George Berkeley
 Retrat per John Smibert, s. XVIII |
|
| bisbe i teòleg | |
|---|---|
| Naixement | 12 de març de 1685 Thomastown (Kilkenny, Leinster, Irlanda) |
| Defunció | 14 de gener de 1753 Oxford (Anglaterra) |
| Enterrament | Christ Church Cathedral (Oxford) |
| Commemoració en | Comunió Anglicana (Església Episcopal dels Estats Units) |
| Festivitat | 16 de juny |
| Fets destacables | Teòleg i filòsof, autor de A treatise concerning the principles of human knowledge i principal exponent de l'inmaterialisme; bisbe de Cloyne (Munster, Irlanda) (1734) |
George Berkeley (Thomastown, Kilkenny, 12 de març de 1685 - 14 de gener de 1753) també conegut com bisbe Berkeley va ser un filòsof irlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada "immaterialisme".[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.
Biografia [modifica]
El seu estudis universitaris els va cursar al Trinity College de Dublín. Al acabar la carrera va fer un postgrau que li va permetre ser professor de filosofia. El 1710 va ser ordenat com a sacerdot anglicà, però que el 1734 seria nomenat bisbe. Forma part del moviment filosòfic de l'Empirisme, juntament amb d'altres filòsofs famosos com John Locke o David Hume.[1]
Afirma que l'existència consisteix en percebre o ser percebut, " ser és ser percebut" i per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (Idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí existeix ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes, així quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Això ens pot portar a la idea que tots som personatges de ficció a la ment de Déu. Aquest pensament va ser font d'inspiració per a Jostein Gaarder per realitzar el seu best-seller, El Món de Sofia.
Obres [modifica]
- Comentaris filosòfics (Philosophical Commentaries), 1707–08
- Assaig sobre una nova teoria de la visió (An Essay towards a New Theory of Vision), 1709
- Tractat sobre els principis del coneixement humà, Part I (A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge, Part I), 1710
- Tres diàlegs entre Hilas i Filonus (Three Dialogues between Hylas and Philonous) 1713.
- De motu, 1721
- Alciphron: or the Minute Philosopher, 1732
- The Theory of Vision or Visual Language … Vindicated and Explained, 1733
- The Analyst, 1734
- The Querist, 1735–37
- Siris, 1744
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Berkeley |
- ↑ 1,0 1,1 Miguel Merín, José Manuel Arribas, Antonio Roura. Historia de la filosofía 2 bachillerato. Ed. Santillana. ISBN 84-294-8297-0 p.162
- Bermudo, JM. El Empirismo. Ed. Montesinos. Barcelona, 1983.
- Bermudo, JM. La Filosofía Moderna y su proyección contemporánea, Ed. Barcanova. Barcelona 1983.
- Gaarder, J. El Mundo de Sofía. Siruela, Madrid 1994.
