Flandes francès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una part del comtat de Flandes annexionat per França. Vegeu-ne altres significats a «Flandes (desambiguació)».

Flandes francès (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França.

Delimitació geogràfica[modifica | modifica el codi]

Flandes francès és una demarcació geogràfica, no una demarcació lingüística.

Flandes Francès (o sia la part de Flandes annexada per França) conté zones de parla neerlandesa i de parla francesa. Lilla sempre ha sigut i encara és la capital de ‘Flandria Gallica' o Flandes de parla francesa. Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. França va annexar altres parts de les antigues Disset Províncies: Artois i un tros del comtat d'Hainaut. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom Països Baixos francesos.

Evolució de la frontera lingüística entre el francès i el neerlandès deñl segle VIII fins avui
Evolució de la frontera lingüística entre el francès i el neerlandès
del segle VIII cap a avui.

línia blava: frontera lingüística als segles VII-VIII
línia vermella: frontera lingüística contemporània
línia negre: frontera franco-belga contemporània

Història[modifica | modifica el codi]

La frontera septentrional d'aquesta regió es va fixar després dels Tractat de Nimega (1678), Tractat de Rijswijk (1698) i Tractat d'Utrecht (1713), quan diverses parts dels Països Baixos espanyols o de les Disset Províncies van canviar d'estat durant la guerra francoholandesa i les campanyes expansionistes de Lluís XIV, que somiava de fronteres naturals, fàcils per defendre, com l'Escalda i els Pirineus. La fontera va canviar segons la fortuna de les guerres successives. Al 1677, ciutats dels Països Baixos del sud com Ieper i Kortrijk eren francesos.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Per la política monolingüística francesa, la zona de parla neerlandesa va reduir-se cap al Westhoek d'avui on només la gent gran encara parla un dialecte del neerlandès. Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua. El 1984, van intentar de crear un partit polític, el Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense gaire èxit. Lilla que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca.

Tot i això es veu una prudenta revifalla lingüística.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Davall una francesització superficial, comparable a la del Rosselló, molts topònims mantenen el seu caràcter neerlandès, com Dunkerque per Duinkerke, Bourbourg per Broekburg o Bergues per Sint-Winoksbergen o Bergen.

Uns topònims flamencs amb la traducció francesa[modifica | modifica el codi]

Rijsel (Lille), Duinkerke (Dunkerque), Hazebroek (Hazebrouck), Belle (Bailleul), Hondschote (Hondschoote), Steenvoorde, Kassel (Cassel), Sint-Winoksbergen (Bergues), Kales (Calais), Broekburg (Bourbourg), Sint-Omaars (Saint-Omer), Atrecht (Arràs), Boeschepe, Witzand (Wissant), Grevelingen (Gravelines), Meregem (Merville).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flandes francès