Tales de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tales(Θαλής)
Thales.jpg
Filosofia occidental Filosofia antiga
Naixement: c. 625 aC
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort: c. 546 aC, als 79 anys
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Escola/tradició filosòfica: Filosofia presocràtica
Idees destacades: aigua com a substància primera, Teorema de Tales
Influït per: Filosofia egípcia, Homer
Influí a: Escola de Milet, Pitàgores
Vegeu el Portal:Filosofia

Tales de Milet (Thales, Θαλῆς, Milet, 635 aC - vora 545 aC) fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política,[1] i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet (junt amb Anaximandre i Anaxímenes).

Tales va viure en la ciutat de Milet, regió de Jònia. Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en lloc de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

Importància de Tales[modifica | modifica el codi]

Abans de Tales, els grecs explicaven l'origen i naturalesa del cosmos amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En contrast, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arkhé) en, la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement va escollir aquest element perquè de l'aigua sorgeix la vida (els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes...) i ocupa un paper primordial en la civilització (com els grans rius a Mesopotàmia i Egipte). També es va basar en que ell va presenciar el sorgiment d'una illa del mar, i va creure que l'aigua formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.[2] Tales atribuïa vida a allò que no és viu, segons sembla la idea se la va inspirar l'observació d'una pedra d'imant que s'havia trobat.[3]

Sabia que la Terra era una esfera[4] i la Lluna reflecteix la llum del Sol. També va especificar que l'any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests. Heròdot el menciona quan va predir un eclipsi solar del dia 28 de maig del 585 aC que posa fi a la lluita entre Lidis i Medes.[5][6]

Tales va tenir una profunda influència en altres pensadors grecs i per tant també la va tenir en la història occidental. Es van trobar registres que Tales va visitar a un dels més famosos deixebles del seu amic Anaximandre, Pitàgores, a qui aconsellà que viatjara a Egipte [7]per a la seva preparació matemàtica i filosòfica. Molts filòsofs van seguir aquest consell per a buscar les explicacions en la natura en compte de en el sobrenatural; molts van retornar a les explicacions sobrenaturals, però incorporant un llenguatge filosòfic i racional que deixava arrere els mites i la religió.

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jeroni de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.[8]

Obres i fonts d'estudi[modifica | modifica el codi]

Tales no va deixar escrits; el coneixement que es té d'ell procedeix dels relats d'Aristòtil.[9][10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G S Kirk, pàg. 123
  2. Olof, pàg. 50-56
  3. Olof, pàg. 63
  4. Feeman, pàg. 1
  5. Heròdot, llibre I, 74
  6. Olof, pàg. 57
  7. G S Kirk, pàg. 124
  8. G S Kirk, pàg. 133
  9. Aristòtil, Metamorfosi, A3, 983b6 i B13, 294
  10. G S Kirk, pàg. 134-137

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed.Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7
  • Olof Gigon: Los orígenes de la filosofia griega, ed.Gredos, 1985, ISBN 84-249-2181-X
  • C Strang The Physical Theory of Anaxagoras en "Studies in Presocratic Philosophers , II", ed. R.E.Allen, London,1975
  • Feeman, Timothy G.: Portraits of the Earth: A Mathematician Looks at Maps, ed. American Mathematical Soc.,2002 ISBN 0821832557 llibre electrònic
  • B Snell Die Nachrichten über die Lehren des Thales und Änfange der griechischen Philosofie und Literaturgesschichte ed.Philologus, 1944
  • D.R.Dick: Thales, classical quarterly, 1959
  • DK= Die Fragmente der Vorsokratiker de Diels i Kranz

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont