Observatori Fabra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Observatori Fabra
L'Observatori Fabra vist des del Tibidabo, amb la ciutat al fons.
L'Observatori Fabra vist des del Tibidabo, amb la ciutat al fons.
Organització Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Localització Tibidabo, Barcelona (Catalunya)
Coordenades 41° 25′ 6″ N, 2° 7′ 27″ E / 41.41833,2.12417
Altitud 415 m
Longitud d'ona Òptic
Construcció 1904
Tipus de telescopi Refracció
Diàmetre 38 cm de diàmetre
Cúpula Esfèrica
Pàgina web Web Oficial de l'Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud a 415 m d'altitud sobre el nivell del mar (latitud: 41,4184° N; longitud: 2,1239° E). Fou fundat el 1904 i és propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu director actual és Josep Maria Codina i Vidal i la seva activitat científica se centra actualment en l'estudi d'asteroides i cometes. És el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament.

Història[modifica | modifica el codi]

Sala modernista de l'observatori
Cúpula de l'Observatori Fabra

El 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona endegà el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia completat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la Rambla i al capdamunt del qual s'instal·laren dos observatoris dissenyats per Joaquim Lànderer. Nogensmenys, aviat es va veure que els nous observatoris eren obsolets gairebé en el moment de la seva inauguració. L'Acadèmia proposà el projecte a la Diputació de Barcelona, que el refusà, però s'inicià una campanya a la premsa per conscienciar el públic de la necessitat d'una institució de recerca d'aquest tipus i de nivell internacional.

L'impuls definitiu arribà quan el 1901, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanills, industrial de prestigi i exalcalde de Barcelona, donà una considerable quantitat a l'Acadèmia (250.000 pessetes) amb l'objectiu de fer realitat aquest projecte. El 1902 comencen les obres, no sense polèmica, ja que el projecte original d'Eduard Fontserè fou revisat per Josep Comas i Solà, en una època d'enfrontament entre ambdós científics. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà i s'inaugurà el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII. Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.

Inicialment l'observatori s'organitzà en dues seccions: la Secció Astronòmica i la Secció Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n féu càrrec Eduard Fontserè. Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la Segona República Espanyola quedà integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica. Pel que fa a la sismologia inicià l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca. En l'aspecte meteorològic començà les observacions meteorològiques diàries l'octubre de 1913, en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat, fins i tot en els dies de la Guerra Civil (fins al 1981 es feia una observació diària a les 8 del matí, el 1982 es passa a 3 i finalment a 4). Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Solá) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.

Després de la mort de Comas i Solà (1937) la direcció de l'observatori passà a Isidre Pòlit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carbó. A partir dels anys 1940, l'activitat científica es veu reduïda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evolució de l'observació astronòmica, que deixa obsolets els instruments de l'observatori per a la recerca de primer nivell. Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo). També recull dades meteorològiques i sísmiques. A més a més, en la línia inaugurada pel mateix Comas i Solà, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant la doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d'història de l'astronomia.

El 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya[1]

Instrumentació[modifica | modifica el codi]

Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre (1904)

Instruments astronòmics:

Instruments sísmics:

  • Microsismògraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
  • Microsismògraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
  • Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
  • Sismometrògrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, però l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
  • 3 sismògrafs electromagnètics Hiller-Stuttgart (1966).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Govern declara bé cultural d'interès nacional diferents conjunts arquitectònics». Comunicació del Govern. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Observatori Fabra

Coord.: 41° 25′ 6″ N, 2° 7′ 27″ E / 41.41833,2.12417