Ireneu de Lió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Ireneu

Gravat del s. XVII
Bisbe de Lió i Pare de l'Església
Nom secular Εἰρηναῖος (Irenaeus)
Naixement c.115/140
Àsia Proconsular
Defunció c.200
Lugdunum (Lió), Gàl·lia
Enterrament Església de Sant Ireneu, a Lió (restes desaparegudes el 1562)
Commemoració en
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Església de Sant Ireneu de Lió
Festivitat
Fets destacables Segon bisbe de Lió (177); teòleg, autor d'Adversus haereses

Sant Ireneu de Lió (c.130-200) va ser un notable religiós cristià del segle II, bisbe de Lugdunum, l'actual Lió. És considerat un dels Pares de l'Església. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes. La seva festivitat és el 28 de juny a les esglésies occidentals i el 23 d'agost en les orientals.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les dades sobre la seva vida són escasses, i en certa mesura inexactes. Va néixer a l'Àsia Proconsular, o almenys en una de les províncies frontereres, a la primera meitat del segle II, però se'n discuteix la data exacta: es discuteix si el seu naixement va ser entre el 115 i el 125, o bé entre el 130 i el 142. No obstant això, és cert que en la seva joventut va poder veure i escoltar al bisbe Policarp d'Esmirna, mort vers el 155.[1]

Durant les persecucions de Marc Aureli, Ireneu era sacerdot de l'església de Lió. El clergat de la ciutat, molts dels quals foren empresonats per les seves creences, el van enviar a Roma, l'any 177 o 178, amb una carta dirigida al papa Eleuteri sobre el montanisme; en aquella ocasió Ireneu va donar testimoni dels seus mèrits. En tornar a la Gàl·lia, va succeir en el bisbat de Lió a Potí, màrtir durant la persecució. Durant el període de pau religiosa que la va seguir, segons les poques i breus dades de les quals es disposa, Ireneu va dividir les seves activitats entre els seus deures pastorals i missionals al capdavant del bisbat, i els seus escrits, la majoria dels quals en contra del gnosticisme, heretgia que s'estava estenent tant a la Gàl·lia com altres regions; especialment en els seus textos va en contra dels seguidor de Valentí.[1]

D'altra banda, l'any 190 o 191 va participar en la controvèrsia sobre la data de la Pasqua. A través d'una carta, va intercedir per les esglésies asiàtiques davant del papa Víctor I per aixecar la sentència d'excomunió establerta pel bisbe romà a aquestes comunitats cristianes d'Àsia Menor, que preservaven el costum de celebrar la Pasqua el 14 de Nisan del calendari jueu, denominat quartodecimanisme, retraient-li a Víctor l'arrogància amb la que havia anatematitzat a les comunitats asiàtiques.[1]

Es desconeix la data de la seva mort, que degué produir a finals del segle II o inicis del III. Malgrat alguns testimonis aïllats i tardans, no és probable que la seva carrera acabés amb el martiri. Tanmateix, és venerat com a sant, la seva festivitat se celebra el 28 de juny en les esglésies occidentals, i el 23 d'agost en les orientals.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure:

  • Adversus haereses, sive, De refutatione et eversione falsae scientiae libri V, contra els gnòstics. Traduït és Contra les heretgies i el títol complet del qual és Desemmascarar i refutar la falsament anomenada Ciència (Gnosi en grec).
  • Un discurs contra els gentils titulat περὶ ἐπιστήμης
  • ,Διαλἐξεων διαφόρων

Hi han altres obres seves, però que només han arribat a nosaltres en fragments. Algunes d'elles, fins i tot, només són conegudes perquè són esmentades en obres posteriors. La llista és la següent:[1]

  • Sobre el coneixement, tractat contra els grecs esmentat per Eusebi.
  • Sobre la monarquia, o com Déu no és la causa del mal, escrit adreçat al sacerdot romà Florí, se'n conserva un fragment en una obra d'Eusebi.
  • Sobre Ogdoad, probablement referit al de Valentí, escrit també per a Florí, que havia passat per la secta valentiniana, conservat també un fragment en Eusebi.
  • Un tractat sobre el cisma, adreçat a Blast, esmentat per Eusebi.
  • Una carta al papa Víctor en contra de Florí, es conserva una fragment siríac.
  • Una altra carta a Víctor sobre les controvèrsies pasquals, hi ha fragments en Eusebi.
  • Un llibre amb diversos discursos, probablement una col·lecció d'homilies, esmentada per Eusebi.

Hi ha altres treballs menors que no són totalment verificables.

Creences[modifica | modifica el codi]

Va explicar que no existeix un Pleroma sobre el Déu Creador. La Regla de la Veritat, es resumeix en el següent: hi ha un sol Déu Sobirà Universal que va crear totes les coses per mitjà del seu Verb, que ha organitzat i fetes del no res totes les coses perquè existeixin. El Déu de l'Antic Testament és el mateix únic Déu del Nou Testament, al contrari del que va afirmar Marció.

Ireneu va confrontar les concepcions segons les quals hi hauria ànimes dolentes destinades a condemnar-se o tres classes d'humans: materials que no poden salvar-se, psíquics que poden salvar-se i espirituals que se salven. Déu ha tancat a tots en la incredulitat, per tenir compassió de tots (Romans 11,32). Especialment va rebutjar la versió gnòstica de Crist, que en feia un ésser espiritual a qui li va ser administrat un cos format amb substància psíquica, però disposat amb un art inefable perquè pogués ser vist, palpat i sofrir i del que es va deslliurar en morir, i que en canvi mai no va prendre res de l'home material, perquè aquest res té que pugui salvar-se. Va mostrar com, segons els arguments que ells proposen, el Verb no s'hauria fet carn. El llibre V exposa la seva escatologia mil·lenarista, heretada dels apòstols: l'Anticrist, la Resurrecció dels justos i el Mil·lenni.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ireneu de Lió Modifica l'enllaç a Wikidata