Augustus Welby Northmore Pugin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Augustus Welby Northmore Pugin
Naixement 1 de març de 1812
Bloomsbury, Londres
Mort 14 de setembre de 1852 (als 40 anys)
Ramsgate, Kent, Anglaterra
Nacionalitat britànic
Obra
Principals edificis Palau de Westminster


Augustus Welby Northmore Pugin (1 de març de 1812 - 14 de setembre de 1852 ) va ser un arquitecte anglès, dissenyador, i teòric del disseny, especialment conegut pels seus treball en l'estil neogòtic, especialment esglésies i el Palau de Westminster. Pugin era el pare d'E. W. Pugin i Peter Paul Pugin, que continuarien l'empresa arquitectònica del seu pare com Pugin and Pugin, i varen dissenyar nombrosos edificis, incloent-hi uns quants a Austràlia i Irlanda.

Importància en el ressorgiment del gòtic[modifica | modifica el codi]

Planta de l'edifici del Diorama, Londres 1823, per A. Pugin i J. Morgan
Plaça de mercat de Sant Albans a Hertfordshire (1838)

Va ser el fill del dibuixant francès, Augustus Charles Pugin, que el va ensenyar a dibuixar edificis gòtics com il·lustracions dels seus llibres i de la seva dona Catherine Welby.

Entre 1821 i 1838 Pugin i el seu pare varen publicar una sèrie de volums de dibuixos arquitectònics, els dos primers titulats Mostres d'Arquitectura Gòtica, i els tres següents, Exemples d'Arquitectura Gòtica, que es va continuar imprimint i essen una referència estàndard per a l'arquitectura gòtica com a mínim durant tot un segle.

Després de la destrucció pel foc del Palau de Westminster el 1834, Pugin a ser contractat per sir Charles Barry per treballar en els nous edificis del Parlament a Londres. Això li va suposar al cap de poc feines similars de part de Barry per a dissenyar els interiors de l'escola King Edward's School, Birmingham. Es va convertir al catolicisme el 1835, tot i que va seguir dissenyant i reformant esglésies anglicanes i catòliques per tot el país.

Altres treballs inclouen la catedral de Sant Chad, l'abadia Erdington, i l'Oscott College, tots a Birmingham. També va dissenyar els edificis universitaris de Sant Patrici i Santa Maria al Saint Patrick's College, Maynooth; encara que no la capella universitària. El seu pla original incloïa una capella i una aula maxima, cap de les quals no es varen construir a causa de pressions financeres. La capella universitària va ser dissenyada per un seguidor de Pugin, l'arquitecte irlandès J.J.McCarthy. També a Irlanda, Pugin va dissenyar la catedral de Sant Aidan a Killarney,(renovada el 1996) i l'església dominicana de la Creu Sagrada en Tralee.


Palau de Westminster[modifica | modifica el codi]

Rosemary Hill, biògrafa de Pugin (L'Arquitecte de Déu: Pugin i l'Edifici de Gran Bretanya Romàntica) (2007)) mostra que Barry pot haver dissenyat el Palau com a tot i que només ell podia coordinar un projecte tan gran i gestionar els difícils financers, si bé va confiar totalment en Pugin per als seus interiors gòtics, els paper pintats i el mobiliari, incloent-hi els trons reials i la torre del rellotge del palau en la que hi ha el Big Ben. Les formes són molt properes als dissenys anteriors de Pugin, incloent-hi un per al Scarisbrick Hall. La torre va ser l'últim disseny de Pugin abans d'esdevenir boig i morir. A la seva biografia, Hill cita Pugin com escriptora del que és probablement el seu edifici més conegut: "Mai no havia treballat tan durament a la meva vida [com] per a Mr Barry per demà lliurar tots els dissenys per acabar el seu campanar, i és bonic."

Pugin i el Comte de Shrewsbury[modifica | modifica el codi]

Interior de Sant Pere i Sant Pau, Newport, Shropshire, dissenyada per Augustus Pugin

Els Talbot vivien prop de la ciutat de Newport (Shropshire) i Pugin va ser responsable de dissenyar l'església catòlica de Sant Pere i Sant Pau, la més antiga de Shropshire.

Pugin a Irlanda[modifica | modifica el codi]

Pugin va estar convidat a Irlanda per la família Redmond per treballar inicialment a la Companyia del Sud-est de Wexford. Va arribar a Irlanda el 1838 en un moment de gran tolerància religiosa, en que es permetia la construcció d'esglésies catòliques. Gran part del seu treball a Irlanda va consistir en treballs religiosos. Pugin va exigir la màxima qualitat als seus artesans, especialment els picapedrers que hi varen fer una bona feina per a ell. Les seves següents visites al país foren infreqüents i de duració curta.

