Anaximandre de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anaximandre(Αναξίμανδρος)
Naixement c. 610 aC
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Mort c. 540-546 aC
Milet,(Jònia)(Àsia Menor)
Era Filosofia antiga
Regió Filosofia occidental
Escola/tradició filosòfica escola naturalista de Milet,Filosofia presocràtica
Interessos Filosofia, Alquímia,Cartografia, Astronomia, Política
Idees notables àpeiron com a substància primera, Terra en forma de cilindre

Anaximandre (grec: Αναξίμανδρος / Anaxímandros) va ser un filòsof, científic [1] i alquimista grec, que va viure entre el 611 aC i el 546 aC aproximadament (és a dir, uns dos segles abans que Aristòtil), es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i se'l suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb qui va participar en la vida política de la ciutat, així com mestre d'Anaxímenes de Milet.

Va néixer a Milet, a la península d'Anatòlia, a la rodalia de l'Imperi Persa, quan aquest encara no l'havia conquerit (va se conquerida pels perses l'any 546 aC, poc abans de morir Anaximandre).[2] Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del món conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de Babilònia d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers,[3][2] encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a través d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les espècies animals inclòs l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.

Va morir vers el 546 aC. Es va batejar en el seu honor un dels cràters de la Lluna.

Obra[modifica | modifica el codi]

Aspecte probable del ara perdut primer mapa del Món, fet per Anaximandre.

Malgrat ser l'autor de les primeres línies de la filosofia occidental que han sobreviscut fins ara,[4] només unes poques frases han arribat fins a nosaltres i els seus escrits, mapes i rellotges s'han perdut.[2]

Se li atribueix:

  • Haver escrit un llibre "de la natura". És molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretació molt posterior i que només hauria pretès, emprant la incipient escriptura, fixar en papir alguna de les seves idees de la natura.
  • Haver utilitzat el gnòmon per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.
  • Haver estat el primer que es coneix "que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada", i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.
  • Admetre la pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses. En els escriptors posteriors trobem referències a opinions d'Anaximandre sobre l'astronomia, sobre l'origen dels éssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenòmens meteorològics basats en l'observació empírica.
  • Haver sigut el primer, almenys fins on se sap fins ara, en afirmar que la terra flotava a l'espai sense cap suport. El cel no estava només sobre la Terra: l'envoltava tota. Segons el físic Carlo Rovelli, amb aquesta idea va canviar l'imatge que es tenia en el món antic de que la Terra havia d'estar sostinguda per alguna cosa.[5] Davant de l'objecció de per què no queia, la resposta era, en paraules de Rovelli: «perquè les coses no cauen "cap avall", les coses es cauen "cap a la Terra"».[5]

Anaximandre continua el camí de Tales i, d'aquesta manera es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'home amb l'univers que l'envolta.

També s'atribueix a Anaximandre l'ús del terme àpeiron com a principi i element de les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món" (el famós αρχή). Per Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de "sens fi, indeterminat".

Per tant la realitat ha d'ésser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiples aparences del món. Aquest concepte suposa un avença en la història de la filosofia, fins ara es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així l'ontologia guanya en abstracció i obre el camí per a la futura metafísica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Comment est née la science ? Anaximandre, premier scientifique, conférence donnée à l'Institut d'Astrophysique de Paris, le 1er février 2011, par Carlo Rovelli (francès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Steenken, Nicolaus. «Anaximandro, el primer cosmólogo». Investig Cienc, 457, octubre 2014, p. 70-77.
  3. "Una columna de pedra", Aeci l'impiu esmenta a De Fide (III, 7, 1), or "similar a una pedra de pilar", pseudo-Plutarc (III, 10).
  4. The Internet Encyclopedia of Philosophy - Anaximander
  5. 5,0 5,1 Rovelli, Carlo. Anaximandre de Milet, ou la Naissance de la pensée scientifique. Paris: Dunod, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaximandre de Milet Modifica l'enllaç a Wikidata


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont