Gregori IX

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gregori IX Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
19 de març de 122722 d'agost de 1241
PopeGregoryIX.jpg
C o a Innocenzo III.svg
Dades personals
Nom Ugolino di Conti
Nascut 1143
Anagni, Estats Pontificis
Mort 22 d'agost de 1241
Roma, Estats Pontificis

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou Papa de l'Església catòlica del 1227 al 1241.

De nom Ugolino di Conti, era nebot del papa Innocenci III qui el va anar nomenant successivament, capellà papal, arxiprest de Sant Pere, cardenal diaca de Sant Eustaqui el 1198 i cardenal bisbe d'Òstia i Velletri el 1206.

En 1207, Innocenci III el va enviar com a legat a Alemanya amb la missió d'intervenir en la disputa successòria que va sorgir arran de la mort Enric VI.

En 1217, sota el pontificat d'Honori III, exerceix com a delegat plenipotenciari per a Llombardia i Toscana on va predicar la Sisena Croada.

Escollit papa el 21 de març del 1227, després de renunciar a la tiara el cardenal Conrad d'Urach que havia estat elegit com primera opció, va adoptar el nom de Gregori IX i encara que comptava en aquell moment amb més de vuitanta-cinc anys, el seu pontificat es va estendre durant uns altres catorze anys.

Relació amb el Sacre Imperi[modifica | modifica el codi]

La seva primera mesura com Pontífici va ser l'excomunió de l'emperador Federic II per les continus retards en la seva participació en la Sisena Croada. Aquesta excomunió va fer que els partidaris de l'emperador s'alcessin contra Gregori obligant-lo a abandonar Roma per refugiar-se a Viterbo i posteriorment en Perusa. Frederic II decideix llavors, per provar la injustícia de la seva excomunió, dirigir-se a Terra Santa, cap on parteix sense la benedicció papal, el 1228, al capdavant d'un reduït exèrcit que tanmateix va aconseguir conquerir l'illa de Xipre i fer-se, en 1229 mitjançant un acord diplomàtic, amb Jerusalem, Betlem i Natzaret.

Gregori IX no respon amb l'absolució de Frederic, sinó que declara que les accions de l'emperador a Terra Santa no poden qualificar-se com a guerra santa en continuar excomunicat, i procedeix a alliberar els croats del vot d'obediència a l'emperador, que es va veure obligat a tornar en conèixer que el Papa, al costat de la Lliga Llombarda, estava envaint el seu regne de Sicília.

Després de desembarcar a Brindisi, Frederic aconsegueix derrotar les forces pontifícies i llombardes expulsant-les dels territoris imperials i firmant, en 1230, la Pau de San Germa per la qual a canvi que el Papa revoqués la seva excomunió, l'emperador assegurava a l'Església les seves possessions territorials.

Immediatament va ordenar una croada contra l'emperador, va intentar infructuosament que els prínceps alemanys escollissin un nou rei i va convocar un concili a Roma per celebrar-ho en 1241. Frederic va anunciar per la seva part la seva oposició total a la celebració d'un concili que, convocat pel Papa, no tenia cap altra motivació que la de la seva deposició i substitució pel que va ordenar a les seves tropes que capturessin tots els que viatgessin a Roma amb la intenció de participar en el concili. La detenció i empresonament de més de cent clergues va impedir la celebració del sínode i, poc després, el 22 d'agost de 1241 moria Gregori IX a la d'edat de gairebé cent anys.

Altres realitzacions[modifica | modifica el codi]

Gregori IX en un manuscrit medieval

Gregori IX mitjançant la publicació, en 1231, de la bula Excommunicamus va establir formalment el tribunal de la Inquisició fen-la dependre directament del pontífex, nomenant als dominics com a inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig.

Va canonitzar sant Francesc d'Assís el 16 de juliol de 1228, sant Domènec de Guzmán el 8 de juliol de 1234, i sant Antoni de Pàdua el maig de 1232.

Va atorgar a l'expedició de Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera empresa per Guillem de Montgrí i Bernat de Santa Eugènia de Berga el títol de croada en una butlla del 24 d'abril de 1235.[1]

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Avis ostiensis (L'au d'Ostia), citació que fa referència al fet del qual va ser cardenal d'Ostia abans de la seva elecció com a pontífex i a què al seu escut d'armes apareix una au.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori IX Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. O'Callaghan, Joseph F. Reconquest And Crusade In Medieval Spain (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2004, p.92. ISBN 0812218892. 


Precedit per:
Honori III
Papa
12271241
Succeït per:
Celestí IV