Tibidabo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tibidabo
El Tibidabo, l'observatori Fabra i la punxa d'una torre veneciana.jpg
El Tibidabo vist del vessant barceloní
Cota màxima: 516,2.[1] msnm
Coordenades del cim:   41° 25′ 21″ N, 2° 07′ 07″ E / 41.42250,2.11861Coord.: 41° 25′ 21″ N, 2° 07′ 07″ E / 41.42250,2.11861
Serralada: Serra de Collserola
Situació: Barcelona (Espanya Espanya)
Primera ascensió: Desconeguda
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m[1] d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (Sarrià - Sant Gervasi). En el mateix cim hi ha un parc d'atraccions i el Temple Expiatori del Sagrat Cor.

Topònim[modifica | modifica el codi]

Antigament el nom era Puig de l'Àliga. L'origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d'Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré», i és una expressió de la Bíblia.[2] Quan Satanàs porta a Jesús a un mont molt alt, mostrant-li tots els regnes del món, li diu: «tot això et donaré si, prostrant-te, m'adores» o, en llatí, haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9). Altres topònims Tibidabo a Catalunya són:


Parc d'atraccions[modifica | modifica el codi]

Parc d'atraccions del Tibidabo

El parc d'atraccions, que inclou prop de 7 hectàrees, va ser construït per Salvador Andreu, el farmacèutic de les pastilles del Dr.Andreu. Va ser inaugurat l'any 1899 i dos anys més tard, el 1901, entrà en funcionament el Tramvia Blau i el Funicular.[3] Entre les atraccions històriques es conserva l'avió que data del 1928, i que és una rèplica del model que va fer el primer viatge entre Barcelona i Madrid. Després d'una llarga crisi econòmica i de gestió, l'Ajuntament es va convertir en el propietari, l'any 2000. Dins del parc hi ha un mirador amb una excel·lent panoràmica sobre Barcelona, i la Col·lecció de Marionetes Herta Frankel.[4]

Durant l'any 2007 l'Ajuntament de Barcelona volia ampliar el parc d'atraccions cosa que implicava la tala d'alzines, foment del transport privat i més vials. Tot plegat va fomentar l'oposició de part de la ciutadania que consideraven que es troba en greu perill i pendent que sigui declarada parc natural.[5][6]

Sagrat cor[modifica | modifica el codi]

Inicialment era una ermita aixecada pels salesians, inaugurada el 1886 durant la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona. La construcció del Temple del Sagrat Cor, projectat per Enric Sagnier, es va iniciar any 1902 i es va acabar el 1961. És un edifici monumental d'estil neogòtic i coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor. Un ascensor permet pujar a la part superior del temple, situada a 575 metres sobre el nivell del mar, des d'on es pot gaudir d'una vista de Barcelona.

El temple expiatori del sagrat cor es espectacular i val la pena visitar-lo amb calma perquè està carregat de molts detalls, simbolisme, història, que només podem percebre si el mirem detingudament. Es obra del arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia, i acabat pel seu fill Josep Maria Sagner i Vidal. La seva construcció va començar el 28 de desembre de 1902 i va finalitzar l'any 1961. Per aquest treball el papa Pius XI li va donar el títol de marquès a Enric Sagnier el 1923.

Com va començar tot? Amb una petita capella, que encara existeix al costat del temple, aixecada en l'estiu de 1886 per commemorar la vista de Sant Joan Bosco a Barcelona, a qui van regalar el terreny del cim. Actualment el temple pertany a la Congregació.

Cal distingir tres parts clarament: 1)La cripta edificada amb pedra de color marró. 2)L'església damunt la cripta amb pedra de color gris de Girona. 3)La imatge de coure en la part superior.

Tres parts, per a una explicació simbòlica de purificació: pecat en el vall als peus de l'edifici; una cripta pesada i fortificada amb arcs bizantins, simbols terrenals; un temple gòtic àgil, purificat,ordenat, polit, senzill i per damunt de tot, més pur encara, el coure de la imatge del Sagrat Cor amb els braços oberts com a pont entre el cel i la terra.

La cripta té dues entrades: -Una porta lateral (mirant l'edifíci en el costat esquerre sota l'escala) que porta a l'ascensor que puja al mirador superior on hi ha els dotze apòstols de color gris com l'església, tres a cada cantó d'un edifici quadrat, un viatge en ascensor fins als 539m que val la pena si és un dia clar.

-La porta principal amb una àmplia escalinata als peus.

A la porta principal de la cripta veurem moltes figures, cadascuna amb una història. Per exemple, sobre les portes tenim les imatges dels quatre capitells en pedra del lleó, el bou, l'àngel i l'àguila, és a dir, els quatre evangelistes.

