Llista de reis germànics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l'imperi Alemany de 1871. La monarquia finalment acabava amb l'abdicació del Kaiser Guillem II el 1918. Al llarg de la seva història, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no només la majoria de l'Alemanya moderna, sinó també d'Àustria, Eslovènia, Suïssa, els Països Baixos, la República Txeca, parts orientals de França, del nord Itàlia i de Polònia occidental.

Bandera històrica del Sacre Imperi Germànic

Regne Franc d'Orient[modifica | modifica el codi]

Banderes de l'Imperi Alemany

El Regne d'Alemanya es crea amb la secció oriental del regne Franc, que era partit pel Tractat de Verdun en 843 (mentre la secció occidental finalment es convertia en França). Els governants de l'àrea oriental s'anomenaven rex francorum, rei dels Francs, i posterior només rex.

Una referència als "Alemanys", que indicava l'aparició d'alguna mena de nació alemanya, no apareixia fins al segle XI, quan el papa es referia al seu enemic Enric IV com rex teutonicorum, Rei del Teutons, per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el títol rex romanorom, Rei dels Romans, emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.

Emperadors[modifica | modifica el codi]

El títol d'Emperador va passar del romans al Francs, quan, en el 800, el Papa Lleó III va coronar Carlemany, Rei del Francs i Emperador, a canvi de la seva protecció a l'Església.

El nom del títol evoluciona des de l'Imperator Augustus atorgat a Carlemany al d'Emperador d'Occident amb la resta de la Dinastia Carolíngia i, finalment, Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir d'Otó I el Gran.

Després d'un període que va estar en els successors lotaríngis de Carlemany, el títol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germànics, si bé, com veurem a continuació, no tots els reis van ser emperador.

El títol d'emperador acaba junt amb el Sacre Imperi Romanogermànic el 1806.

Reis[modifica | modifica el codi]