Pugin i Austràlia[modifica | modifica el codi]

Església de sant Francesc Xavier, Berrima, Nova Gal·les del Sud, dissenyat per Augustus Pugin

El primer bisbe catòlic de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, John Bede Polding, va conèixer Pugin i va ser present a la inauguració oficial de la catedral de Sant Chad i a la de l'església de Sant Giles (Cheadel). Polding persuadia Pugin de dissenyar una sèrie d'esglésies per ell. Encara que la major part d'esglésies no sobreviuen, Sant Francesc Xavier a Berrima, Nova Gal·les del Sud es considera com a bon exemple d'una església de Pugin.

La capella de sant Esteve a la cripta de la catedral de Santa Elisabet a Brisbane, es va construir segons disseny de Pugin. La construcció va començar el 1848, i la primera Missa a l'església es va celebrar el 12 de maig de 1850. El 1859 James Quinn és nomenat bisbe de Brisbane, Brisbane esdevé diòcesi, i la petita església de Pugin es convertí en catedral. Quan va obrir la nova catedral el 1874 la petita església de Pugin es convertí en un espai escolar, i posteriorment en oficines de l'església i espai d'emmagatzematge. Va estar amenaçada de demolició abans de la seva restauració durant els anys 1990.

A Sydney, hi ha uns quants exemples alterats del seu treball, com ara Sant Benet a Chippendale; Sant Carles Borromeo, Ryde; l'anterior església de Sant Agustí d'Hipona (prop de l'església existent), Balmain; i la catedral de Sant Patrici a Parramata, que era destruïda per un foc el 1996.[1] El llegat de Pugin a Austràlia, està relacionat amb la idea de com havia de ser una església:

La noció de Pugin era que el gòtic era cristià i lo cristià era gòtic... Es convertia en la manera que el poble havia construït esglésies i percebia com haurien de ser les esglésies. Fins i tot avui si demanes algú com hauria de ser una església, et descriurà un edifici gòtic amb finestres puntegudes i arcs. A través d'Austràlia, des de l'interior a les ciutats amb esglésies minúscules fetes amb ferro corrugat una porta un xic punteguda i finestres apuntades, fins a les nostres catedrals més grans, són edificis que es relacionen directament amb les idees de Pugin.[2]

Després de la seva mort, els seus dos fills; E. W. Pugin i Peter Paul Pugin, continuaren dirigint l'empresa d'arquitectura del seu pare sota el nom Pugin and Pugin. Aquest treball inclou la majoria dels edificis "Pugin" a Austràlia i Nova Zelanda.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

La Granja, Ramsgate, dissenyada per Pugin per al seu propi ús

A.W.N. Pugin va morir a l'edat de 40 anys, el 14 de setembre de 1852 com a resultat, no de la bogeria que patia, sinó probablement dels efectes de la sífilis.[3] El seu cos és en una volta sota l'església que va dissenyar a La Granja a Ramsgate.[4]

El llegat de Pugin s'estén més enllà dels seus propis dissenys arquitectònics. És responsable de popularitzar un estil i una filosofia d'arquitectura que va arribar a tots els racons de la vida victoriana. Va influir en escriptors com John Ruskin i en dissenyadors com William Morris. Les seves idees es varen expressar en arquitectura privada i pública i en l'art per tota Gran Bretanya i més enllà.

« Falta indicar el text de la citació. »

Estacions de ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Una altra obra és l'estació de ferrocarril de Windermere a Westmorland. Es creu que data de 1849, i probablement és una de les primeres cases construïdes a Windermere; la terrassa de la casa va ser construïda per als executius del ferrocarril. Un exemple típic de les velles cases de camp que actualment serveixen com a residències de vacances. Els propietaris han investigat la seva història per trobar que havia estat habitada pel cap dels carreters de la companyia de ferrocarril del cens de 1861.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fundació Pugin
  2. Steve Meacham. «A genius in his Gothic splendour». , 4 February 2003 [Consulta: 30 gener 2006].
  3. Rosemary Hill (1995).
  4. comentari a The Guardian

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brian Andrews, Creating a Gothic Paradise: Pugin at the Antipodes, Tasmanian Museum and Art Gallery, Hobart, 2001. Exhibition catalogue.
  • Michael Fisher, Alexandra Wedgwood, Pugin-Land: A W N Pugin, Lord Shrewsbury and the Gothic Revival in Staffordshire, Stafford Fisher, 2002.
  • Rachel Hasted, Scarisbrick Hall – A Guide, Social History at Lancashire County Museum Service, 1984.
  • Rosemary Hill, Augustus Welby Northmore Pugin: A Biographical Sketch, in A.W.N. Pugin: Master of Gothic Revival, Yale University Press, New Haven and London 1995.
  • Rosemary Hill. God's Architect: Pugin and the Building of Romantic Britain. Allen Lane, 2007. ISBN 978-0-7139-9499-5
  • A. Pugin and A.W. Pugin, Gothic Architecture selected from various Ancient Edifices in England, Vols. 1 and 2, J.R. Jansen, Carlton Building, Cleveland, OH, USA, 1927 (Published in five volumes between 1821 and 1838)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustus Welby Northmore Pugin