Hi tenim una escultura preciosa al centre de les portes de San Jordi amb armadura, el vencedor de la lluita amb el drac i tot un símbol per a tots els catalans que celebren una festa popular cada any del mes d'abril: regalen una rosa i un llibre a la seva parella, familiars i amics. I per damunt de les portes un físic de mosaic, també amb la seva història. A la dreta de la porta principal, per l'exterior, hi ha unes àmplies escales, que condueixen a la diminuta ermita primitiva que data de 1886, costejada per la dama barcelonina Dorotea de Chopitea, al punt més alt de la muntanya, amb una imatge del Sagrat Cor al seu interior, així com a la primera entrada principal de la basílica.

Edificacions del cim[modifica | modifica el codi]

En el cim del Tibidabo es troben diversos edificis, entre els quals destaca el Temple Expiatori del Sagrat Cor. Aquesta església, a causa del seu disseny i la seva ubicació a la part alta de la muntanya, i per descomptat el seu nom, recorden a la Basílica del *Sacré Cœ*ur del barri parisenc de *Montmartre. El Parc d'Atraccions del Tibidabo data de 1899 i això ho converteix en un referent històric de la ciutat, ja que és el primer parc d'atraccions d'Espanya i el segon més antic d'Europa. No obstant això, ha sabut adaptar-se al pas del temps adequant la seva oferta a les noves generacions, però conservant sempre la seva singularitat de parc familiar i potenciant el seu caràcter educatiu. Des de 2004 el Parc té en el seu haver-hi la ISO 9001:2000, com a mostra de la seva aposta decidida pel futur i el seu compromís de qualitat amb el client. El *Parc d'*Atraccions Tibidabo ofereix avui a professors, educadors i famílies una proposta didàctica, a partir d'una visita al parc, com a eina de suport a la seva labor docent. La Torre de Collserola, una moderna antena de telecomunicacions dissenyada per Norman Foster i inaugurada en 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i que compta amb un mirador en el seu cim. Té 268 m d'altura i està situada en el *turó de *Vilana (*Vallvidrera). El pavelló de *Ràdio Barcelona, petita obra racionalista construïda entre 1926 i 1929 per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i *Tudurí. Constitueix el primer exemple de racionalisme arquitectònic i la primera emissora de ràdio que va funcionar a Espanya. L'hotel Florida, de color blanc i visible per tota Barcelona, inspirat en l'arquitectura americana dels anys vint. Construït en 1925 per l'arquitecte Ramon Reventós, amb pintures en el seu interior de Joan *Trujols. La Torre Pastor de Cruïlles, edifici inspirat en l'arquitectura tradicional, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch en 1908. De color gris fosc i una torre quadrada en una de les seves cantonades (al costat de la carretera). La Torre dels Aigües de Dues *Rius, segons un projecte de l'arquitecte Josep *Amargós i Samaranch de 1905, d'inspiració renaixentista. És cilíndrica, de maó i pedra natural coronat per una cúpula semiesfèrica que conté el dipòsit d'aigua, de 200 m3. La seva altura 53 m. Es va construir per proveir d'aigua la colònia del Dr. Andreu. Està al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.

Observatori Fabra[modifica | modifica el codi]

L'Observatori Fabra
Article principal: Observatori Fabra

L'Observatori Fabra, prop del Tibidabo, és un observatori astronòmic obra de Josep Domènech i Estapà. Va ser construït el 1901, per iniciativa de Camil Fabra, marquès d'Alella. Al costat hi ha el museu de física experimental La Mentora, obra de Ferran Alsina, del 1905.

Transport[modifica | modifica el codi]

El Tibidabo al capvespre

Es pot accedir al Tibidabo en vehicle privat i en transport públic: autobús, el popular tramvia blau o el funicular, inaugurats en 1901. Per agafar el funicular, s'ha d'agafar el tramvia blau des de la plaça John Kennedy, anar fins a la plaça del Funicular i, més tard, agafar el mateix funicular que porta al Tibidabo. També hi ha un altre accés, que consisteix a agafar els FGC, anar fins al Peu del Funicular, agafar el funicular de Vallvidrera i després el bus del barri "111". Per anar en transport públic directe, des de Plaça Catalunya surt l'autobús "T2A", i des d'enfront del pàrquing de Sant Genís (a la Vall d'Hebron) surt l'autobús "T2B". Tots dos finalitzen el recorregut en una de les entrades del parc d'atraccions (prop del Gran Hotel la Florida).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  2. Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 174. ISBN 9788495684974 [Consulta: 7 febrer 2009]. 
  3. Tibidabo www.bcn.es
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 20. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. Pàgina del Tibidabo de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
  6. Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibidabo