Lleó III (papa)
  | |
| Nom original | (la) Leo PP. III |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 750 Roma (Estats Pontificis) |
| Mort | p. 12 juny 816 (65/66 anys) Roma |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 96è Papa | |
| 31 desembre 795 – 12 juny 816 (Gregorià) ← Adrià I – Esteve IV → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Va coronar Carlemany com a emperador |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, bisbe catòlic |
| sant Lleó III | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 12 de juny |
  | |
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.[1]
Escollit Papa el 26 de desembre del 795, quan era cardenal de Santa Susanna i responsable del tresor pontifici, va ser consagrat l'endemà. Immediatament va comunicar la seva elecció a Carlemany i li envià una carta amb les claus de la tomba de Sant Pere i la bandera de Roma, acció amb la qual reconeixia al rei dels francs com a protector de la Santa Seu.
Lleó pertanyia a una família modesta i com a nou papa no va comptar amb el suport de la noblesa romana; una part dels seus membres, emparentats amb l'anterior pontifici, van organitzar una emboscada durant una processó celebrada el 25 d'abril del 799 en la qual Lleó va resultar ferit, fou formalment deposat i enviat al monestir de Sant Erasme, d'on va aconseguir escapar i reunir-se amb Carlemany a Paderborn, on li va sol·licitar ajuda. El rei dels francs, després de rebre una ambaixada romana que va acusar a Lleó d'adulteri i de fals jurament, va prestar el seu suport a Lleó no reconeixent la seva deposició i escortant-lo fins a Roma.
L'any següent, el 24 de novembre del 800, Carlemany va entrar a Roma on va convocar i presidir un sínode per escoltar els arguments del Papa deposat i dels seus opositors. Durant aquest sínode, Lleó, el 23 de desembre, va prestar jurament afirmant que era totalment innocent dels càrrecs que s'havien presentat contra ell. Dos dies després, el 25 de desembre del 800, el Papa va coronar a Carlemany com a emperador a la Basílica de Sant Pere.
En un concili celebrat en Aquisgrà l'any 809, va prohibir l'ús de la clàusula filioque i va ordenar que el credo, sense aquesta clàusula, fos gravat sobre dues taules d'argent i exposat a la Basílica de Sant Pere.
Amb aquest acte, Lleó III inicià una tradició que continuà fins a l'any 1452 amb la coronació de Frederic III, de coexistència d'un emperador d'Orient i un emperador d'Occident, i suposà per a Roma una afirmació de la seva primacia, però també un reconeixement de l'existència d'un poder temporal, diferent del pontifici, que en les següents centúries provocà importants conflictes amb els emperadors germànics.
Lleó III va morir el 12 de juny del 816 i fou enterrat a la Basílica de Sant Pere. Va ser canonitzat pel papa Climent X l'any 1673.
Referències[modifica]
- ↑ «Lleó III (papa)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
