Mitologia irlandesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir a l'Antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, on van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes. La mitologia irlandesa pertany a la mitologia celta i comparteix nombrosos trets amb la britànica. Les fonts per conèixer aquests mites són versions manuscrites medievals on es recollien els relats orals que havien sobreviscut de generació en generació (però que poden haver estat alterats, ja que la majoria de compiladors eren monjos catòlics), així com restes disperses en la cultura popular. Per aquest motiu és una mitologia amb menys informació que altres contemporànies i fins i tot de més antigues, com ara la mitologia grega.

Els cicles[modifica | modifica el codi]

Els mites irlandesos s'han agrupat en quatre cicles:

  • Cicle mitològic: narra l'origen dels déus i dels primers irlandesos (fets situats abans de Crist)
  • Cicle de l'Ulster: explica les gestes dels herois irlandesos de les dinasties primitives (abarca fins al naixement del cristianisme). També se l'anomena el Cicle de la Branca Vermella
  • Cicle fenià: inclou les proeses dels herois (c. segle III), així com un subcicle sobre l'altre món
  • Cicle històric: relata les vides i virtuts dels reis fins a l'edat mitjana

Apart es conserven contes i llegendes sobre herois del poble que realitzen viatges meravellosos o es troben a les divinitats i que estan mal datats, de manera que poden superposar-se o contradir les versions dels cicles majors.

El panteó[modifica | modifica el codi]

Els déus irlandesos habiten a l'altre món, un indret que canvia d'ubicació segons avança el temps. Als mites més antics sembla torbar-se en una illa o continent perdut a l'oest (fet que explica la quantitat de viatges marins que inclou la mitologia irlandesa) però més endavant es trasllada a la pròpia Irlanda, en una zona anomenada Tír na nÓg (literalment "la terra de la joventut")[1] amb quatre ciutats màgiques i diversos camps adjacents. Aquest món era inaccessible per als mortals, a excepció d'algun druida o heroi ben dotat, que hi podia entrar travessant coves especials.

La primera generació de déus s'anomenava Tuatha Dé Danann i la liderava Dagda. Representen l'edat d'or de la Irlanda sobrenatural, abans de l'arribada dels primers gaèlics. Després del Diluvi universal van arribar uns déus enemics, els fomorians, que van ser finalment derrotats pels déus primigenis en una sèrie d'èpiques batalles. Aleshores van succeir-se diverses onades migratòries de races semidivines i semihumanes, fins als irlandesos pròpiament dits, que entronquen així amb el panteó originari (legitimant la monarquia local per dret diví).

Dins dels Tuatha Dé Danann els déus s'organitzaven en grups de tres, nombre sagrat celta (com prova el triskell com a símbol), tenint a Ernmas o Dana com a deessa-mare general. Algunes divinitats destacades són Morrigan (deessa de la mort), Dian Cecht (déu de la salut), Macha (deessa de la fertilitat), Ainé (deessa del sol i del cel, Lir (déu del mar), Ogma (déu de l'escriptura) i Lug, el més conegut, un déu del sol que va acabar assumint diversos atributs de divinitats menors fins a ser un dels herois per excel·lència dels relats celtes.

Els déus pagans van ser assimilats a fades i altres esperits del bosc pels vilatans convertits al cristianisme (i alguns d'ells també a dimonis), per la qual cosa la presència de fades és molt freqüent en tota la mitologia celta (més, però, dins la tradició britànica que a les altres). Algunes de les criatures mitològiques com la banshee o el leprechaun, són parents d'aquestes fades, que poden viure en solitari als boscos o en regnes sobrenaturals propis.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia irlandesa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. J, J., Timeless Myths, 1999
  2. Williams Butler Yeats, Fairy and Folk Tales of the Irish Peasantry (1888)