Lleure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El lleure dit a tort oci per castellanisme (que és l'estat o vici d'inactivitat, de no treballar, de no fer res) és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions. Per això, a l'Imperi Romà oposaven "otium" (oci) al "negotium" (el negoci, les obligacions preestablertes). Ara bé, el temps de lleure no és un temps buit, sense cap utilitat i que es perd. Per consegüent, a la Grècia clàssica el terme que significava oci ('scholé') també va donar origen al terme "escola".[1]

Com establí el creador de la sociologia del lleure, Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de diversió, descans i desenvolupament personal.[2] En la societat postindustrial contemporània, l’expansió del lleure i dels sectors econòmics -que d'alguna manera li estan destinats- fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l’espectacle i del coneixement.[3]

Per definició, es distingeix del simple temps lliure, donat que es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent-hi en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà del simple fet de passar l'estona i aporta algun guany simbòlic a qui la practica. Com a exemples destaquen: practicar algun esport, fer música per plaer, participar en l'educació no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleure Modifica l'enllaç a Wikidata