Lepòntic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El lepòntic és una llengua indoeuropea del grup cèltic continental, extinta entre els anys 400 i 200 aC, aproximadament. Era la llengua dels lepontis, que ocupaven l’antiga Rècia, a la zona alpina de l’actual Suïssa i nord d’Itàlia, a la zona de Lugano.

En tenim testimonis des del 700 al 400 aC, i podria ser una llengua molt similar al gàl·lic, o fins i tot considerar-la un dialecte. Sovint se l’anomena també gàl·lic cisalpí. Al segle IV aC, els lepontis van ser envaïts per diverses tribus celtes, de manera que la seva llengua va anar cedint terreny enfront del gàl·lic i posteriorment assimilada del tot pel llatí, en l’època en què Roma va prendre el control de la Gàlia cisalpina, entre els segles II i I aC. En resten unes poques inscripcions, la majoria de caràcter funerari, escrites en diversos alfabets derivats de l’etrusc.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eska, J. F (1998). The linguistic position of Lepontic. In Proceedings of the twenty-fourth annual meeting of the Berkeley Linguistics Society vol. 2, Special session on Indo-European subgrouping and internal relations (February 14, 1998), ed. B. K. Bergin, M. C. Plauché, and A. C. Bailey, 2–11. Berkeley: Berkeley Linguistics Society.
  • Eska, J. F., and D. E. Evans (1993). Continental Celtic. In The Celtic Languages, ed. M. J. Ball, 26–63. Londres: Routledge. ISBN 0-415-01035-7.
  • Gambari, F. M., and G. Colonna (1988). Il bicchiere con iscrizione arcaica de Castelletto Ticino e l'adozione della scrittura nell'Italia nord-occidentale. Studi Etruschi 54: pp. 119–64.
  • Lejeune, M. (1970–71). Documents gaulois et para-gaulois de Cisalpine. Études Celtiques 12: pp. 357–500.
  • Lejeune, M. (1971). Lepontica. París: Société d'Éditions 'Les Belles Lettres'.
  • Lejeune, M. (1978). Vues présentes sur le celtique ancien. Académie Royale de Belgique, Bulletin de la Classe des Lettres et des Sciences morales et politiques 64: pp. 108–21.
  • Lejeune, M. (1988). Recueil des inscriptions gauloises: II.1 Textes gallo-étrusques. Textes gallo-latins sur pierre. París: CNRS.
  • Pisani, V. (1964). Le lingue dell'Italia antica oltre il latino (2nd ed. edición). Turín: Rosenberg & Sellier.
  • Tibiletti Bruno, M. G (1978). Ligure, leponzio e gallico. In Popoli e civiltà dell'Italia antica vi, Lingue e dialetti, ed. A. L. Prosdocimi, 129–208. Rome: Biblioteca di Storia Patria.
  • Tibiletti Bruno, M. G (1981). Le iscrizioni celtiche d'Italia. In I Celti d'Italia, ed. E. Campanile, 157–207. Pisa: Giardini.
  • Whatmough, J. (1933). The Prae-Italic Dialects of Italy, vol. 2, The Raetic, Lepontic, Gallic, East-Italic, Messapic and Sicel Inscriptions. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.