Segle III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma, per això tota l'època es coneix com a crisi del segle III. La crisi va afectar a la política, l'economia i la demografia de l'hemisferi oriental del món i va suposar el principi de la decadència romana.


segle ii - segle iii - segle iv
Dècades: Anys:
200 201·202·203·204
205·206·207·208·209
210 210·211·212·213·214
215·216·217·218·219
220 220·221·222·223·224
225·226·227·228·229
230 230·231·232·233·234
235·236·237·238·239
240 240·241·242·243·244
245·246·247·248·249
250 250·251·252·253·254
255·256·257·258·259
260 260·261·262·263·264
265·266·267·268·269
270 270·271·272·273·274
275·276·277·278·279
280 280·281·282·283·284
285·286·287·288·289
290 290·291·292·293·294
295·296·297·298·299
300
Mil·lenni I
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), and 117 D (verd).

Política[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Romà es va trobar assetjat per enemics per totes les seves fronteres. Al nord van començar els pillatges i incursions sistemàtiques dels anomenats bàrbars, especialment els francs, els gots i els alamans. Al sud es va aturar l'expansió per Àfrica, amb l'excepció de Numídia, que en convertir-se en província imperial va esdevenir un dels grans èxits militars del període. La gran amenaça, però, es trobava a Orient, on els perses eren una potència consolidada. El nou Imperi Sassànida (que ocuparia les terres de Pèrsia fins a la conquesta musulmana segles després) va recuperar part dels territoris perduts pels seus antecessors arsàcides. Després va millorar les defenses i va atacar posicions dels romans, els quals van haver d'invertir creixents sumes de diners i homes en mantenir el seu imperi, que va quedar dividit en dues meitats, de govern independent, al final del segle III.

Es va entrar el període dels Tres Regnes a la Xina, després de la Batalla dels Penya-segats Rojos, una època de gran inestabilitat i guerres internes després de segles sota el poder dels Han. El Japó va iniciar l'anomenat període Kofun mentre els pobles mesoamericans començaven la seva era clàssica.

Economia i societat[modifica | modifica el codi]

La crisi romana té en part el seu origen en l'economia. Cada cop resultava més costós mantenir un exèrcit ocupat en diverses campanyes simultànies contra els bàrbars i una xarxa de províncies governades de manera ineficient, al mateix temps que calia mantenir content el poble de la capital a base de nous jocs i luxes. La crisi va comportar la devaluació de la moneda, que cada cop contenia menys plata. Dioclecià va intentar racionalitzar l'administració, augmentant el nombre i el control sobre les províncies per regular els impostos i el comerç i així fer front a les diverses despeses. Aquesta reforma va contribuir a alleujar la pressió sobre el govern però va empitjorar les condicions de vida dels camperols, gravats amb més tributs. Aquests es van veure obligats en nombroses ocasions a vendre les seves terres a famílies adinerades que acumulaven terrenys, creant així els precedents del feudalisme.

El canvi social més rellevant del segle és l'extensió de la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'imperi des del 212. Això els permetia votar i ser escollits per a diversos càrrecs polítics, decidir sobre el comerç a les seves terres, estar exempt de determinades càrregues fiscals i trasnemttre aquests drets als fills.

Es va produir la difusió del blat de moro per tota Amèrica, essent un dels aliments més usuals del continent durant segles. La població americana va incrementar-se, ajudant a assolir els 257 milions de persones que vivien a tot el món i compensar així el dèficit demogràfic causat per la crisi romana i les guerres frontereres.

Divisió provincial de Dioclecià.

Invencions i descobriments[modifica | modifica el codi]

Pappos d'Alexandria va perfeccionar algunes de les fórmules de geometria en relació a la proporcionalitat. Liu Hui va realitzar una nova aproximació del nombre pi, més exacta. Diofant d'Alexandria va escriure el que es considera el primer tractat sistemàtic de l'àlgebra.

Es van inventar les primeres ulleres. Un altre invent destacat és el "carro que sempre apunta al sud" xinès, una espècie de brúixola que ajudava a orientar-se en el mar a través d'una figureta d'un genet pujat a un carro que assenyalava al sud.

Per intentar regular la pràctica de la medicina amb garanties, Roma va començar a expedir llicències als professionals, especialment després d'una pandèmia especialment virulenta.

Art, cultura i pensament[modifica | modifica el codi]

Les catacumbes es generalitzen com a lloc d'enterrament i generen una autèntica ciutat subterrània a Roma amb galeries i túnels de complicat recorregut. Com que les tombes eren inviolables, van ser usats com a refugi per diversos grups socials perseguits, entre ells els cristians. Aquests es van continuar expandint i per primer cop un estat, Osroene, va adoptar el cristianisme com a religió oficial. Durant el segle III predica Mani, afirmant que el món és dual i que al costat d'un Déu bo existeix un Ésser maligne que influeix l'ésser humà a partir del seu cos. El polèmic Elagàbal va intentar instaurar una nova religió a Roma de culte al sol, venerat per les legions, i per aquest motiu va construir força temples. Però sens dubte una de les fites artístiques del segle III són les termes de Caracal·la.

Al camp de la filosofia destaca Plotí, pensador que creia en un U superior a tot del qual emanava el món (identificat amb la divinitat) i que va recuperar part de l'ensenyament platònic per a la filosofia cristiana. També cristià era Orígenes, gran traductor, qui va argumentar que la fe havia de precedir la raó, com a do d'un Déu trinitari que havia creat tot del no-res. Continua escrivint Tertul·lià, el qual va negar les idees paganes que podien contradir la religió. Per contra Diògenes Laerci es va decantar pels resums divulgatius de les vides i idees claus dels filòsofs grecs clàssics.

Es crea l'alfabet rúnic, en el qual es van començar a escriure himnes i mites germànics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle III Modifica l'enllaç a Wikidata