Història de la filosofia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors. És difícil parlar d'una sola història de la filosofia, però, ja que al marge de la divisió entre filosofia oriental i occidental, cada disciplina de la filosofia té la seva pròpia evolució i sovint els avenços es deuen a altres ciències afins.

Això no obstant, es poden establir grans períodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals:

  • Filosofia antiga: nascuda a Grècia per l'intent de racionalitzar la mitologia. Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca és l'home i la seva relació amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de què vol dir ésser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvassament total entre filosofia i la ciència incipient.
  • Filosofia medieval: preocupada bàsicament per la relació entre pensament racional i religió, està dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran depèndencia de la filosofia antiga.
  • Filosofia moderna: impulsada per l'auge de la ciència, el centre d'interès es desplaça cap al coneixement i els seus límits, incloent l'ètica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.
  • Filosofia contemporània: neix amb l'anomenat gir lingüístic, que qüestiona l'ús de la llengua ordinària. La majoria de problemes filosòfics tradicionals es redueixen a una qüestió semàntica. S'impulsa per aquest motiu la lògica (en relació amb l'avenç de les matemàtiques i la computació). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influències ben diverses.
Portal

Portal: Filosofia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de la filosofia Modifica l'enllaç a Wikidata