12 de març
De Viquipèdia
| << | Març 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 294 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1965 - Catalunya: arran de les declaracions que féu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Milà.
- 2008 - València: La justícia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al País Valencià
- Món
- 1622 - Ciutat del Vaticà: Ignasi de Loiola, fundador de l'ordre dels Jesuites, és canonitzat sant per l'Església Catòlica.
- 1894 - Vicksburg, Mississipí (Estats Units): Es venen, per primera vegada, ampolles de Coca-Cola.
- 1913 - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
- 1918 - Rússia: Moscou esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.
- 1930 - Índia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal, de prop de 300 km, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal, que s'havia atorgat el govern britànic.
- 1938 - Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
- 1941 - Guerra d'hivern: Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici en la guerra que els va enfrontar entre le 1939 i el 1940, pel qual la primera conserva la independència, tot i perdre l'istme de Carèlia i altres territoris septentrionals, d'on són evacuats immediatament la població.
- 1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britànic.
- 1986 - Espanya: Se celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN, amb victòria del sí.
- 1994 - Londres, Gran Bretanya: L'Església Anglicana ordena la primera dona sacerdot.
- 1999 - Polònia, Hongria i la República Txeca, antics membres del Pacte de Varsòvia, es converteixen en membres de l'OTAN.
- 2000 - Espanya: El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1889, València (l'Horta): Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana germana de José Iturbi (m. 1969).
- 1919, València (l'Horta): Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià (m. 1995).
- 2000, Tarragona (Cambrils): Julia Tortosa Castaño
- Món
- 1890, Kíev (Ucraïna, Imperi Rus): Vàtslav Nijinski, ballarí i coreògraf rus, pare de la dansa moderna.
- 1921, Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 1922, Lowell, Massachusetts (EUA): Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat.
- 1953, Nova York (USA): Ron Jeremy, actor porno estatunidenc
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 1698, València: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (n. 1647).
- 2008, monestir de Montserrat (Bages): Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat emèrit de Montserrat.
- Món
- 1507: Cèsar Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, militar, arquebisbe de València i cardenal (n. 1475). Fou l'inspirador de l'obra de Maquiavel El príncep.
- 1945: Anna Frank, estudiant jueva morta en un camp de concentració nazi.
- 1955: Charlie Parker, saxofonista de jazz estatunidenc.
- 2003: Zoran Djindjic, primer ministre de Sèrbia, és assassinat (n. 1952).
- 2010, Valladolid (Espanya): Miguel Delibes, escriptor i periodista.
[modifica] Festes i commemoracions
- Onomàstica: sants Innocenci I, papa; Maximilià de Theveste, militar màrtir (295); Teòfanes el Cronista, monjo; Lluís Orione, prevere salesià; Simeó Mamantis, monjo; Fina de San Gimignano, verge.