Climent I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Climent I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
88 - 97
Martyr10.jpg
Miniatura del segle XIV del martiri de sant Climent.
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Clemens (llatí)
Nascut Data desconeguda
Roma, Imperi Romà
Mort c.99
Roma, Imperi Romà
A Crimea segona una llegenda
Sant Climent
Títols Papa, màrtir i pare apostòlic de l'Església
Canonització Antiga
Festivitat 23 de novembre a les esglésies catòlica, anglicana i luterana
24 de novembre esglésies ortodoxa i orientals
8 de desembre església copta
Iconografia Com a Papa o bisbe, amb una àncora al costat o al coll (o una mola de molí); amb un peix; fent brollar una font d'una roca; jeient en una església sota l'aigua
Enterrament Basílica de S. Clemente in Laterano (Roma); el cap al Monestir de les Coves de Kíev

Climent I (Roma, ? - Roma o Grècia, 97/101) va ser el bisbe de Roma (el títol de Papa encara no existia) des de l'any 89 fins al 97. És venerat com a sant per totes les confessions cristianes que admeten el culte als sants. El 23 de novembre es commemora el seu dia a l'església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sant Ireneu va escriure que Climent coneixia personalment als apòstols (Pere i Pau) i havia escoltat per si mateix la seva predicació. Sembla que, de jove, havia estat esclau de Tit Flavi Clemens, cònsol de Domicià, i que quan quedà lliure adoptà el nom de la família com a propi.

Segons Tertulià, fou consagrat bisbe pel mateix Sant Pere i, segons Epifani, se li va demanar que acceptés el pontificat després de la mort de Pere i després de la de Lli I, però renuncià. Finalment, acceptà després de la mort del seu predecessor Anaclet I.

Va refermar l'autoritat de la jerarquia enfront els primers moviments heterodoxos; gnòstics i ebionites (va ser llavors quan es comença a parlar de l'heretgia dins el catolicisme) i enfront les bases de cristians.

Algunes fonts antigues explicaven que morí de forma natural a Roma o en algun punt de Grècia i no pas martiritzat: fonts com Eusebi de Cesarea o Sant Jeroni no parlen de martiri. El primer que esmenta que fou màrtir va ser Rufí, cap al 400, seguit per altres autors.[1] Alguns historiadors pensen que és possible que la tradició del martiri provingui d'una confusió entre el sant i Titus Flavi Clement, el cònsol parent de Vespasià que segons una tradició havia mort màrtir en convertir-se al cristianisme.[2] Com que tampoc no hi havia tradició d'una sepultura de Climent a Roma, es va pensar que havia mort a l'exili, i d'aquí la llegenda posterior. L'Església catòlica actual, però, el considera màrtir.

Llegenda de l'exili i del martiri[modifica | modifica el codi]

De la vida i la mort de Climent no se'n sap res. Les actes del martiri, tardanes, són riques en detalls llegendaris. Diuen que va convertir Teodora, esposa de Sisinni, un cortesà de Nerva, i que després també va convertir Sisinni i 423 persones d'alt rang. Trajà, llavors, el desterrà a Crimea on va convertir fins a dos mil persones. Trajà va fer que el llencessin al mar amb una àncora de ferro al coll. Des de llavors, el mar retrocedia, cada anys, dues milles, fins a deixar al descobert un santuari construït miraculosament al fons del mar i on hi havia les restes del màrtir.

Cap al 868, sant Ciril, que es trobava a Crimea evangelitzant els eslaus, trobà el cos de Climent a la vora d'una àncora (en un túmul, no sota l'aigua, però). Va dur-les a Roma i lliurades al papa Adrià II, que les posà a l'altar major de la Basílica de San Clemente in Laterano.

Hi ha una tradició del segle IX que afirma que morí a la ciutat de Quersonesos, a Crimea, l'any 102. Seguint aquesta versió, es diu que el 1048 el bisbe de Xaló de Xampanya va arribar a Kíev pel casament d'Enric I de França i Anna de Kíev. El príncep Iaroslav I, pare d'Anna, el va rebre amb tots els honors i li va ensenyar una relíquia que havia dut ell mateix després de conquerir Crimea: el cap de Climent I.

Se'l representa amb una àncora i un peix. Alguns cops també duu una mola de molí, una clau o un llibre. Relacionant-lo amb el mar, sovint se'l representa estirat resant en un temple al mar. També, s'anomena una creu com a Creu de Sant Climent (més coneguda com a Creu de Marina o Creu Ancorada)

Obres[modifica | modifica el codi]

Es conserva la «Carta als cristians de Corint». És la primera obra de la literatura cristiana de la que es coneix el seu autor, la situació i l'època. Durant el regnat de Domicià, van aparèixer algunes disputes a Corint i l'església coríntia s'havia dividit en dos. Aleshores, Climent intentà calmar els ànims i alhora, fer un cop de força per imposar-se com a cap del cristianisme.

També són coneguts altres escrits, primerament reconeguts com a seus, però ha quedat demostrada la seva falsedat:

  • La Segona carta de Climent, text on pareixen alguns dogmes del cristianisme primitiu. Ha resultat ser del segle II
  • Les dues Carta a les verges, breus relats que tracten temes com la virginitat i que defensen el celibat de monjos i monges (segle II)
  • Els escrits pseudo-clementins, que són un conjunt d'homilies amb Climent com a protagonista a manera de novel·la. Climent busca Sant Pere per escoltar-lo i arribar a la veritat. El cristianisme es veu com un judaisme renovador.
  • Deu recognitiones on es relata que els membres de la família de Climent es reuneixen amb Sant Pere

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Chapman. "Pope St Clement I", en Catholic encyclopedia. 1908.
  2. La tradició jueva diu que es va convertir al judaisme; va ser mort perquè l'emperador va dubtar de la seva fidelitat. La motivació religiosa va venir després. L'Església Ortodoxa el venera com a sant.


Precedit per:
Anaclet I
Papa
89 - 97
Succeït per:
Evarist I