Rieti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rieti
Bandera de Rieti
(En detall)
Localització
Rieti situat respecte Itàlia
Rieti
Localització de Rieti a Itàlia
Campanar de la catedral de Rieti
Campanar de la catedral de Rieti
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Laci
Rieti
Superfície 206 km²
Altitud 405 msnm
Població (2006)
  • Densitat
47.086 hab.
228,57 hab/km²
Coordenades 42° 24′ 0″ N, 12° 52′ 0″ E / 42.40000°N,12.86667°E / 42.40000; 12.86667Coord.: 42° 24′ 0″ N, 12° 52′ 0″ E / 42.40000°N,12.86667°E / 42.40000; 12.86667
Codi postal 02100
Codi ISTAT 057059
Web

Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants. Els historiadors antics li deien "El melic d'Itàlia" per trobar-se al centre geogràfic del país.[1]Va ser una de les principals ciutats sabines.

Situació[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Rieti es troba en una plana elevada a 405 m sobre el nivell del mar,[2] a la vora d'un antic llac molt gran (el Lacus Velinus), el qual ha evolucionat amb el pas dels anys fins a quedar transformat en tres petits llacs anomenats: Piediluco, Ripasottile i Lungo, i una cascada (Cascata delle Marmore). Els llacs Ripasottile i Lungo formen part d'un parc considerat reserva natural. Les muntanyes que envolten la plana on es troba Rieti són: El mont Terminillo i les muntanyes de Rieti, que formen part de la serralada de les Muntanyes sabines. El territori municipal té una extensió de 206 km², una part del qual està regat pel riu Velino. A 2 m al sud de la ciutat hi ha una font natural anomenada de Cottorella rica en elements oligominerals.

La natura del terreny fa que estigui classificat com una zona d'elevat risc hidrogeològic.[3][4] Pel que fa al risc de moviments sísmics és de categoria mitjana, nº2.[5]

Localitats veïnes[modifica | modifica el codi]

La localitat limita amb els següents municipis:Belmonte in Sabina, Cantalice, Casperia, Castel Sant'Angelo, Cittaducale, Colli sul Velino, Concerviano, Contigliano, Greccio, Longone Sabino, Micigliano, Monte San Giovanni in Sabina, Montenero Sabino, Poggio Bustone, Rivodutri, Roccantica, Stroncone (TR), Terni (TR), Torricella in Sabina

Organització[modifica | modifica el codi]

La ciutat està oganitzada en 21 districtes: Case San Benedetto, Casette, Castelfranco, Cerchiara, Chiesa Nuova, Cupaello, Lisciano, Lugnano, Maglianello, Moggio, Piane di Poggio Fidoni, Piani di Sant'Elia, Piè di moggio, Poggio Fidoni, Poggio Perugino, San Giovanni Reatino, Sant'Elia, Vaiano i Vazia.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda el seu nom és degut al fet que va ser fundada per la deessa Rea [nota 1]durant l'edat del ferro, entorn als segles IX-VIII aC. Probablement en els seus orígens les terres de la rodalia de Rieti van ser poblades pels umbris i van ser després ocupades pels aborígens.[6]Després es van refugiar els habitants de Lista i un temps mes tard el territori va ser ocupat pels sabins.[7]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Reate fou una antiga ciutat de Sabínia i una de les principals del poble dels sabins. Era situada a la via Salària a uns 70 km de Roma a la vora del riu Velinus. No apareix a la història fins que els sabins foren sotmesos pels romans i reberen la ciutadania el 290 aC. A la Segona Guerra Púnica el 211 aC Anníbal va passar davant la ciutat quan marxava contra Roma o quan es retirava de la ciutat. En aquest temps va tenir freqüents disputes amb Interamna (54 aC) per la qüestió del Llac Velinus, i la ciutat va demanar el patronatge de Ciceró amb el que va resoldre els seus problemes i va recuperar la seva prosperitat. Durant l'imperi va recuperar la seva condició de municipi amb magistrats propis. Amb Vespasià s'hi van establir nombrosos veterans però sense adquirir el títol de colònia. Se sap que a la rodalia hi havia un balneari d'aigües minerals o termals conegut per Septem Aquae.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Al segle X va ser saquejada pels sarraïns, però després (1109) va ser reconstruïda i es va convertir en seu bisbal. En aquesta època el seu nom es va convertir en Rieti. El segle XII va ser una època de prosperitat. L'any 1223 va passar a la història per la realització per Sant Francesc d'Assís del primer pessebre vivent al santuari de Greccio.[8] El 29-V-1289, Carles d'Anjou, fill de Carles I d'Anjou, germà del rei de França Lluís IX el Sant, va ser coronat a la catedral de la ciutat com a Rei de Puglia, de Sicília i de Jerusalem pel Papa Nicolau IV.

