Jean de Bethune
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1821 Kortrijk (Bèlgica) |
| Mort | 18 juny 1894 (73 anys) Marke (Bèlgica) |
| Conseller provincial | |
| 1848 – 1858 | |
Proost van de Confrérie van het Heilig Bloed (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat catòlica de Lovaina |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Bruges (1866–1894) |
| Ocupació | arquitecte, polític, dissenyador |
| Professors | Augustus Welby Northmore Pugin, Gustave Ladon i Eugène Nève |
| Alumnes | Edmond Jamar |
| Artistes relacionats | Jules Carette Pierre Nicolas Croquison |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Baró (1871–) Comte romano |
| Cònjuge | Emilie van Outryve d'Ydewalle |
| Fills | Joseph de Bethune (en) , Felix Marie de Bethune, Emmanuel Marie de Bethune, Jean-Baptiste de Bethune jr., Louise de Bethune (en) , François Annibal de Béthune |
| Pares | Félix Bethune i Julie de Renty |
Jean-Baptiste Charles François Bethune, més conegut com a Jean de Bethune (Kortrijk, aleshores al Regne Unit dels Països Baixos, 25 d'abril de 1821 - Marke, 18 de juny del 1894), va ser un arquitecte, artesà i decorador belga, i un dels protagonistes del moviment neogòtic.
Biografia[modifica]
La seva família, una nissaga de rics comerciants era originària de Lilla que al segle xviii es van establir a Flandes. Eren catòlics convençuts i políticament molt actius a la jove Bèlgica. La família va rebre un títol de noblesa pel rei dels belgues. Pòstumament es va afegir la partícula de, signe de noblesa, al cognom.[1]
Primer va estudiar dret a la Universitat de Lovaina i la seva formació artística a l'Acadèmia de les Belles Arts de Kortrijk. Sota la influència de l'arquitecte anglès Augustus Welby Northmore Pugin es va interessar més per a l'arquitectura i les arts aplicades. Amb Pugin, era convençut que un retorn a l'arquitectura gòtica i als valors cristians de l'edat mitjana podria contribuir a una revifalla del catolicisme. Amb el seu amic, el poeta Guido Gezelle va crear a Bruges el 1851 Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'esperit religiós de tradició gòtica.[2]
Obres destacades[2][modifica]
-
Casa Hof van Vivenkapelle -
Església i monestir de Vivenkapelle -
-
Boussu, antic orfanat -
Església del beguinatge de Sint-Amandsberg -
Castell de Loppem
.JPG)
- La capella Milanekapel (1846-1847) a Zwevegem
- L'església de Magdalena (1849) a Bruges
- El monestir de Maredsous
- El conjunt de capella i monestirs de Vivenkapelle (1861-1867)
- L'església del beguinatge de Sint-Amandsberg
- L'església de Marke
- L'altar del Sagrat Cor i el reliquiari de Jaume el Major de l'Església de Sant Jaume a Lieja
Referències[modifica]
- ↑ Títol de cavaller (1845) i baró (1855) al primogènit per Leopold I el 1845, extensió del títol a tots els descendents per Leopold II el 1871: Janssens, P.; Duerloo, L. Armorial de la noblesse belge du XVe au XXe siècle. vol. 1, 1992, p. 270.
- ↑ 2,0 2,1 Devliegher, L. «Béthune, Jean de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès), p. 188-191.
Bibliografia[modifica]
- Helbig, Jules. Le Baron Bethune, fondateur des Écoles Saint-Luc. Étude biographique (en francès). Lilla-Bruges: Société Saint-Augustin, 1906, p. 399.
- Sabbe, D. « J.B. Bethune, promotor van de neogotische beweging» (en neerlandès). Handelingen van de Koninklijke Geschied- en Oudheidkundige Kring van Kortrijk, 68, 1979, pàg. 267–355.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de Bethune |