Canal de la Mànega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Mànega (desambiguació)».

Coord.: 50° 11′ N, 0° 32′ O / 50.183°N,0.533°O / 50.183; -0.533

Vista de satèl·lit del canal de la Mànega.

El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord. Situat a l'oest d'Europa, separa el nord-est de França de l'illa de la Gran Bretanya.

El seu punt més estret és al pas de Calais (també anomenat estret de Dover), on només 34 quilòmetres de distància separen Dover del cap francès Gris-Nez.

Al sud-oest del canal, prop de la costa francesa de la Normandia, hi ha les illes Anglonormandes, pertanyents al Regne Unit. L'illa francesa d'Ouessant, davant la costa bretona, marca l'extrem occidental del canal. A la zona sud del canal hi destaca la península de Cotentin.

El nom català del canal prové del francès, en què la Manche vol dir "la màniga". Aquest mateix significat és el que s'ha conservat en alemany (Der Ärmelkanal), en portuguès (Canal da Mancha), en italià (la Manica) o en esperanto (Manika Markolo), a diferència de l'anglès, que l'anomena "canal anglès" (English Channel) o el neerlandès, que en diu simplement "el canal" (Het Kanaal); l'espanyol, curiosament, adapta la forma francesa tan sols fonèticament però sense conservar-ne el significat originari, ja que Canal de la Mancha no fa referència a cap màniga.

Formació del canal[modifica | modifica el codi]

Abans del final de l'última glaciació, uns 10.000 anys enrere, el conjunt de les illes Britàniques formava part del continent europeu.

En retirar-se el gel de la glaciació, es va formar un gran llac a la part sud-oriental de l'actual mar del Nord, que drenava cap a l'Atlàntic a través d'un petit canal a l'alçada de Dover i Calais.

Al voltant del 6500 aC, una forta erosió va anar desgastant la roca calcària de l'estret i va crear definitivament el Canal de la Mànega. Des de llavors l'acció de les ones sobre les costes ha augmentat l'amplada de l'estret. Aquest mateix efecte continua avui en dia.

Importància històrica[modifica | modifica el codi]

El canal de la Mànega sempre ha estat la millor defensa de la Gran Bretanya: és l'accident geogràfic que li ha permès d'intervenir i d'evitar possibles entrades en conflictes europeus. Va impedir a Napoleó i Hitler la invasió del país.

S'hi han succeït moltes invasions (o intents d'invasió) com la conquesta normanda d'Anglaterra, l'Armada Invencible o la batalla de Normandia. També hi ha hagut moltes batalles navals, com la batalla de Portland, la batalla de La Hougue i la topada entre l'USS Kearsarge i el CSS Alabama.

Al mateix temps, la Mànega ha servit com a vincle comú cultural i polític, des de les societats celtes, la cultura imperial romana, la fundació de Bretanya pels colons provinents de la Gran Bretanya, fins a l'estat anglonormand.

El comerç pel canal ha estat un altre element important per a les societats d'ambdues ribes des de temps prehistòrics; producte d'això hi ha un gran nombre de ports d'importància a les dues bandes de l'estret:

Rutes importants dels transbordadors:


A la importància del tràfic comercial i de passatgers que uneix les dues ribes del canal cal afegir-hi la que representa el que travessa el canal i que uneix les economies de l'Europa del nord amb la resta del món. Tot aquest tràfic marítim combinat fa que el canal de la Mànega sigui una de les vies de comunicació més importants del món, i una de les principals pel que fa al comerç marítim (algunes fonts consideren que concentra més de la quarta part del comerç marítim mundial).

Els centres de vacances costaners, com ara Brighton i Deauville, inicalment fomentats per al turisme aristocràtic a començament del segle XIX, s'obriren posteriorment a altres classes socials i han adoptat un estil de complex de lleure que ha influït notablement arreu del món.

L'Eurotúnel[modifica | modifica el codi]

Ara mateix, moltes persones creuen el canal de la Mànega pel "Túnel del Canal", "Chunnel" o "Eurotúnel", inaugurat el 1994.[1] Aquesta enorme proesa d'enginyeria, proposada per primer cop per Napoleó, connecta la Gran Bretanya amb el continent mitjançant el tren o l'automòbil.

Ara és normal viatjar entre Brussel·les o París i Londres amb el tren Eurostar.

Travesses importants del Canal[modifica | modifica el codi]

El 7 de gener de 1785, el francès Jean-Pierre Blanchard i l'estatunidenc John Jeffries viatgen des de Dover (Regne Unit) fins a Calais (França) amb un globus aerostàtic, i són els primers a creuar l'estret per l'aire.

Matthew Webb és, el 1875, la primera persona que creua el canal nedant. El 6 d'agost de 1926, Gertrude Ederle és la primera dona a fer-ho, i supera el rècord masculí en dues hores.

El 1909, Louis Blériot, des de França, fou la primera persona a creuar l'estret amb avió.

El 1979, l'aeroplà Gossamer Albatross guanya les 100.000 lliures de premi que hom havia reservat per al primer enginy que creués el canal mitjançant la força humana. El pilot, Bryan Allen, pedalà 3 hores per complir l'objectiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «On this day: Tunnel links UK and Europe» (en anglès). BBC News, 1/12/1990 [Consulta: 19/7/2009].