Augustus Welby Northmore Pugin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Augustus Welby Northmore Pugin
Augustus Welby Northmore Pugin from NPG.jpg
Dades biogràfiques
Nom Augustus Welby Northmore Pugin
Nacionalitat britànic
Nascut el 1 de març de 1812
Nascut a Bloomsbury, Londres
Mort el 14 de setembre de 1852 (als 40 anys)
Mort a Ramsgate, Kent, Anglaterra
Obra
Principals edificis Palau de Westminster

Augustus Welby Northmore Pugin (1 de març de 1812 - 14 de setembre de 1852 ) va ser un arquitecte anglès, dissenyador, i teòric del disseny, especialment conegut pels seus treball en l'estil neogòtic, especialment esglésies i el Palau de Westminster. Pugin era el pare d'E. W. Pugin i Peter Paul Pugin, que continuarien l'empresa arquitectònica del seu pare com Pugin and Pugin, i varen dissenyar nombrosos edificis, incloent-hi uns quants a Austràlia i Irlanda.

Importància en el ressorgiment del gòtic[modifica | modifica el codi]

Planta de l'edifici del Diorama, Londres 1823, per A. Pugin i J. Morgan
Plaça de mercat de Sant Albans a Hertfordshire (1838)

Va ser el fill del dibuixant francès, Augustus Charles Pugin, que el va ensenyar a dibuixar edificis gòtics com il·lustracions dels seus llibres i de la seva dona Catherine Welby.

Entre 1821 i 1838 Pugin i el seu pare varen publicar una sèrie de volums de dibuixos arquitectònics, els dos primers titulats Mostres d'Arquitectura Gòtica, i els tres següents, Exemples d'Arquitectura Gòtica, que es va continuar imprimint i essen una referència estàndard per a l'arquitectura gòtica com a mínim durant tot un segle.

Després de la destrucció pel foc del Palau de Westminster el 1834, Pugin a ser contractat per sir Charles Barry per treballar en els nous edificis del Parlament a Londres. Això li va suposar al cap de poc feines similars de part de Barry per a dissenyar els interiors de l'escola King Edward's School, Birmingham. Es va convertir al catolicisme el 1835, tot i que va seguir dissenyant i reformant esglésies anglicanes i catòliques per tot el país.

Altres treballs inclouen la catedral de Sant Chad, l'abadia Erdington, i l'Oscott College, tots a Birmingham. També va dissenyar els edificis universitaris de Sant Patrici i Santa Maria al Saint Patrick's College, Maynooth; encara que no la capella universitària. El seu pla original incloïa una capella i una aula maxima, cap de les quals no es varen construir a causa de pressions financeres. La capella universitària va ser dissenyada per un seguidor de Pugin, l'arquitecte irlandès J.J.McCarthy. També a Irlanda, Pugin va dissenyar la catedral de Sant Aidan a Killarney,(renovada el 1996) i l'església dominicana de la Creu Sagrada en Tralee.


Palau de Westminster[modifica | modifica el codi]

Rosemary Hill, biògrafa de Pugin (L'Arquitecte de Déu: Pugin i l'Edifici de Gran Bretanya Romàntica) (2007)) mostra que Barry pot haver dissenyat el Palau com a tot i que només ell podia coordinar un projecte tan gran i gestionar els difícils financers, si bé va confiar totalment en Pugin per als seus interiors gòtics, els paper pintats i el mobiliari, incloent-hi els trons reials i la torre del rellotge del palau en la que hi ha el Big Ben. Les formes són molt properes als dissenys anteriors de Pugin, incloent-hi un per al Scarisbrick Hall. La torre va ser l'últim disseny de Pugin abans d'esdevenir boig i morir. A la seva biografia, Hill cita Pugin com escriptora del que és probablement el seu edifici més conegut: "Mai no havia treballat tan durament a la meva vida [com] per a Mr Barry per demà lliurar tots els dissenys per acabar el seu campanar, i és bonic."

Pugin i el Comte de Shrewsbury[modifica | modifica el codi]

Interior de Sant Pere i Sant Pau, Newport, Shropshire, dissenyada per Augustus Pugin

Els Talbot vivien prop de la ciutat de Newport (Shropshire) i Pugin va ser responsable de dissenyar l'església catòlica de Sant Pere i Sant Pau, la més antiga de Shropshire.

Pugin a Irlanda[modifica | modifica el codi]

Pugin va estar convidat a Irlanda per la família Redmond per treballar inicialment a la Companyia del Sud-est de Wexford. Va arribar a Irlanda el 1838 en un moment de gran tolerància religiosa, en que es permetia la construcció d'esglésies catòliques. Gran part del seu treball a Irlanda va consistir en treballs religiosos. Pugin va exigir la màxima qualitat als seus artesans, especialment els picapedrers que hi varen fer una bona feina per a ell. Les seves següents visites al país foren infreqüents i de duració curta.

