Casa Emília Carles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Emili Sala i Cortés | |||
| Construcció | 1898 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Bergara, 11 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41288 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1391 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Emília Carles i Tolrà | |||
La Casa Emília Carles és un edifici situat al carrer de Bergara, 11 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici de planta baixa, quatre pisos i un àtic enretirat de la línia de façana, tot cobert per un terrat pla transitable. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert en el qual s'hi localitza l'escala.[2]
La façana, d'estil historicista, té el parament obrat amb material petri que imita carreus. Amb un eix de simetria localitzat al centre, està estructurada en tres trams horitzontals:.[2]
La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals laterals separats per un gran finestral triforat amb dos mainells de ferro fos. El portal esquerra permet l'accés al vestíbul. El tram central de les plantes pis està dividit en tres eixos verticals. El més important és el central, on una elaborada tribuna ocupa tres de les plantes i fa de llosana del balcó corregut de l'última planta. La ornamentació de la tribuna, de temàtica gotitzant amb arcs conopials, arcs de mig punt, elements vegetals, etc., és molt elaborat. Els altres dos eixos presenten balcons en voladís. amb llosana de pedra sustentats per mènsules ornamentades i tancats per baranes de ferro fos. La façana es corona amb un seguit d'arquets de mig punt que amaguen les ventilacions de la cambra d'aire i suporten una cornisa, i l'ornamentada barana de pedra del terrat on hi figura la data d'acabament de l'edifici.[2]
A l'interior, tot i la transformació d'ús i la unió amb la casa veïna, es mantenen alguns dels elements originals dels vestíbul i la caixa d'escala. Al vestíbul destaca el treball de la fusta realitzat a portes, mobles i a l'enteixinat del sostre.[2]
Història[modifica]
L'any 1896, Emília Carles i Tolrà (1848-1915), primera marquesa de Castellar del Vallès i propietària de l'empresa tèxtil Vídua de Josep Tolrà, que uns anys abans havia fet construir l'edifici veí del núm. 9, va presentar el projecte d'un nou edifici al solar adjacent, obra de l'arquitecte Emili Sala i Cortés,[3] que ja s'avia encarregat de l'anterior. Les obres van finalitzar l'any 1898, tal com ho testimonia l'escut del coronament.[2][4]
Entre els anys 1986 i 1988 va patir una reforma per transformar-lo en l'hotel Ducs de Bergara, obra de l'arquitecte Romà Aranyó i Güell.[2][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Emilia Carles (Hotel Ducs de Bergara)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Casa Emilia Carles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Emilia Carles, viuda de Tolrà. Bergara (11). Construir una casa de baixos i quatre pisos i un terrat en la part posterior, en un solar». Q127 Eixample 6357/1896. AMCB, 30-07-1896.
- ↑ «Casa Emília Carles (II)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Emília Carles |
- «Casa Emilia Carles (II)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