Del Renaixement fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Fou part del ducat de Spoleto. El Papa la va convertir en una de les seves residències secundàries principals. El domini feudal fou pels Orsini, després pels Sant’Eustachio i pels Savelli. El 1354 el cardenal Albornoz va entrar a la ciutat i després la senyoria va passar als Alfani, com a feudataris del Papa. Les famílies principals com els Colonna, els Savelli i més tard els Barberini i els Borghese van fer nombroses construccions i van cridar als millors arquitectes: Sangallo el 1545 i després Giovanni Fontana a finals de segle. Sota els francesos formà part de la República d'Itàlia i Regne napoleònic d'Itàlia i el 1815 va passar altra vegada al Papa i fou inclosa a la província de Perusa (1816). La pobresa va fer aparèixer el bandidatge. El 1860 va passar a Itàlia i fou inclosa a l'Úmbria, i al Laci el 1923; la província de Rieti es va crear el 1927.

Edificis d'interès històric[modifica | modifica el codi]

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

Interior de la catedral

A Rieti hi ha moltes construccions de caràcter religiós, les més destacades són:

  • La catedral, dedicada a la Verge, iniciada l'any 1109 en estil romànic i reconstruïda després en estil barroc.
  • Església de Sant Antoni Abat, encomanada el 1570 a Jacopo Vignola.
  • Església de Sant Agostí, del s.XIII en estil romanicogòtic.
  • Església de Sant Domènec, iniciada al s.XIII pels monjos dominics i reconstruïda al s. XVII. Destaca el seu orgue anomenat "orgue de Dom Bedos-Roubo".
  • Església de Sant Francesc, del s.XIII, va ser lleugerament afectada pel terratrèmol del 1898.
  • Església de Sant Ruf, iniciada el 1141 i reconstruïda el 1748. Considerada el Umbilicus Italiae,
  • Església de Santa Escolàstica, del 1698, actualment està desconsagrada i és l'auditori Varrone.
  • Església de Sant Pere màrtir, feta el 1266 pels monjos cistercencs. Destaca la portalada del 1546, obra de Giacomo da Locarno i de Stefano da Como.

Altres esglésies de la ciutat són:

  • Església de Santa Agnès (1499, remodelada el 1748).
  • Església de Santa Llúcia
  • Església de Sant Eusanio
  • Església de Sant Benet
  • Església de l'Hospici Cerroni Vincenti-Mareri
  • Església de Santa Caterina
  • Església de Sant Josep
  • Església de Sant Vicenç Ferrer
  • Església de Sant Pau
  • Església de Sant Jordi
  • Església de Santa Clara
  • Església de Sant Miquel
  • Església de Sant Nicolau
  • Església de Santa Maria al Corso
  • Església de Sant Llibert
  • Església de Sant Donato
  • Església de Santa Maria del Cor

