Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'emperador romano germànic Rodolf II d'Habsburg

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612). Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II i de Maria, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric (va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu). Va ser molt aficionat a l'alquímia (ciència que va conèixer a l'edat d'onze anys en la cort de Madrid, on es va educar al costat del seu oncle el rei Felip II), l'astrologia, la màgia i les joguines mecàniques, especialment autòmats, rellotges i màquines de "moviment perpetu", probablement influït pel seu contacte amb l'enginyer i inventor italià Juanelo Turriano durant la seva estada a la cort espanyola del seu avi Carles V, persona que seria reemplaçada al seu tall per l'artista italià Giuseppe Arcimboldo.

Durant el seu regnat Praga va allotjar gairebé tots els destacats alquimistes de l'època i en l'Acadèmia Alquimista de Praga (a la que va pertànyer Simón Bakalar Hajeck, el seu fill Taddeus Hajeck i altres alquimistes menys coneguts com a Tepenecz o Baresch) es barrejava la vella saviesa i coneixements medievals amb la naixent ciències naturals, notori especialment en la immensa col·lecció de manuscrits i llibres rars de màgia, alquímia, misticisme i altres rareses que tant agradaven a l'emperador, alguns d'ells del propi Roger Bacon, encara que sense menysprear els de ciències: va ser un dels primers a rebre un exemplar del Sidereus Nuncius de Galileo a l'abril de 1610, que va deixar fullejar el seu "matemàtic imperial" Kepler, i el primer a rebre la solució a l'anagrama en el qual Galileo comunicava a tots el seu descobriment dels anells de Saturn, encara que se sospita que alguns il·lustres alquimistes hagin compaginat la transmutació de metalls en or amb missions d'espionatge.

Retrat de L'emperador romano germànic Rodolf II d'Habsburg fet per Giuseppe Arcimboldo

Dedicat per complet als seus entreteniments i rares excentricitats, com col·leccionar monedes, pedres precioses, gegants i nans amb els quals va formar un regiment de soldats, es va deixar dominar pels seus favorits i pels altres membres de la seva família mentre les arques del Tresor Imperial es buidaven perillosament. Durant el seu regnat els hongaresos, amb el suport dels turcs, es van revoltar (1604-1606) sota la direcció d'Esteve Bocskay. El 1608 un consell de família, en vista del seu raciocini ja desequilibrat, (va tenir problemes de salut mental i alguns dels seus parents intervingueren en assumptes del govern), li va obligar a cedir Hongria, Àustria i Moràvia al seu germà Maties d'Habsburg. Buscant el suport dels txecs va concedir (1609) la llibertat religiosa als nobles i les ciutats de Bohèmia però, malgrat això, el seu cosí Leopold va formar un exèrcit i va ocupar part de Praga (1611) després del qual va haver d'abandonar el país el maig d'aquell any per morir el gener de 1612.

Va ser un gran mecenes de les arts (va acollir en la seva cort al pintor Arcimboldo) i les ciències tant experimentals (astronomia, botànica o matemàtiques) com a especulatives (alquímia, astrologia o màgia). També va recolzar la música tenint com a conseller el compositor i advocat Matheus Reimann. I féu costat als músics, entre ells l'organista i compositor flamenc Jacobus de Kerle i el també neerlandès Jacob Regnart. Sota el seu regnat van ser nomenats Matemàtics Imperials el danès Tycho Brahe (que va instal·lar al castell de Benatek, a prop de Praga, el seu observatori des de 1599 fins a la seva mort el 1601) i l'alemany Johannes Kepler (1601-1612), aquest últim publicaria les famoses taules astronòmiques Tabulae Rudophinae (Taules Rudolfines l'any 1627), basades per complet en el treball observacional de Brahe i anomenades així en honor de l'emperador.

Rodolf va morir el 1612, nou mesos després que Maties l'hagués privat de tot poder obligant-lo a cedir Àustria, Hongria i Moràvia i deixant-li només el títol buit d'emperador del Sacre Imperi, al qual Maties fou elegit 5 mesos després. Va morir solter i sense fills. El seu regnat va ser un preludi del conflicte religiòs de la Guerra dels Trenta Anys.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic


  • Bolton, Henry Carrington (1904). The Follies of Science at the Court of Rudolph II, 1576-1612, Milwaukee: Pharmaceutical Review Publishing Co., 1904.
  • Evans, R. J. W. (1953). Rudolf II and his world: A study in intellectual history, 1576-1612. Oxford: Clarendon Press, 2a ed, 1984.
  • Rowse, A. L. (1977). Homosexuals in History: Ambivalence in Society, Literature and the Arts. MacMillan Publishing Co., Inc. ISBN 0-02-605620-8
  • Hotson, Howard (1999). "Rudolf II", a Encyclopedia of the Renaissance, ed. Paul Grendler. Vol. 5. ISBN 0-684-80514-6
  • Marshall, Peter (2006). The Magic Circle of Rudolf II: Alchemy and Astrology in Renaissance Prague. ISBN 0-8027-1551-6. També publicat com The Theatre of the World: Alchemy, Astrology and Magic in Renaissance Prague (al regne Unit, ISBN 0-436-20521-1; a Canada, ISBN 0-7710-5690-7)
  • Trevor-Roper, Hugh; Princes and Artists, Patronage and Ideology at Four Habsburg Courts 1517-1633, Thames & Hudson, London, 1976, ISBN 0-500-23232-6


Precedit per:
Maximilià II
Emperador del Sacre Imperi
16121619
Succeït per:
Mateu I