Simplici (filòsof)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Simplici (Simplicius, Σιμπλίκιος) fou un filòsof grec nadiu de Cilícia, deixeble d'Ammoni,[text imprecís] un dels darrers membres de l'escola neoplatònica (vers 400 a 529) que va tractar de mantenir l'antiga mitologia grega contra l'expansió del cristianisme.

Els edictes imperials contra els cultes pagans al segle V van afectar sèriament la filosofia grega. Atenes va conservar temples i imatges més temps que altres ciutats. Els seguidors d'aquesta filosofia van romandre encara protegits fins al regnat de Justinià I que va endurir la persecució contra els pagans. Els seus membres van restar al lloc fins al 528 quan foren obligats a deixar els seus càrrecs i algun executats i les seves propietat confiscades; els que no es convertiren en tres mesos foren desterrats i es va prohibir ensenyar filosofia i jurisprudència a Atenes (529).

Set filòsofs, entre els quals Simplici, Eulami, Priscià, Damasci (el darrer escolarca de l'Acadèmia) i altres van decidir anar a demanar protecció al rei persa Cosroes I el Just (que va pujar al tron el 531) però no la van obtenir i van tornar a l'imperi Bizantí el 533 després que en un tractat de pau entre Bizanci i Pèrsia (probablement aquell mateix any) es va establir que podrien tornar sense patir represàlies i podrien seguir les seves pràctiques religioses ancestrals.

Se sap que Simplici va viure algun temps i va ensenyar a Atenes. Va deixar algunes obres entre elles uns comentaris sobre les categories publicats a Venècia el 1499 sota el títol de, Σιμπλικίου διδασκαλου τοῦ μεγάλου σχόλια ἀπὸ φωνῆς αὐτοῦ εἰς τας Ἀριστοτέλους κατηγορίας, un cometari sobre Aristòteles, explicacions d'alguns llibres metafísics, un epítom sobre la Physica de Teofrast i una interpretació de l'Enchiridion ἐξήγησις εἰς τὸ Ἐπικτήτου ἐγχειρίδιον.

Va restar pagà fins a la mort, però en la situació de tirania religiosa del seu temps no es va poder enfrontar directament a l'església.