Bruges
|
|||||
| La casa de la vila | |||||
| Estat • Regió • Província • Districte |
Flandes Flandes Occidental Districte de Bruges |
||||
| Superfície | 138,4 km² | ||||
| Població (2006) • Densitat |
117.224 hab. 846,99 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Web | |||||
Bruges (Brugge en neerlandès) és la capital de la província belga de Flandes Occidental. Situada en l'extrem nord-oest de Bèlgica a 90 km de la capital Brussel·les, compta en el seu nucli urbà amb una població de 117.000 habitants. El nom prové del nòrdic antic Bryggia (molls, atracadors).
Taula de continguts |
[modifica] Subdivisions administratives
| # | Nom | Superficie (km²) |
població (01/01/2007) |
|---|---|---|---|
| I |
Brugge (casc històric)- Centre - Kristus-Koning - Sint-Jozef - Sint-Pieters-op-den-Dijk |
29,91 1,01 13,70 |
37.012 19.688 4.472 5.314 7.538 |
| II | Koolkerke | 4,17 | 3.164 |
| III | Sint-Andries | 20,65 | 19.427 |
| IV | Sint-Michiels | 9,59 | 12.288 |
| V | Assebroek | 8,52 | 19.341 |
| VI | Sint-Kruis | 16,84 | 16.119 |
| VII | Dudzele | 21,92 | 2.564 |
| VIII |
Lissewege - Lissewege - Zeebrugge - Zwankendamme |
26,80 11,44 |
7.063 2.453 3.886 724 |
L'atractiu principal de Bruges és el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Encara que en gran part està reconstruït, el centre urbà és un dels atractius turístics més grans de l'Europa central, ja que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals. Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d'altres, Bruges és coneguda com la Venècia del nord a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.
Bruges va ser Capital Europea de la Cultura el 2002, juntament amb Salamanca.
[modifica] Hidrografia
La ciutat va néixer com un port als marge del riu Reie, avui canalitzat i desaparegut, a l'inici del braç de mar del Zwin. L'antic riu va donar el seu nom a vàries carrers al llarg dels canals: Lange Rei, Spinolarei, Sint-Annarei... Quatre canals navegables s'hi conecten: el Damse Vaart, el Canal Bruges-Oostende, el canal Gant-Bruges i el Boudewijnkanaal. Des de la fi dels anys 60 del segle passat, ja no hi ha navegació comercial al casc antic, tret d'un port tuístic al Coupure i les embacacions turístics.
[modifica] Llocs d'interès
Tot el centre històric de Bruges és per als vianants, per la qual cosa és un plaer recórrer els seus carrers, gaudint de les vistes als seus imposants monuments des de l'època romànica fins a l'arquitectura contemporania. És habitual recórrer la ciutat amb bicicleta, amb cotxe de cavalls, o en rutes a través dels seus canals. Destaquen especialment:
- Església de Nostra Senyora
- Catedral de Sant Salvador
- Plaça del Burg, on trobem l'Ajuntament i la Basílica de la Santa Sang.
- Plaça Major o Grote Markt, on podrem visitar el belfort, seu campanar gòtic, de 83 m d'altura i més de 300 esglaons.
- Begijnhof o beateri és un tranquil jardí que destaca per la seva bellesa, especialment a la primavera.
- Beguinatge de Bruges
- El museu Groeninge amb una col·lecció important dels primitius flamencs.
[modifica] Transports
[modifica] Tren
L'estació central de Bruges és el centre de comunicacions de la costa flamenca. Hi ha trens cada hora cap a les ciutats més importants de Bèlgica, i també cap a Lilla, a França. A més, hi ha altres trens locals i regionals.
L'estació de tren és a 10 a peu del centre comercial i a 20 minuts de la plaça del mercat. Hi ha plans per construir un tren lleuger des del port, Zeebrugge, fins a Lichtervelde, i un altre entre Bruges i Ostende
[modifica] Avió
L'aeroport de Brussel·les, que és només a una hora amb cotxe, és la millor opció. També hi ha un aeroport més proper, el d'Ostende-Bruges, (a uns 30 minuts del centre de la ciutat), però les connexions són molt més limitades.
[modifica] Transport públic
Bruges té una bona xarxa de línies d'autobús que ofereixen accés al centre de la ciutat, als barris de les afores i a moltes ciutats i viles de la rodalia de ciutat.
[modifica] Vegeu també
| Precedit per: |
Capital Europea de la Cultura 2002 |
Succeït per: |
|
|||||||||
|
|||
|
Alveringem • Anzegem • Ardooie • Avelgem • Beernem • Blankenberge • Bredene • Bruges • Damme • Deerlijk • De Haan • Dentergem • De Panne • Diksmuide • Gistel • Harelbeke • Heuvelland • Hooglede • Houthulst • Ichtegem • Ieper • Ingelmunster • Izegem • Jabbeke • Knokke-Heist • Koekelare • Koksijde • Kortemark • Kortrijk • Kuurne • Langemark-Poelkapelle • Ledegem • Lendelede • Lichtervelde • Lo-Reninge • Menen • Mesen • Meulebeke • Middelkerke • Moorslede • Nieuwpoort • Oostkamp • Oostrozebeke • Oostende • Oudenburg • Pittem • Poperinge • Roeselare • Ruiselede • Spiere-Helkijn • Staden • Tielt • Torhout • Veurne • Vleteren • Waregem • Wervik • Wevelgem • Wielsbeke • Wingene • Zedelgem • Zonnebeke • Zuienkerke • Zwevegem • |
|||
| Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |