Mitologia celta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Triskell, símbol celta
Distribució dels celtes a Europa

En la mitologia celta de l'edat de ferro hi havia un nombre de déus i una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana.

Llista de personatges de la mitologia celta[modifica | modifica el codi]

Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.

Déus[modifica | modifica el codi]

  • Adraste o Andraste "la invencible",era la deessa de la guerra venerada a Britania, a la que la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
  • Aife, germana de la deessa Scathach, que era també propietària del campament on també entrenava als guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
  • Angus
  • Balar
  • Brigid és la deesa celta de la inspiració.
  • Cernunnos
  • Dana o Danu era la deessa mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la deessa Danu).
  • Dagda
  • Diancech
  • Epona o Rosette és la deesa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.
  • Goibniu
  • Hesus al déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
  • Lugh
  • Morrigan o Morrigu, és la deessa celta de la mort i la destrucció.
  • Nemetona és una deessa que amb freqüència s'ha relacionat amb el Mar gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la deessa irlandesa de la guerra Nemon.
  • Scathach era una semideesa, meitat dona i meitat deessa, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
  • Sirona, era la deessa de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar els ous.
  • Yun

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Breogán és el nom d'un mític rei celta de Galícia

Altres personatges[modifica | modifica el codi]

  • banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.
  • Hi havia tres tipus de sacerdots: els druides, els bards i els fili. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques.

Els druides tenen un pacte amb el món vegetal, especialistes en màgia. Intermediaris entre els homes i els esperits del bosc, feien alquímia amb plantes. Tenien un tambor especial (bohdrom), interpretaven el moviment dels núvols, el vol dels ocells i el corrent de l’aigua. Prenien amanita muscaria i inhalaven fum per a les prediccions. Els druides no podien tenir cap defecte físic a excepció de la ceguesa, ja que donava major visió interior.[cal citació]

També comptaven amb el do de la invisibilitat, tehfiada, i la producció de boira i vent màgic, amb el que aconseguien confondre i dispersar l’enemic. També podien establir si un condemnat era innocent o culpable: posaven tres pedretes en una vaixella, una blanca(símbol d’innocència), una negra (símbol de culpabilitat) i una jaspiada (engloba tots dos), i n'extreien una a l’atzar.[cal citació]

L’instrument real de la màgia era la vareta, símbol fàl·lic del poder i de la supremacia absoluta sobre la natura. Havia de ser de fusta de serbal (arbre consagrat a la deessa Brigit, senyora de la màgia i del coneixement), i obtinguda d’una branca tallada d’un cop donat de baix a dalt exactament a mitjanit, no sense demanar permís abans a la planta i després donar-li les gràcies amb una ofrena simbòlica de llet o d’hidromel, un compost fermentat d’aigua, mel i plantes aromàtiques. La branca s’havia d’agafar al vol perquè si la vareta tocava al terra abans d’estar acabada, perdia el seu poder màgic.[cal citació]

Cosmologia[modifica | modifica el codi]

El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els homes.

El disc del mig, l'Abred, es el món humà en el que estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.

El disc inferior és l'Annw, l'ultra-tomba. En ell, les ànimes reposen i recuperen l’energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia celta