Còrnic

Còrnic Kernowek
Parlat a:	Regne Unit
Regió:	Cornualla
Parlants:	3,500
Rànquing:	no està al top 100
Classificació genètica:	Indoeuropea   Celta    Britònica     Còrnic
estatus oficial
Regulat per:	Keskowethyans an Taves Kernowek
codis de la llengua
Retrocés del còrnic 1300-1750
Visiteu el Portal:Llengües

El còrnic (en còrnic: Kernowek) és una llengua celta originària de Cornualla que, amb el bretó i el gal·lès, integra la branca britònica o celta p.

Característiques

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental del vell i sintètic britànic, amb fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les característiques de l'idioma són:

• En fonologia, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
• Absència de mutació nasal.
• Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
• Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb semblant al to do anglès com a auxiliar.

Quant a vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic	Gal·lès	Bretó	Català
Kernowek	Cernyweg	Kerneveureg	Còrnic
gwenenen	gwenynen	gwenanenn	abella
cador	cadair	kador	cadira
keus	caws	keuz	formatge
yn-mes	y ffordd allan/mas	er-maez	sortida
codha	cwympo	kouezhañ	caure
gaver	gafr	gavr	cabra
chi	tŷ	ti	casa
gweus	gwefus	gweuz	llavi
aber	aber, genau	aber	boca (riu)
niver	rhif, nifer	niver	nombre
peren	gellygen, peren	perenn	pera
scol	ysgol	skol	escola
megy	mygu	mogediñ	fumar
steren	seren	steredenn	estrella
hedhyw	heddiw	hiziv	avui
whibana	chwibanu	c'hwibanat	xiular

Parlants de la llengua

Signe bilingüe a Penzance

Fins al segle XIV el riu Tamar fou la frontera lingüística anglo-cornuallesa, però cap el 1600 ja només era parlat a la part més occidental de la costa cornuallesa, vora el Land's End (Penn an Wlas). Cap el 1735 es va perdre terreny a la zona més recalcitrant, i cap el 1800 ja havia desaparegut. Es creu que l'última parlant, la pescadora Dolly Pentreath, va morir el 1777, i es diu que el darrer que va dir fou Me ne vidn cowsel Sawznek! (Jo no parlaré pas anglès). Cap el 1800 ja no se'n va trobar cap.

Avui només hi ha un petit grup de menys de 200 persones que dominen la llengua com per fer-la servir en qualsevol situació, però existeix un altre grup de bilingües passius (l'entenen però no el parlen, o bé no amb prou fluïdesa) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra o a Austràlia i Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics. Algunes fonts més optimistes n'estimen 3.500, on potser s'inclourien les persones que en tenen coneixements bàsics.

A la recerca d'una gramàtica

Durant molt de temps, el còrnic s'havia escrit de diverses maneres, per exemple, a l'estil anglès (p.ex.: oo=u), o bé amb sistemes que inventaven els celtistes. Però no va ser fins al 1929 que Robert Morton Nance va normalitzar l'escriptura amb el sistema anomenat kernewek unys (o còrnic unificat). Aquest sistema estava basat en el còrnic dels escrits medievals. Molta gent, especialment els estudiosos, pensaven que no es podia fer una renaixença d'una llengua moderna segons es parlava feia 400 anys. Amb el descobriment de les "Homilies de Tregear" i l'obra teatral "La Creació del Món", el coneixement del còrnic va augmentar força i va fer sorgir un altre sistema d'escriptura: el Carnoack, basat en els últims escrits trobats. Aquest sistema es va fer sentir a principis dels vuitanta del segle XX. Va ser llavors que el doctor Ken George va començar a estudiar l'idioma segons la fonologia, passant un any a la Bretanya i va crear allò que en principi seria un sistema per unir el Kernewek Unys i el Carnoack, l'anomenat Kerewek Kemmyn (còrnic comú). En 1987 la Kesva an Taves Kernewek va acceptar les seves propostes, fent d'aquest sistema, l'oficial per la llengua còrnica, tot i que no tothom hi està d'acord i encara hi ha gent que escriu en Unnyes o en Carnoack.

