Dona i ocell
Coord.: 41° 22′ 40.02″ N, 2° 8′ 49.09″ E / 41.3777833,2.1469694
Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró a Barcelona. Aquestes grans dimensions determinaren que la construcció es fes in situ: amb l'ajuda de grues i personal es va fer un buidatge de formigó. L'obra també té elements de ceràmica pintada amb vermell, groc, verd i blau tractats com a trencadís, fets pel ceramista Joan Gardy Artigas. És sobre aquest cromatisme comú de l'artista on la llum rellisca i contrasta amb l'opacitat del formigó gris.
Dona i ocell fou un encàrrec d'origen públic i l'última obra de grans proporcions del polifacètic artista català. L'any 1968, la ciutat de Barcelona suggerí a Miró el projecte d'un mural per a la terminal de l'aeroport. Augmentant aquest projecte, l'artista es comprometé a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en que hi arribessin: terra, mar o aire. Així creà diferents obres: una per a l'aeroport, una per al paviment del Pla de la Boqueria, i finalment Dona i ocell per al solar on hi havia l'antic escorxador (enderrocat el 1979) i ara el Parc Joan Miró. Aquesta darrera relacionada amb el medi de la terra per als visitants que arribaven en cotxe per la Gran Via o en tren havent baixat a l'estació de Sants, a la plaça dels Països Catalans.
Així, es pot dir que la finalitat de l'obra de Miró era únicament ornamental i decorativa, i alhora mostrava indirectament una intenció propagandística per fomentar el turisme barceloní. Per realitzar Dona i ocell Miró s'inspirà en l'escultura Femme et oiseau, escultura de prop de 4 metres d'alçada creada el 1962 pel mateix Miró i pel ceramista Josep Llorens i Artigas.[1]
L'obra de Miró és de tema figuratiu: la primera imatge que relaciona l'espectador amb el títol és la d'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa. Però tenint en compte que Miró era català es pot saber el vertader significat del títol, perquè ocell és un terme que utilitzen sovint els catalanoparlants per fer referència al penis i també es pot veure l'ocell com a element poètic que acosta l'observador al cel i els estels. Per tant, sembla ser que coneixent aquest detall, canvia completament la perspectiva de l'obra, en què les imatges predominants són el penis i la vulva. Miró lligava el monument amb el costum romà de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven.
La composició és vertical i és regida per un eix diagonal. L'escultura de Miró presenta una evident forma fàl·lica, mentre que la figura femenina, concretada en una vulva, és expressada per la marcada incisió negra que es pot veure en el fust de l'obra. Al capdamunt de l'escultura hi ha un cilindre obert en forma de lluna. Dona i ocell evoca un moviment absolutament de repòs representat per la seva quietud i rigidesa.
A causa dels greus problemes de salut que patia, Dona i Ocell fou inaugurada el 1983 sense la presència de l'autor, qui morí pocs mesos després a Palma (Mallorca), a l'edat de 90 anys.[2] L'obra va ser una de les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de l'era democràtica.
Taula de continguts |
Fitxa [modifica]
- Autor/s: Joan Miró
- Títol de l'obra: Dona i ocell
- Data de realització: 1983
- Material: formigó i ceràmica
- Tècnica: Buidatge, trencadís i construcció
- Dimensions: 22 m
- Tipus d'escultura: Exempta
- Ubicació: Parc de Joan Miró, construït al solar de l'antic escorxador de Barcelona
Imatges [modifica]
.jpg)
Referències [modifica]
- ↑ La Vanguardia, 22 abril 1993, La cerámica, segunda gran muestra del centenario de Miró
- ↑ Finalitzen les obres de restauració del mosaic de Miró a la Rambla, notícia de l'Ajuntament de Barcelona, 17 març 2007.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dona i ocell |
- Volum 2. Enciclopèdia de Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 84-412-1396-8.
- VVAA.. Barcelona, una ciudad de vanguardia. Arte en las calles. Barcelona, La Vanguardia Ediciones, 2006. ISBN 84-96642-09-7.
- VVAA.. Suma Artis Historia General del Arte, pintura y escultura españolas del s.XX (1900-1939). Madrid. Espasa-Calpe S.A., 1992.
- VVAA.. Louise Bourgeois, Repairs in the sky. Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, 2005.
- VVAA.. Diccionario de pintores y escultores del siglo XX. Madrid. Forum artis, S.A., 1994.
|
||||||||||||||||||||||||||