Pugin i Austràlia[modifica | modifica el codi]

Església de sant Francesc Xavier, Berrima, Nova Gal·les del Sud, dissenyat per Augustus Pugin

El primer bisbe catòlic de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, John Bede Polding, va conèixer Pugin i va ser present a la inauguració oficial de la catedral de Sant Chad i a la de l'església de Sant Giles (Cheadel). Polding persuadia Pugin de dissenyar una sèrie d'esglésies per ell. Encara que la major part d'esglésies no sobreviuen, Sant Francesc Xavier a Berrima, Nova Gal·les del Sud es considera com a bon exemple d'una església de Pugin.

La capella de sant Esteve a la cripta de la catedral de Santa Elisabet a Brisbane, es va construir segons disseny de Pugin. La construcció va començar el 1848, i la primera Missa a l'església es va celebrar el 12 de maig de 1850. El 1859 James Quinn és nomenat bisbe de Brisbane, Brisbane esdevé diòcesi, i la petita església de Pugin es convertí en catedral. Quan va obrir la nova catedral el 1874 la petita església de Pugin es convertí en un espai escolar, i posteriorment en oficines de l'església i espai d'emmagatzematge. Va estar amenaçada de demolició abans de la seva restauració durant els anys 1990.

A Sydney, hi ha uns quants exemples alterats del seu treball, com ara Sant Benet a Chippendale; Sant Carles Borromeo, Ryde; l'anterior església de Sant Agustí d'Hipona (prop de l'església existent), Balmain; i la catedral de Sant Patrici a Parramata, que era destruïda per un foc el 1996.[1] El llegat de Pugin a Austràlia, està relacionat amb la idea de com havia de ser una església:

La noció de Pugin era que el gòtic era cristià i lo cristià era gòtic... Es convertia en la manera que el poble havia construït esglésies i percebia com haurien de ser les esglésies. Fins i tot avui si demanes algú com hauria de ser una església, et descriurà un edifici gòtic amb finestres puntegudes i arcs. A través d'Austràlia, des de l'interior a les ciutats amb esglésies minúscules fetes amb ferro corrugat una porta un xic punteguda i finestres apuntades, fins a les nostres catedrals més grans, són edificis que es relacionen directament amb les idees de Pugin.[2]

Després de la seva mort, els seus dos fills; E. W. Pugin i Peter Paul Pugin, continuaren dirigint l'empresa d'arquitectura del seu pare sota el nom Pugin and Pugin. Aquest treball inclou la majoria dels edificis "Pugin" a Austràlia i Nova Zelanda.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

La Granja, Ramsgate, dissenyada per Pugin per al seu propi ús

A.W.N. Pugin va morir a l'edat de 40 anys, el 14 de setembre de 1852 com a resultat, no de la bogeria que patia, sinó probablement dels efectes de la sífilis.[3] El seu cos és en una volta sota l'església que va dissenyar a La Granja a Ramsgate.[4]

El llegat de Pugin s'estén més enllà dels seus propis dissenys arquitectònics. És responsable de popularitzar un estil i una filosofia d'arquitectura que va arribar a tots els racons de la vida victoriana. Va influir en escriptors com John Ruskin i en dissenyadors com William Morris. Les seves idees es varen expressar en arquitectura privada i pública i en l'art per tota Gran Bretanya i més enllà.

« Falta indicar el text de la citació. »

Estacions de ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Una altra obra és l'estació de ferrocarril de Windermere a Westmorland. Es creu que data de 1849, i probablement és una de les primeres cases construïdes a Windermere; la terrassa de la casa va ser construïda per als executius del ferrocarril. Un exemple típic de les velles cases de camp que actualment serveixen com a residències de vacances. Els propietaris han investigat la seva història per trobar que havia estat habitada pel cap dels carreters de la companyia de ferrocarril del cens de 1861.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fundació Pugin
  2. Steve Meacham. «A genius in his Gothic splendour». , 4 February 2003 [Consulta: 30 gener 2006].
  3. Rosemary Hill (1995).
  4. comentari a The Guardian

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brian Andrews, Creating a Gothic Paradise: Pugin at the Antipodes, Tasmanian Museum and Art Gallery, Hobart, 2001. Exhibition catalogue.
  • Michael Fisher, Alexandra Wedgwood, Pugin-Land: A W N Pugin, Lord Shrewsbury and the Gothic Revival in Staffordshire, Stafford Fisher, 2002.
  • Rachel Hasted, Scarisbrick Hall – A Guide, Social History at Lancashire County Museum Service, 1984.
  • Rosemary Hill, Augustus Welby Northmore Pugin: A Biographical Sketch, in A.W.N. Pugin: Master of Gothic Revival, Yale University Press, New Haven and London 1995.
  • Rosemary Hill. God's Architect: Pugin and the Building of Romantic Britain. Allen Lane, 2007. ISBN 978-0-7139-9499-5
  • A. Pugin and A.W. Pugin, Gothic Architecture selected from various Ancient Edifices in England, Vols. 1 and 2, J.R. Jansen, Carlton Building, Cleveland, OH, USA, 1927 (Published in five volumes between 1821 and 1838)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustus Welby Northmore Pugin