A començaments dels vuitanta un petit grup de parlants de còrnic va percebre dificultats fonètiques i històriques en el còrnic estàndard, i per això decidiren reviure el darrer còrnic escrit, basat en el dialecte de Penwith i Kerrier (Oest) cap el 1750, i conegut com a modern cornish. Cap el 1987 alguns membres del Kesva an Taves Kernewek detectaren problemes fonètics en el sistema fonètic, raó per la qual adoptaren el kemmyn cornish (còrnic fonèmic) de Ken George, però d'altres ho rebutgen i provoquen una escissió.

El 1997, per tal d'intentar acabar amb la polèmica sobre la llengua, el cap de departament de llengües cèltiques de Dublín, Nicholas Williams, composà Clappya Kernowek, on proposa una versió modificada del còrnic estàndard, anomenat còrnic unificat, on s'accepten algunes modificación fetes els 80. Però el 1999 rebutja les propostes fetes per Ken George a la seva Gerlyver Kernewek Kemmyn.

Actualment, membres de totes les variants treballen en un sistema d'escriptura comú, l'anomenat kernowak, el qual, si tot va bé, es podria imposar i donar fi a la "guerra".

El 2005, una nova organització pública va ser creada, Keskowethyans an Taves Kernewek (Associació de la llengua còrnic). I el 2008, una ortografia estàndard va ser acordat, Furv Skrifys Savonek (la forma escrita estàndard).

Desenvolupament i ús

El 1979 es creà la Kowethas an Yeth Kernewek (Societat de la Llengua Còrnica), que ha intentat promoure escoles maternals en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. Segons l'informe MacKinnon del 2000, hi ha 300 parlants efectius de còrnic, entre 3.000 persones capaces de parlar-lo. El nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a primària (de 39.000 alumnes), 70 a secundària (de 32.000 alumnes), 365 a classes nocturnes i 85 més per lliure.

Tant a Cornualla com a Londres hi ha cursos de còrnic. A més a més hi ha sistema d'ensenyament a distància K.D.L., Kernewek Dre Lyther (Còrnic per carta) fundat pel Ray Edwards i coordinat pel Symon Harner amb el que estudien persones de tot el món.

Exemple de còrnic amb la traducció al català:

Pandr'a vyn'ta dhe eva? Pinta corev, mar pleg!

Què vol per beure? Una pinta de cervesa, si us plau!

Vegeu també

• Literatura còrnica

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic

En Kernowak (Standar Cornish)

• Kernowak - proposta per a una ortografia única.

En Kernewek Kemmyn (Còrnic comú)

• Societat de la Llengua Còrnica
• Kernewek dre Lyther - Cornish by Post - curs online per correspondència
• An Burow Notícies en tres varietats ortogràfiques de còrnic i anglès.
• Cornish News Notícies en còrnic.
• Estratègia per la llengua còrnica Govern de Cornualla

En Kernewek Unyes (Còrnic Unit)

• Agan Tavas—Societat de Promoció del Còrnic
• Blas Kernewek - A Taste of Cornish - lliçons bàsiques de còrnic per la BBC Cornwall
• Estratègia per a la llengua còrnica Govern de Cornualla
• Estratègia per a la llengua còrnica, en Còrnic Unit Revisat Govern de Cornualla

En Kernuak Dewedhes (Còrnic escrit a l'estil del s.XVIII)

• Estratègia per a la llengua còrnica Govern de Cornualla

En Anglès

• Estratègia per a la llengua còrnica Govern de Cornualla
• Cornish Language Study - Ensenyament del còrnic pel Cornwall County Council
• Kensa Kernewek - Introducció al còrnic
• The Cornish Language in education in the United Kingdom (dossier)
• Cornish today per Kenneth MacKinnon - de la BBC^
• Material bíblic
  • Bibel Kernewek Projecte de Traducció de la Bíblia al còrnic (Kernewek Kemmyn).
  • Testament Noweth—Nou Testament en còrnic (Kernewek Unyes).
  • Per descarregar programa que permet la traducció sencera de la Bíblia al còrnic (Kernewek Unyes)amb text en anglès paral·lel
• Diccionaris
  • English-Cornish (Kernowek Unyes REVISAT) Dictionary 2na edició
  • Diccionari Còrnic(Kernewek Unyes)-Anglès: de Webster's Online Dictionary - the Rosetta Edition.
• Congrés Cèltic Internacional
• La >>NOVA<< edició còrnica de Wikisource
• Ordinalia - Pàgina sinòptica