Còrnic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Còrnic
Kernowek
Parlat a: Regne Unit
Regió: Cornualla
Parlants: 3,500[1]
Rànquing: no està al top 100
Classificació genètica: Indoeuropea

  Celta
   Britònica
    Còrnic

estatus oficial
Regulat per: Keskowethyans an Taves Kernowek
codis de la llengua
Retrocés del còrnic 1300-1750
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El còrnic (en còrnic: Kernowek) és una llengua celta originària de Cornualla que, amb el bretó i el gal·lès, integra la branca britònica o celta p.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental del vell i sintètic britànic, amb fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les característiques de l'idioma són:

  • En fonologia, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
  • Absència de mutació nasal.
  • Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
  • Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb semblant al to do anglès com a auxiliar.

Quant a vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:


Còrnic Gal·lès Bretó Català
Kernowek Cernyweg Kerneveureg Còrnic
gwenenen gwenynen gwenanenn abella
cador cadair kador cadira
keus caws keuz formatge
yn-mes y ffordd allan/mas er-maez sortida
codha cwympo kouezhañ caure
gaver gafr gavr cabra
chi ti casa
gweus gwefus gweuz llavi
aber aber, genau aber boca (riu)
niver rhif, nifer niver nombre
peren gellygen, peren perenn pera
scol ysgol skol escola
megy mygu mogediñ fumar
steren seren steredenn estrella
hedhyw heddiw hiziv avui
whibana chwibanu c'hwibanat xiular

Parlants de la llengua[modifica | modifica el codi]

Signe bilingüe a Penzance

Fins al segle XIV el riu Tamar fou la frontera lingüística anglo-cornuallesa, però cap al 1600 ja només era parlat a la part més occidental de la costa cornuallesa, vora el Land's End (Penn an Wlas). Cap al 1735 es va perdre terreny a la zona més recalcitrant, i cap al 1800 ja havia desaparegut. Es creu que l'última parlant, la pescadora Dolly Pentreath, va morir el 1777, i es diu que el darrer que va dir fou Me ne vidn cowsel Sawznek! (Jo no parlaré pas anglès). Cap al 1800 ja no se'n va trobar cap.

Avui només hi ha un petit grup de menys de 200 persones que dominen la llengua com per fer-la servir en qualsevol situació, però existeix un altre grup de bilingües passius (l'entenen però no el parlen, o bé no amb prou fluïdesa) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra o a Austràlia i Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics. Algunes fonts més optimistes n'estimen 3.500, on potser s'inclourien les persones que en tenen coneixements bàsics.

A la recerca d'una gramàtica[modifica | modifica el codi]

Durant molt de temps, el còrnic s'havia escrit de diverses maneres, per exemple, a l'estil anglès (p.ex.: oo=u), o bé amb sistemes que inventaven els celtistes. Però no va ser fins al 1929 que Robert Morton Nance va normalitzar l'escriptura amb el sistema anomenat kernewek unys (o còrnic unificat). Aquest sistema estava basat en el còrnic dels escrits medievals. Molta gent, especialment els estudiosos, pensaven que no es podia fer una renaixença d'una llengua moderna segons es parlava feia 400 anys. Amb el descobriment de les "Homilies de Tregear" i l'obra teatral "La Creació del Món", el coneixement del còrnic va augmentar força i va fer sorgir un altre sistema d'escriptura: el Carnoack, basat en els últims escrits trobats. Aquest sistema es va fer sentir a principis dels vuitanta del segle XX. Va ser llavors que el doctor Ken George va començar a estudiar l'idioma segons la fonologia, passant un any a la Bretanya i va crear allò que en principi seria un sistema per unir el Kernewek Unys i el Carnoack, l'anomenat Kerewek Kemmyn (còrnic comú). En 1987 la Kesva an Taves Kernewek va acceptar les seves propostes, fent d'aquest sistema, l'oficial per la llengua còrnica, tot i que no tothom hi està d'acord i encara hi ha gent que escriu en Unnyes o en Carnoack.

A començaments dels vuitanta un petit grup de parlants de còrnic va percebre dificultats fonètiques i històriques en el còrnic estàndard, i per això decidiren reviure el darrer còrnic escrit, basat en el dialecte de Penwith i Kerrier (Oest) cap al 1750, i conegut com a modern cornish. Cap al 1987 alguns membres del Kesva an Taves Kernewek detectaren problemes fonètics en el sistema fonètic, raó per la qual adoptaren el kemmyn cornish (còrnic fonèmic) de Ken George, però d'altres ho rebutgen i provoquen una escissió.

El 1997, per tal d'intentar acabar amb la polèmica sobre la llengua, el cap de departament de llengües cèltiques de Dublín, Nicholas Williams, compongué Clappya Kernowek, on proposa una versió modificada del còrnic estàndard, anomenat còrnic unificat, on s'accepten algunes modificación fetes els 80. Però el 1999 rebutja les propostes fetes per Ken George a la seva Gerlyver Kernewek Kemmyn.

Actualment, membres de totes les variants treballen en un sistema d'escriptura comú, l'anomenat kernowak, el qual, si tot va bé, es podria imposar i donar fi a la "guerra".

El 2005, una nova organització pública va ser creada, Keskowethyans an Taves Kernewek (Associació de la llengua còrnic). I el 2008, una ortografia estàndard va ser acordat, Furv Skrifys Savonek (la forma escrita estàndard).

Desenvolupament i ús[modifica | modifica el codi]

El 1979 es creà la Kowethas an Yeth Kernewek (Societat de la Llengua Còrnica), que ha intentat promoure escoles maternals en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. Segons l'informe MacKinnon del 2000, hi ha 300 parlants efectius de còrnic, entre 3.000 persones capaces de parlar-lo. El nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a primària (de 39.000 alumnes), 70 a secundària (de 32.000 alumnes), 365 a classes nocturnes i 85 més per lliure.

Tant a Cornualla com a Londres hi ha cursos de còrnic. A més a més hi ha sistema d'ensenyament a distància K.D.L., Kernewek Dre Lyther (Còrnic per carta) fundat pel Ray Edwards i coordinat pel Symon Harner amb el que estudien persones de tot el món.

Exemple de còrnic amb la traducció al català:

Pandr'a vyn'ta dhe eva? Pinta corev, mar pleg!
Què vol per beure? Una pinta de cervesa, si us plau!

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en còrnic de la Viquipèdia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «'South West:TeachingEnglish:British Council:BBC». BBC/British Council website. BBC [Consulta: 9 febrer 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic Modifica l'enllaç a Wikidata


En Kernowak (Standar Cornish)

  • Kernowak - proposta per a una ortografia única.

En Kernewek Kemmyn (Còrnic comú)

En Kernewek Unyes (Còrnic Unit)

En Kernuak Dewedhes (Còrnic escrit a l'estil del s.XVIII)

En Anglès