Flandes francès
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre una part del comtat de Flandes anexionat per França. Vegeu altres significats a «Flandes (desambiguació)». |
Flandes francès (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França.
Taula de continguts |
[edita] Delimitació geogràfica
Flandes francès és una demarcació geogràfica, no una demarcació lingüística.
Flandes Francès (o sia la part de Flandes annexada per França) conté zones de parla neerlandesa i de parla francesa. Lilla sempre ha sigut i encara és la capital de ‘Flandria Gallica' o Flandes de parla francesa. Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. França va anexar altres parts de les antigues Disset Províncies: Artois i un tros del comtat d'Hainaut. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom Països Baixos francesos.
 Evolució de la frontera lingüística entre el francès i el neerlandès del segle VIII cap a avui. línia blava: frontera lingüística als segles VII-VIII línia vermella: frontera lingüística contemporània línia negre: frontera franco-belga contemporània |
[edita] Història
La frontera septentrional d'aquesta regió es va fixar després dels Tractat de Nimega (1678), Tractat de Rijswijk (1698) i Tractat d'Utrecht (1713), quan diverses parts dels Països Baixos espanyols o de les Disset Províncies van canviar d'estat durant la guerra francoholandesa i les campanyes expansionistes de Lluís XIV, que somiava de fronteres naturals, fàcils per defendre, com l'Escalda i els Pirineus. La fontera va canviar segons la fortuna de les guerres successives. Al 1677, ciutats dels Països Baixos del sud com Ieper i Kortrijk eren francesos.
[edita] Cultura
Per la política monolingüística francesa, la zona de parla neerlandesa va estrenyer-se cap al Westhoek d'avui on només la gent gran encara parla un dialecte del neerlandès. Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua. El 1984, van intentar de crear un partit polític, el Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense molt èxit. Lilla que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca.
Tot i això es veu una prudenta revifalla lingüística.
[edita] Toponímia
Davall una francesització superficial, comparable a la del Rosselló, molts topònims mantenen el seu caràcter neerlandès, com Dunkerque per Duinkerke, Bourbourg per Broekburg o Bergues per Sint-Winoksbergen o Bergen.
[edita] Uns topònims flamencs amb la traducció francesa
Rijsel (Lille), Duinkerke (Dunkerque), Hazebroek (Hazebrouck), Belle (Bailleul), Hondschote (Hondschoote), Steenvoorde, Kassel (Cassel), Sint-Winoksbergen (Bergues), Kales (Calais), Broekburg (Bourbourg), Sint-Omaars (Saint-Omer), Atrecht (Arras), Boeschepe, Witzand (Wissant), Grevelingen (Gravelines), Meregem (Merville).
[edita] Enllaços
- Akademie voor Nuuze Vlaamsche Tale Acadèmia pel dialecte neerlandès del Westhoek
- Yser houck
- Michiel de Swaenkring
