Creativitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La creativitat (o també enginy) és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta.

El concepte[modifica | modifica el codi]

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.

Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí que seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluida o flexible.

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a una solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.

En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.

Tipus de creativitat[modifica | modifica el codi]

La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.

Les empreses busquen gent amb creativitat per avançar-se al competidor, ja que la novetat és un valor en el mercat contemporani per ella mateixa, a diferència d'altres èpoques on el preuat era la imitació exacta de la tradició. Per això a molts publicitaris se'ls anomena creatius.

Personalitat creativa[modifica | modifica el codi]

Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:

  • tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
  • no fan tant de cas als prejudicis socials
  • estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
  • són persones intuïtives
  • busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
  • es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)
  • tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració
  • presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
  • estan obertes a l'experiència i al risc
  • tenen capacitat de lideratge

Foment i bloqueig de la creativitat[modifica | modifica el codi]

La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depén en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.

Hi ha certes activitats, la pràctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'alteració de la consciència (per prendre alguna droga o per la desconnexió temporal que fa el cervell en una situació de baixa tensió i monotonia), l'associació lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, la repetició de mantres, trencar conscientment una rutina...

En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absència de motivació o la por a la reacció dels altres

Mesura de la creativitat[modifica | modifica el codi]

No hi ha un test estàndard per mesurar la creativitat. Normalment s'usa l'observació (mirar si es donen en l'individu les característiques pròpies de l'ésser creatiu i el producte del seu treball) i aproximacions a la personalitat.

També es posa al subjecte davant situacions provocades per estimular el pensament divergent. Els exemples clàssics serien fer-li dibuixar alguna cosa (per fugir del model de la casa escolar), continuar una història, buscar trets comuns en objectes molt diferents, intentar usar un estri quotidià d'una manera nova o generar conseqüències possibles d'esdeveniments allunyats de la norma.

Creativitat i societat[modifica | modifica el codi]

La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest terme és relativament nou en la història, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims, ja que el contrari era un pecat d'orgull).

Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina (perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus) i per tant el seu exercici té una aura sagrada. Els creients intenten fomentar-la i exercitar les arts per apropar-se a la divinitat.

Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creativitat Modifica l'enllaç a Wikidata