Diògenes Laerci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Diògenes Laerci (Diogenes Laertius Διογένης) fou un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte a Cilícia. Joan Tzetzes l'esmenta com Diogenià.

No es coneix res de la seva vida, edat o estudis. Com que els últims autors que esmenta son Plutarc, Sext Empíric i Saturní, sembla que hauria viscut vers el final del segle II, i com a màxim el segle III.

La seva obra, una història de la filosofia, està formada per deu llibres i porta el títol περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) i la va dedicar a una dama d'alt rang, tot i que, en haver-se perdut la dedicatòria, només es pot especular sobre qui era.

El llibre comença amb una introducció sobre l'origen i la més antiga història de la filosofia; després divideix la filosofia entre els grecs jonis (d'Anaximandre fins a Clitòmac Asdrubal, Crisip de Soli, i Teofrast) i els italians (iniciada amb Pitàgores i acabada amb Epicur). Parla de l'escola socràtica i de les seves branques considerades dins la filosofia jònica. Els eleàtics amb Parmènides i els escèptics són inclosos dins la filosofia dels italians (als que dedica els llibres 8 i 9). Epicur es presenta al llibre 10 amb tant de detall que se sospita que Diògenes era epicuri. En total són biografiats 40 pensadors i són citats 200 autors.

Sembla que les seves fonts foren Hermip d'Esmirna i alguns autors d'Alexandria.

Laerci va escriure altres llibres als quals ell mateix es refereix amb les paraules ὡς ἐν ἄαλλοις εἰρήκαμεν. Els epigrames de l'obra van ser agrupats en una obra separada titulada ἡ πάμμετρος.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diògenes Laerci Modifica l'enllaç a Wikidata