Vallvidrera

De Viquipèdia

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo

Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Originàriament va ésser un terme independent, l'any 1890 es va agregar al que era llavors municipi de Sant Vicenç de Sarrià, que en ser integrat a Barcelona el 1921, també va fer-hi entrar Vallvidrera.

[edita] Emplaçament geogràfic

El seu nucli principal està situat al sud-est de la serra de Collserola sobre el colls de Vallvidrera (362 m) i de la Vinyassa (350 m), al mig de la carena que uneix els cims de Turó de la Vilana o Turó de Mont (438 m) i el Tibidabo (515 m) amb els de Turó d'en Cors (393 m) i Sant Pere Màrtir (384 m), davallant cap a l'oest fins als barris de les Planes, Mas Guimbau, Rectoret i Mas Sauró. Cap a la banda est de la carena en direcció a Barcelona s'estén fins als barris de Peu del funicular i la Font del Mont.

[edita] Història

L'antic terme de Vallvidrera va estar vincular estretament amb la seva església: Santa Maria de Vallvidrera. D'aquesta temple es té la primera noticia registrada a l'any 987 en un document on es refereix a l'església, pertanyent llavors a la parròquia de Valldoreix. En el segle XIII es constituí parròquia independent, aixecant-se l'actual edifici entre el 1570 i el 1587 seguint l'estil de gòtic tardà. Al segle XVII va ser restaurada, tancant-se al culte durant la Guerra Civil.

El 1355, la jurisdicció sobre Vallvidrera i Santa Creu d'Olorda fou venuda per les Pere el Cerimoniós a Pere Desllor, i va retornar a la corona el 1385, aportant els habitants de Vallvidrera els diners necessaris.^[1] Sempre fou un nucli molt poc poblat i amb una població més aviat dispersa. A finals del segle XIX es convertí en lloc d'estiueig per als barcelonins i es varen construir nombrosos edificis, així com alguns hotels. En 1864 es va inaugurar el pantà de Vallvidrera amb les funcions de reserva d'aigua potable per a l'aleshores municipi de Sarrià, i el 1906 el Funicular de Vallvidrera. El 1890 Vallvidrera va deixar de ser un municipi independent en agregar-se a Sarrià,^[1] que el 1921 es va incorporar a Barcelona.

El 1991 es varen inaugurar els túnels de Vallvidrera que, travessant la serra de Collserola, uneixen la ciutat de Barcelona amb la comarca del Vallès Occidental.

[edita] Referències

1. ↑ ^{1,0 1,1} CAMÓS, L. Vallvidrera. Algunas páginas de su historia. Barcelona, 1945. Dins de Barcelona. Divulgación histórica vol. 6. Barcelona, 1958. Ed. Aymà.

[edita] Enllaços externs

• Visiteu el Viccionari per a més informació sobre l'etimologia de Vallvidrera
• Web del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
• Web del Parc de Collserola
• Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.

[edita] Bibliografia

• BALARI i JOVANY, Josep. Orígenes Históricos de Cataluña. Barcelona: Ed. Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús, 1899. 751 p.
• SALLENT I GOTÉS, Llorenç. Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Vallvidrera: Ed. Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, 1916. 368 p.

Coordenades: 41° 24′ 54.28″ N 2° 6′ 30.94″ E