Vegeu també Sacre Imperi Romanogermànic

Nom Dinastia Rei Emperador Fi Notes
Lluís el Germànic Carolingi 11 d'agost 843 23 d'agost 876 Fill d'Emperador Lluís el Pietós
Lluís III el Jove Carolingi 28 d'agost 876 20 de gener 882 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Saxònia i, des de 880, també Baviera
Carloman Carolingi 28 d'agost 876 22 de març 880 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Baviera; des de 877, també Rei d'Itàlia
Carles III el Gras Carolingi 28 d'agost 876 12 de febrer 881 11 de novembre 887 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Raetia, i des de 882 al Regne Oriental sencer, al morir els seus germans Lluís el Jove i Carloman.
Arnulf de Caríntia Carolingi 30 de novembre 887 25 d'abril 896 8 de desembre 899 Fill de Carloman
Lluís el Nen Carolingi 21 de gener 900 20 d'agost 911 Fill d'Arnulf de Caríntia
Conrad I Conradine (Franconian) 10 de novembre 911 23 de desembre 918  
Enric I l'Ocellaire Saxona-Otoniana 23 d'abril 919 2 de juliol 936  
Arnulf el Dolent Luitpolding (Bàvar) 919 921 rei rival d'Enric I
Otó I el Gran Saxona-Otoniana 7 d'agost 936 2 de febrer 962 7 de maig 973 Fill d'Enric I
Otó II Saxona-Otoniana 26 de maig 961 25 de desembre 967 7 de desembre 983 Fill d'Otó I; Rei d'Alemanya sota el seu pare 961–973, també coronat Emperador en vida del seu pare
Otó III Saxona-Otoniana 25 de desembre 983 21 de maig 996 21 de gener 1002 Fill d'Otó II
Enric II el Sant Saxona-Otoniana 7 de juny 1002 26 d'abril 1014 13 de juliol 1024 besnét d'Enric I
Conrad II Sàlica (Francònia) 8 de setembre 1024 26 de març 1027 4 de juny 1039 rebesnét d'Otó I
Enric III Sàlica (Francònia) 14 d'abril 1028 25 de desembre 1046 5 d'octubre 1056 Fill de Conrad II; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1028–1039
Enric IV Sàlica (Francònia) 17 de juliol 1054 21 de març 1084 31 de desembre 1105 Fill d'Enric III; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1054–1056
Rodolf de Suàbia Rheinfeld 15 de març 1077 15 d'octubre 1080 rei rival d'Enric IV
Hermann de Salm Salm 6 d'agost 1081 28 de setembre 1088 rei rival d'Enric IV
Conrad Sàlica (Francònia) 30 de maig 1087 27 de juliol 1101 Fill d'Enric IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1087–1098, Rei d'Itàlia 1093–1098, 1095–1101 en la rebel·lió.
Enric V Sàlica (Francònia) 6 de gener 1099 13 d'abril 1111 23 de maig 1125 Fill d'Enric IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1099–1105, va forçar al seu pare a abdicar.
Lotari III Supplinburger 30 d'agost 1125 4 de juny 1133 4 de desembre 1137  
Conrad III Hohenstaufen 7 de març 1138 15 de febrer 1152 Net d'Enric IV; Prèviament va ser rival de Lotari III 1127–1135
Enric Hohenstaufen 30 de març 1147 August? 1150 Fill de Conrad III; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1147–1150
Frederic I Barba-roja Hohenstaufen 4 de març 1152 18 de juny 1155 10 de juny 1190 Nebot de Conrad III
Enric VI Hohenstaufen 15 d'agost 1169 14 d'abril 1191 28 de setembre 1197 Fill de Frederic I; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1169–1190
Frederic II Hohenstaufen 1197 1197 Fill d'Enric VI; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1196
Felip I d'Alemanya (i Suàbia) Hohenstaufen 6 de març 1198 21 d'agost 1208 Fill de Frederic II; Rival rei a Otó IV
Otó IV Welf 29 de març 1198 4 d'octubre 1209 5 de juliol 1215 Net de Lotari II; Rival de Felip de Suabia; posteriorment enfrontat amb Frederic II; deposat 1215; mort 19 de maig 1218
Frederic II Hohenstaufen 5 de desembre 1212 22 de novembre1220 26 de desembre 1250 Fill d'Enric VI; Rival d'Otó IV fins a 5 de juliol 1215
Enric Hohenstaufen 23 d'abril 1220 15 d'agost 1235 Fill de Frederic II; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1220–1235
Conrad IV Hohenstaufen May 1237 1 de maig 1254 Fill de Frederic II; Rei d'Alemanya sota el seu pare, 1237–1250
Enric I Raspe Turíngia 22 de maig 1246 16 de febrer 1247 rei rival de Frederic II
Guillem II d'Holanda Holland 3 d'octubre 1247 28 de gener 1256 rei rival de Frederic II i Conrad IV, 1247–1254
Ricard, Comte de Cornualla Plantagenet 13 de gener 1257 2 d'abril 1272 cunyat de Frederic II; rei rival d'Alfons X; va visitar Alemanya només dues vegades i no tenia cap autoritat real.
