Anaxímenes de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre filòsof. Vegeu-ne altres significats a «Anaxímenes de Làmpsac».
Anaxímenes ( Άναξιμένης)
Anaximenes.jpg
Filosofia occidental Filosofia antiga
Naixement: c. 585 aC
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort: c. 524 aC, als 61 anys
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Escola/tradició filosòfica: escola naturalista de Milet, Filosofia presocràtica
Idees destacades: aire com a substància primera, Terra en forma plana
Influït per: Tales,Anaximandre
Vegeu el Portal:Filosofia

Anaxímenes (en grec Άναξιμένης) (Milet, v. 585 aC - v. 524 aC)[1] fou un filòsof grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre. Les referències d'Aristòtil, Teofrast, Plutarc, etc. ens el presenten com a astrònom i ocupat en estudiar la natura, a més de la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola de Milet. Segons Diògenes Laerci fou deixeble d'Anaximandre de Milet.

Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una forma de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants.

Pensament filosòfic[modifica | modifica el codi]

El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses (arkhé) és l'aire, per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec aér, que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles.[2] Cerca el principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions empíriques[3] que aquest principi era l'aire del que havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, i la rarefacció pel foc).[4]

Cosmologia[modifica | modifica el codi]

Anaxímenes creia que la Terra era plana "com una fulla", i que s'havia format per la condensació de l'aire; els cossos celestes, també eren plans i havien nascut a partir de la Terra degut a una rarefacció del seu pneuma o exhalació. Aquests astres són de foc (aire rarificat) i cavalquen sobre l'aire, girant al voltant de la Terra «com gira una gorra de feltre al nostre cap». Amés existeixen altres cossos, sòlids i invisibles, que servirien per explicar els meteorits i els eclipses.[5]

Pel que fa als fenòmens meteorològics, va considerar que els terratrèmols passen en períodes de sequera o bé en períodes de multa pluja, doncs quan la terra està seca s'esquerda i amb l'excés d'humitat es desfà aquest procés.[6] Els raigs, els trons i els llampecs es formen pel vent que talla els núvols; la pluja quan els núvols es condensen, les calamarses quan la pluja se solidifica i la neu quan s'afegeix el vent.

Un fragment molt discutit d'Anaxímenes diu que "així com la nostra ànima, que és aire, ens manté units, de la mateixa manera el pneuma o aire envolta el cosmos". Podria indicar una determinada correlació entre l'ésser humà i el món, doncs tots dos tenen una exhalació (pneuma) i estan coberts per l'aire protector. Aquesta idea seria la base de la popular homologia posterior entre l'ésser humà i el món, que tant es va fer servir en l'antiga medecina.[7]

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure Peri Physeos (Sobre la Natura),[8] obra que no ha arribat als nostres dies, però de la qual tenim constància gràcies a Diògenes Laerci, qui va dir d'Anaxímenes que «va escriure en dialecte joni en un estil senzill i concís».

Segons esmenta Plini el Vell a la seva Història Natural (Llibre II, Capítol LXXVI) Anaxímenes va ser el primer en analitzar el còmput geomètric de les ombres per a mesurar les parts i divisions del dia, i va fer un Rellotge de sol al que va anomenar Sciothericon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amado, pàg. 128-129
  2. Olof, pàg. 111-117
  3. G S Kirk, pàg. 221
  4. Guthrie, W.K.C.. A History of Greek Philosophy Volume I: The Earlier Presocratics and the Pythagoreans (en anglès). Cambridge University Press, 1962, p.116 (A History of Greek Philosophy). 
  5. Olof, pàg. 119-125
  6. Aristòtil ,MeteorsB7, 365b6
  7. G S Kirk, pàg. 235-238
  8. G S Kirk, pàg. 213

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amado, E.: Introducción a la filosofía presocrática: los orígenes de la metafísica, de la dialéctica y del nihilismo absoluto en Grecia, 2002, ed.Universidad de Caldas, ISBN 9789588041728 llibre electrònic, consultat el 23/4/2012
  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed.Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7
  • Olof Gigon: Los orígenes de la filosofia griega, ed.Gredos, 1985, ISBN 84-249-2181-X
  • W.K.C.Gurthrie Anaxímenes and the Kistalloeides,Classical Quarterly,1956


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaxímenes de Milet