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

Muralla i Porta d'Arci, per la banda interior.
  • La muralla medieval i les seves portes.
  • El palau bisbal (també dit palau del Papa), del s.XIII, d'estil gòtic.
  • Palazzo Dosi Delfini, actualment ocupat per una entitat bancària.
  • Palazzo Comunale o ajuntament.
  • Palazzo Potenziani, actualment és l'oficina d¡una entitat bancària.
  • Palazzo Vincentini, actualment seu de la prefectura i els antics jardins del palau són des de 1927 jardins públics.
  • Palazzo Vecchiarelli, de final del s.XVI.
  • Teatre Flavio Vespasiano, famós per la seva acústica.[9]
  • Palau Ricci, d'arquitectura neoclàssica.
  • Palau del seminari, iniciat al s.XIII, ampliat al s.XVI i restaurat al 1964.
  • Font dels dofins
  • Monument nacional a la Lira italiana.
Palazzo Comunale (Ajuntament)

Llocs arqueològics[modifica | modifica el codi]

  • Restes d'un pont del s.III.
  • Rieti subterrània, un passeig per túnels baix la ciutat que formaven part de l'antiga via salaria.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Rieti està agermanada amb:

Personatges històrics[modifica | modifica el codi]

Tit Flavi Vespasià, emperador

Alguns personatges històrics nascuts a Rieti són:

  • L'emperador Vespasià.
  • Marc Terenci Varró, escriptor i militar romà.
  • Papa Gregori IX
  • Eugenio Garin, filòsof
  • Carlo Jucci, científic, considerat un dels pares fundadors de la genètica.
  • Matteo Ferri, ornitòleg del s.XV.
  • Nazzareno Strampelli, agrònom i pare de la biogenètica.
  • Giovanni Agamennone, geòleg i sismòleg.
  • Giuseppe Pennesi, geògraf.
  • Celestino Rosatelli, enginyer aeronàutic.
  • Elio Augusto Di Carlo, metge, naturalista, ornitòleg i historiador.

Economia[modifica | modifica el codi]

Des de la construcció del canal de Donato, la ciutat ha tingut una economia pròspera basada en l'agricultura, especialment el conreu de: vinyes, oliveres i un tipus de blat especial que porta la denominació "Rieti". Antigament també va ser important el conreu de l'herba del pastell emprada per fer tintures. La industria té presència a la ciutat amb el sector tèxtil (teixits sintètics); i amb la producció de sucre refinat. En els darrers anys s'ha iniciat la indústria de producció de cèl·lules fotovoltaiques i de recerca i investigació en el sector aeroespacial.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hi ha tres teories sobre l'etimologia del nom, dues són explicacions mitològiques:*De Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem *De Rea, esposa de Zeus * De l'arrel grega rea(«escórrer») per l'abundància d'aigua a la zona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ileana Tozzi Roberto Lorenzetti, "Medium totius Italiae: piazza San Ruffo in Il paesaggio civile e naturale della provincia reatina", Milà, ed.L'orbicolare, 2007, p. 154, ISBN 978-88-95061-38-2.
  2. Dades geogràfiques i estadístiques
  3. PROGETTO DI TERRITORIO PIANA REATINA E VALLE SANTA “PER UNA QUALITA' DELL'ABITARE” (paragrafo 2, p. 4), provincia.rieti.it.[1]
  4. Dades de risc l 2008
  5. Departament de protecció civil
  6. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" I,14.1
  7. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" I,14.6
  8. Catholic Enciclopedia, p. article:St. Francis of Assisi. 
  9. Informació als enllaços externs
  10. Festa de l'agermanament amb la ciutat francesa
  11. Imatges de la festa d'agemanament amb Nordhorn

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesco Palmegiani. " Rieti e la Regione Sabina. Storia, Arte, Vita, Usi e Costumi del secolare popolo Sabino: la ricostituita Provincia e le sue attività". Roma: ed. Latina Gens, 1932. 
  • Renzo Consiglio. "Rieti: evoluzione di una struttura urbana". Nàpols: ed. Electa, 1990. ISBN 88-435-3306-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]