Teofrast

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Teofrast

Teofrast (Theophrastus, Θεόφραστος) (Eresos 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos a Lesbos.

Va estudiar filosofia amb Leucip o Alcip (del qui no se'n sap res). Va anar a Atenes i es va unir a Plató i, després, a Aristòtil. Quan Aristòtil va anar a Calcis, Teofrast fou nomenat el seu successor al front del Liceu. Se sap que tenia terres a Estagira (la ciutat natal d'Aristòtil) i que era amic de Cal·lístenes, company d'Alexandre el Gran.

Es diu que va tenir dos mil deixebles, entre els quals hi ha el poeta còmic Menandre d'Atenes. Fou apreciat per Filip II de Macedònia, Cassandre de Macedònia i Ptolemeu I Sòter, i era ben vist a Atenes; tot i així, quan, segons la llei de Sòfocles, els filòsofs foren expulsats d'Atenes, Teofrast va sortir de la ciutat, fins que Filó d'Atenes va aconseguir la retirada de la llei l'any següent.

Va morir als 85 anys o més, segons Diògenes Laerci i Jerònim; tot el poble va participar en el seu enterrament.

La seva obra més famosa i de la qual s'han conservat més fragments és Caràcters, la qual descriu els trets psicològics de trenta tipus d'homes. Va escriure també sobre l'amor, l'amistat, la vellesa, i sobretot destaca en els seus treballs en botànica, on descriu més de cinc-centes espècies de plantes desconegudes fins aleshores. Cal destacar també l'obra Opinions dels físics, que és una història dels filòsofs.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

El seu pensament està fortament influït per Aristòtil. Considerava que el moviment era el principi de tot, entès com a canvi en sentit ampli. El temps és per a ell els diferents moments o estats del canvi mentre que l'espai no existeix com a principi, sinó que sorgeix d'establir la progressió dels canvis. Aquest canvi global esdevé aleshores arkhé, substituint altres elements postulats pels seus contemporanis.

També l'activitat humana s'explica en termes de moviment, essent per exemple els sentiments els moviments de l'ànima i el pensament el de la ment. Quant a l'ètica que ha de regir aquest moviment o activitat, l'objectiu és assolir la felicitat a través de l'amistat i la virtut. La virtut es basa sobretot en no fer mal a ningú, incloses les altres criatures (certs textos apareixen com el precedent del vegetarianisme).

Obres[modifica | modifica el codi]

Una llista de les seves obres és la següent:

  • Caràcters (περὶ αὶσθήσεως [καὶ αισθητῶν
  • περὶ ὀσμῶν
  • περὶ κόπων
  • περὶ ἰλίγγων
  • περὶ ἱδρώτων
  • περὶ λειποψυχίας
  • περὶ παραλύσεως
  • περὶ μέλιτος
  • Meteorologia περὶ μεταρσίων
  • Zoologia
  • Històries (περὶ λίθων
  • Metafísics ( τῶν μετὰ τὰ φυσικά)
  • Analytica I
  • Analytica II
  • Obres sobre temes
  • Contra les fal·làcies
  • Principis de la filosofia natural
  • Fenòmens meteorològics
  • El cel
  • Fred i calor i agua
  • El foc (περὶ πυοός)
  • El vent (περὶ ἀνέυων)
  • Signes de les aigües, els vents i les turmentes (περὶ σημείων ὑδάτων καὶ πνευμάτων καὶ χειμώνων καὶ εὐδιῶν
  • L'ànima i la percepció
  • Monografies
  • Història natural (continuació d'Aristòtil) en la que destaquen l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία en deu llibres i αἴτια φυσικά
  • Col·lecció de problemes
  • Matemàtiques i la seva història
  • Diàlegs
  • Colors ( περὶ χρωμάτων
  • ἀνηγμένων λόγων εἰς τὰ σχήματα
  • περὶ ἀναλύσεως συλλογισμῶν
  • Ambigüitats (περὶ τοῦ ποσαχῶς, π. τ. πολλαχῶς.
  • Obres diverses
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teofrast Modifica l'enllaç a Wikidata