Filosofia postmoderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental.

Va iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche.

Tant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició.

Els pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó, van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar com a líquida.