Mitologia celta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Triskell, símbol celta.
Distribució dels celtes a Europa.

En la mitologia celta de l'edat de ferro, hi havia un nombre de déus i una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana.

Llista de personatges de la mitologia celta[modifica | modifica el codi]

Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.

Déus[modifica | modifica el codi]

  • Adraste o Andraste, "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britània, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
  • Aife, germana de la dea Scathach, que era també propietària del campament on també entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
  • Angus
  • Balar
  • Brigid és la dea celta de la inspiració.
  • Cernunnos
  • Dana o Danu era la dea mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la dea Danu).
  • Dagda
  • Diancech
  • Epona o Rosette és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
  • Goibniu
  • Hesus, el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
  • Lugh
  • Morrigan o Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció.
  • Nemetona és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
  • Scathach era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
  • Sirona, era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
  • Yun

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Breogan és el nom d'un mític rei celta de Galícia.

Altres personatges[modifica | modifica el codi]

  • banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.
  • Hi havia tres tipus de sacerdots: els druides, els bards i els fili. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques.

Cosmologia[modifica | modifica el codi]

El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.

El disc del mig, l'Abred, és el món humà en el que estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.

El disc inferior és l'Annw, l'ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l’energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia celta