Lleure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El lleure dit a tort oci per castellanisme (que és l'estat o vici d'inactivitat, de no treballar, de no fer res) és aquell temps lliurement dedicat als propis interessos i aficions, per això a l'Imperi Romà oposaven "otium" (oci) al "negotium" (el negoci, les obligacions preestablertes). Ara bé el temps de lleure no és un temps buit, sense cap utilitat i que es perd. Per això a la Grècia clàssica el terme que significava oci ('scholé') també és el que donarà origen al terme "escola".[1]

Com establí el creador de la sociologia del lleure, Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de diversió, descans i desenvolupament personal.[2] En la societat postindustrial contemporània, l’expansió del lleure i dels sectors econòmics que d'alguna manera li estan destinats fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen les societats del consum, l’espectacle i del coneixement.[3]

Per definició, es distingeix del simple temps lliure en què es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de simplement passar l'estona i aporta algun guany simbòlic al que la practica. Com a exemples tindriem practicar algun esport, fer música per plaer, participar en l'educació no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleure Modifica l'enllaç a Wikidata