Ireneu de Lió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Ireneu de Lió

Gravat del s. XVII
bisbe, màrtir (?), Pare de l'Església
Nom secular Εἰρηναῖος (Irenaeus)
Naixement 120-140
Esmirna?
Defunció 202
Lugdunum (actual Lió)
Enterrament Església de Sant Ireneu (Lió) (restes desaparegudes en 1562)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Església Anglicana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Sant Ireneu de Lió
Festivitat 28 de juny (23 d'agost, Església Ortodoxa)
Fets destacables Segon bisbe de Lió (177); teòleg, autor d'Adversus haereses

Sant Ireneu (Irenaeus, Εἰρηναῖος) fou bisbe de Lió, sant (segle II) i considerat Pare de l'Església. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser bisbe la segona meitat del segle II. Es creu que era nadiu d'Esmirna o d'algun lloc proper a l'Àsia Menor on hauria nascut entre els anys 120 i 140. Fou deixeble de Policarp. La tradició més habitual diu que va acompanyar Potí a la Gàl·lia i va ser el seu prevere, i que quan Potí fou martiritzat el 177 el va succeir com a bisbe a Lió i va fer molts conversos entre els pagans; es va oposar als gnòstics i especialment als valentinians. Va participar també en la controvèrsia sobre la data de la Pasqua i va escriure al bisbe de Roma, Víctor I, retraient-li l'arrogància amb la que havia anatemitzat les esglésies asiàtiques.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure:

  • Adversus haereses, sive, De refutatione et eversione falsae scientiae libri V, contra els gnòstics
  • Un discurs contra els gentils titulat περὶ ἐπιστήμης
  • ,Διαλἐξεων διαφόρων
  • Algunes cartes

Va escriure el tractat Contra les Heretgies, el títol complet del qual és Desemmascarar i Refutar la falsament anomenada Ciència (Gnosi en grec).

Creences[modifica | modifica el codi]

Va explicar que no existeix un Pleroma sobre el Déu Creador. La Regla de la Veritat, es resumeix en el següent: hi ha un sol Déu Sobirà Universal que va crear totes les coses per mitjà del seu Verb, que ha organitzat i fetes del no res totes les coses perquè existeixin. El Déu de l'Antic Testament és el mateix únic Déu del Nou Testament, al contrari del que va afirmar Marció.

Ireneu va confrontar les concepcions segons les quals hi hauria ànimes dolentes destinades a condemnar-se o tres classes d'humans: materials que no poden salvar-se, psíquics que poden salvar-se i espirituals que se salven. Déu ha tancat a tots en la incredulitat, per tenir compassió de tots (Romans 11,32). Especialment va rebutjar la versió gnòstica de Crist, que en feia un ésser espiritual a qui li va ser administrat un cos format amb substància psíquica, però disposat amb un art inefable perquè pogués ser vist, palpat i sofrir i del que es va deslliurar en morir, i que en canvi mai no va prendre res de l'home material, perquè aquest res té que pugui salvar-se. Va mostrar com, segons els arguments que ells proposen, el Verb no s'hauria fet carn. El llibre V exposa la seva escatologia mil·lenarista, heretada dels apòstols: l'Anticrist, la Resurrecció dels justos i el Mil·lenni.