Sínode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa. No sembla que se celebressin de manera regular, tot i l'existència de l'obligatorietat de celebrar anualment un sínode establert en el Concili d'Osca del 598. Durant l'Alta Edat mitjana hi ha sínodes com el de Toluges (Elna) de l'any 1027, en el qual es promulgà la Pau i Treva de Déu o els de Vic dels anys 1030 i 1033. Amb tot, no s'establiran ni s'organitzaran de manera regular fins al segle XIII.[1]

El sínode dels bisbes és una institució eclesial antiga que fou revitalitzada per el Concili Vaticà II. A diferència dels concilis, que tenen capacitat per a definir dogmes i legislar, els sínodes són òrgans consultius i la seva missió principal és assesorar al papa en una determinada qüestió.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sadurní i Puigbò, Núria Diccionari de l'any 1000 a Catalunya Barcelona: Edicions 62, 1999. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. ISBN 84-297-4607-2, plana 135
  2. Blázquez, R.. «Una institución conciliar con futuro: el sínodo de los obispos». A: Chica, F.; Panizzolo, S.; Wagner, H. Ecclesia Tertii Millennii Advenientis. Casale Monferrato: Edizione Piemme, 1997, p. 549-559. ISBN 88-384-2863-8.