Escolarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un escolarca (en grec: σχολάρχης, "arque-escolar") era el dirigent d'una escola antiga,[1] especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o al Liceu d'Aristòtil. Habitualment eren càrrecs vitalicis.

La tradició a les escoles gregues era que el primer escolarca fos designat pel fundador de l'escola, i després d'aquest els següents escolarques fossin escollits en assemblea pels alumnes i els mestres. Per exemple a l'Acadèmia Plató va designar a Espeusip com a successor, i després d'aquest Xenòcrates va ser escollit en una ajustada votació.

A l'Acadèmia Teofrast va ser el successor designat per Aristòtil. El Jardí d'Epicur va passar a mans d'Hermarc, i Zenó va escollir a Cleantes perquè el substituís a la direcció de l'Stoa.

L'any 155 aC els atenencs van enviar com a ambaixadors seus a Roma a tres escolarques: Carnèades, Critolau i Diògenes de Babilònia eren els directors de les escoles platònica, peripatètica i estoica respectivament.[2]

L'escola neoplatònica de Roma, fundada el 232 dC per Ammoni Saccas, va tenir en Plotí el seu primer successor com a escolarca. El primer a ocupar el càrrec a l'escola neoplatònica d'Alexandria va ser, possiblement, Hièrocles.

Successió d'escolarques a les principals escoles filosofiques atenenques[3][modifica | modifica el codi]

Fedre (filòsof) Zenó de Sidó (segle I aC) Apol·lodor Epicur Tespis (epicur) Basilides Dionís (filòsof epicuri) Polistrat (filòsof) Hermarc Epicur Paneci de Rodes Antípater de Tars Diògenes de Babilònia Zenó de Tars Crisip de Soli Cleantes (filòsof) Zenó Diodor de Tir Critolau (filòsof) Aristó de Kéa Licó de Troas Estrató de Làmpsac Teofrast Aristòtil Filó de Larissa Clitòmac Asdrubal Crates de Tars Carneàdes II Carnèades Hegesí Telecles Lacides Arcesilau de Pitana Crates d'Atenes (filòsof) Polemó d'Atenes Xenòcrates de Calcedònia Espeusip Plató Jardí Stoa Liceu Acadèmia

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Catalana: Escolarca (accés el 7-9-10)
  2. J.-L. Ferrary, Philhellénisme et impérialisme, BEFAR, París, 1988, pàg. 351-363.
  3. Tiziano Dorandi, Capítol 2: Chronology, a K. Algra, J. Barnes, J. Mansfeld, M. Schofield, (editors) The Cambridge History of Hellenistic Philosophy, pàg. 53. Cambridge University Press