Sèrbia i Montenegro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Државна Заједница
Србија и Црна Гора

Flag of Serbia and Montenegro.svg
2003 – 2006 Flag of Serbia.svg
Flag of Montenegro.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}{{{common_name}}}
Bandera Escut
Himne nacional: Hej Sloveni
Ubicació de {{{common_name}}}
Capital Belgrad
Idioma oficial Serbi
Altres idiomes Albanès i hongarès
Forma de govern República
President
 • 2003-2006 Svetozar Marović
Història
 • Establiment 4 de febrer de 2003
 • Secessió de Montenegro 5 de juny de 2006
Superfície
 • 2005 102,350 km2
Població
 • 2005 est. 10.829.175 
     Densitat 105.805,3 h/km²
Moneda Dinar serbi ($, CSD)
Euro (€, EUR)
Membre de: ONU

Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa. Limitava al sud amb Albània, Macedònia i la Mar Adriàtica (Mar Mediterrània), a l'est amb Bulgària, al nord amb Hongria i a l'oest amb Croàcia i Bòsnia-Herzegovina.

Essent el cor de la desapareguda República Federal de Iugoslàvia o Iugoslàvia, va mantenir aquest nom fins a la nova denominació arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflectia la confederació formada per l'autonomia de Sèrbia i de Montenegro. El país estava dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, Sèrbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es trobava (fins al 17 de febrer de 2008) sota administració internacional.

Sèrbia i Montenegro no tenia una única capital comuna: Belgrad era el centre administratiu i la seu de l'Assemblea i del Consell de Ministres; Podgorica era la seu del Tribunal de Sèrbia i Montenegro.

Història[modifica | modifica el codi]

En la ruptura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la confederació permanent de Sèrbia i Montenegro va ser reconstituïda en 1992 com la República Federal de Iugoslàvia (RFI). No obstant això, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat reconèixer-la com a successora de l'ex-Iugoslàvia, encara que la van acceptar mentre constituïa un estat. Açò va ser a causa de les guerres iugoslaves en progrés, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposició d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser també suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa de la seva actuació en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 després de diversos anys de suspensió.

En 2002, Sèrbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperació contínua, prometent, entre altres canvis, la fi del nom Iugoslàvia. El 4 de febrer de 2003, el parlament federal de República Federal de Iugoslàvia va crear una mancomunitat laxa de Sèrbia i Montenegro anomenada Sèrbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions.

El 30 d'abril de 2006, el Govern i Parlament de Montenegro va plantejar un referèndum sobre la continuïtat o separació definitiva de les dues repúbliques a la població montenegrina; va guanyar l'opció secessionista amb un estret marge del 55,4% dels vots vàlidament emesos a favor de la separació (0,4% més dels vots a favor de la separació necessaris perquè fos reconeguda tant per la Federació de Sèrbia i Montenegro, com per la Unió Europea). Perquè el referèndum fos vàlid, es necessitava la participació d'un mínim del 50% de la població amb dret de vot de Montenegro (la participació va ser molt alta, superant el 86%).

Política[modifica | modifica el codi]

Cap al 2005 no existien pràcticament polítiques comunes i funcionen per separat ambdues repúbliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de Sèrbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues repúbliques només tenien una política comuna quant a defensa, cancelleria, comerç i drets humans. Però ni tan sols mantenien la mateixa moneda, ja que Sèrbia havia creat el nou dinar serbi i Montenegro adoptà l'Euro com a moneda.

Les principals figures polítiques eren Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo Ðukanovic, primer ministre montenegrí.

El territori de Kosovo encara que formalment seguia dins Sèrbia, no mantenia cap relació amb la resta del país, ni el govern de Sèrbia i Montenegro exercia cap tipus d'autoritat en ell. Segons la Resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es trobava baix administració internacional, i després de la dissolució de Sèrbia i Montenegro, continua en el mateix estat.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Sèrbia i Montenegro

Sèrbia i Montenegro comprenia quatre unitats polítiques principals, consistents en dues repúbliques i dues províncies subordinades:

La capital política i administrativa del país era Belgrad, mentre que la seva capital judicial fou Podgorica.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Sèrbia i Montenegro cobria una àrea de 102.350 km2, amb 199 km de costes. El terreny del país era extremadament variat, amb molt de Sèrbia que comprenia planes i tossals baixos (excepte a la regió més muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro, que consisteix en muntanyes altes. Sèrbia és enterament sense litoral, amb la costa que pertanyia a Montenegro, el qual també posseeix l'únic fiord d'Europa meridional. El clima era semblantment variat. El nord amb un clima continental (hiverns freds i estius càlids); la regió central, amb una combinació de clima continental i mediterrani; i el sud, de clima adriàtic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior.

La ciutat més gran del país per lluny va ser Belgrad, amb una població d'1.711.800. Cap altra ciutat estava en alguna part prop de la mateixa grandària; les ciutats més grans del país eren Novi Sad, Nis,Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia de Sèrbia i Montenegro

Sèrbia i Montenegro tenia més varietat demogràfica que qualsevol altra regió de l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia. Els seus grups ètnics més grans foren els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El país també tenia importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la província septentrional de Voivodina, així com en nombres més xicotets d'altres grups de minories. La gran població albanesa estava concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions més xicotetes al voltant de Presevo a Sèrbia i en el sud-est de Montenegro.

Coord.: 44° 49′ 00″ N, 20° 28′ 00″ E / 44.816666666667°N,20.466666666667°E / 44.816666666667; 20.466666666667