Historicisme arquitectònic
De Viquipèdia
L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a quelcom de nou.
Podem destacar diverses corrents com la neobizantina, neoàrab, neobarroca, encara que la que més èxit tingué fou la neogòtica, que es basava, com indica el seu nom, en un nou gòtic ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el Parlament Britànic, projectat per Augustus Welby Northmore Pugin i Charles Barry. També tingueren molta importància algunes variants orientals, com el neogòtic-indi, dins del qual podem destacar el Pavelló Reial de Brighton, obra de John Nash. A Espanya, destacà la corrent Neomudèjar, com a expressió d'un estil propi i nacional.
[edita] Vegeu també
  |
Aquest article és un esborrany sobre arquitectura. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