Alfons X Castella 1 d'abril 1257 1275 Net de Felip I d'Alemanya (Felip de Suàbia); Rival de Ricard de Cornualla; mai va visitar Alemanyai no tenia cap autoritat; més tard es va oposar a Rodolf I; renuncia a cap reclamació en 1275; mort en 1284
Rodolf I Habsburg 29 de setembre 1273 15 de juliol 1291  
Adolf de Nassau Nassau 5 de maig 1292 23 de juny 1298 Segons alguns historiadors, l'elecció d'Adolf fou precedida per un fugaç regnat de Conrad, Duc de Teck.
Albert I Habsburg 24 de juny 1298 1 de maig 1308 Fill de Rodolf I; Rival d'Adolf de Nassau, 1298
Enric VII Luxemburg 27 de novembre 1308 13 de juny 1311 24 d'agost 1313  
Lluís IV de Baviera Dinastia Wittelsbach 20 d'octubre 1314 17 de gener 1328 11 d'octubre 1347 Net de Rudolf I; Rei rival a Frederic la Fira 1314–1322
Frederic III el Bell Habsburg 19 d'octubre 1314/
5 de setembre 1325
28 de setembre 1322/
13 de gener 1330
Fill d'Albert I; rei rival de Lluís IV 1314–1322; rei soci amb Lluís IV 1325–1330
Carles IV Luxemburg 11 de juliol 1346 5 d'abril 1355 29 de novembre 1378 Net d'Enric VII; rei rival de Lluís IV, 1346–1347
Günther von Schwarzburg Schwarzburg 30 de gener 1348 24 de maig 1349 rei de rival a Carles IV
Venceslau I Luxemburg 10 de juny 1376 20 d'agost 1400 Fill de Carles IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1376–1378; deposat 1400; mort de 1419
Robert d'Alemanya Wittelsbach 21 d'agost 1400 18 de maig 1410 nebot-net de Lluís IV
Segimon Luxemburg 20 de setembre 1410 3 de maig 1433 9 de desembre 1437 Fill de Carles IV
Jobst de Moravia Luxemburg 1 d'octubre 1410 8 de gener 1411 Nebot de Carles IV; rei rival de Segimon
Albert II Habsburg 18 de març 1438 27 d'octubre 1439 4t. descendent d'Albert I; Marit d'Elizabeth, la filla de Segismund
Frederic III Habsburg 2 de febrer 1440 16 de març 1452 19 d'agost 1493 4t descendent d'Albert I; cosí 2n d'Albert II
Maximilià I Habsburg 16 de febrer 1486 4 de febrer 1508 12 de gener 1519 Fill de Frederic III; rei d'Alemanya sota el seu pare 1486–1493; adoptà el títol d'Emperador-electe el 1508 amb l'aprovació del papa
Carles V d'Alemanya Habsburg 17 de juny 1519 24 de febrer 1530 21 de setembre 1556 Net de Maximilià I; Coronat com Emperador pel papa (el darrer en ser coronat pel papa - tots els Emperadors futurs varen ser Emperadors-electes ); renuncià en 1556; mort el 21 de setembre 1558;
Ferran I Habsburg 5 de gener 1531 21 de setembre 1556
Emperador-electe
25 de juliol 1564 Net de Maximilià I; germà de Carles V; rei d'Alemanya sota el seu germà Carles V 1531–1556
Maximilià II Habsburg 22 de novembre 1562 25 de juliol 1564
Emperador-electe
12 d'octubre 1576 Fill de Ferran I; rei d'Alemanya sota el seu pare 1562–1564
Rodolf II Habsburg 27 d'octubre 1575 2 de novembre 1576
Emperador-electe
20 de gener 1612 Fill de Maximilià II; rei d'Alemanya sota el seu pare, 1575–1576
Mateu I del Sacre Imperi Romanogermànic Habsburg 13 de juny 1612 13 de juny 1612
Emperador-electe
20 de març 1619 Fill de Maximilià II
Ferran II Habsburg 28 d'agost 1619 28 d'agost 1619
Emperador-electe
15 de febrer 1637 Net de Maximilià II;
Ferran III Habsburg 22 de desembre 1636 15 de febrer 1637
Emperador-electe
2 d'abril 1657 Fill de Ferran II; rei d'Alemanya sota el seu pare 1636–1637
Ferran IV Habsburg 31 de maig 1653 9 de juliol 1654 Fill de Ferran III; rei d'Alemanya sota el seu pare
Leopold I Habsburg 18 de juliol 1658 18 de juliol 1658
Emperador-electe
5 de maig 1705 Fill de Ferran III
Josep I Habsburg 23 de gener 1690 5 de maig 1705
Emperador-electe
17 d'abril 1711 Fill de Leopold I; rei d'Alemanya sota el seu pare 1690–1705
Carles VI Habsburg 27 d'octubre 1711 27 d'octubre 1711
Emperador-electe
20 d'octubre 1740 Fill de Leopold I
Carles VII Wittelsbach 14 de gener 1742 14 de gener 1742
Emperor-elect
20 de gener 1745 Marit de Maria Amàlia d'Àustria, filla de Josep I
Francesc I Lorena 13 de setembre 1745 13 de setembre 1745
Emperador-electe
18 d'agost 1765 Marit de Maria Teresa I d'Àustria, filla de Carles VI
Josep II Habsburg-Lorena 27 de març 1764 18 d'agost 1765
Emperador-electe
20 de febrer 1790 Fill de Francesc I i Maria Teresa d'Àustria; rei d'Alemanya sota el seu pare 1764–1765
Leopold II Habsburg-Lorena 30 de setembre 1790 30 de setembre 1790
Emperador-electe
1 de març 1792 Fill de Francesc I i Maria Teresa d'Àustria
Francesc II Habsburg-Lorena 7 de juliol 1792 7 de juliol 1792
Emperador-electe
6 d'agost 1806 Fill de Leopold II; Dissol el Sacre Imperi Romanogermànic; es converteix en Emperador d'Àustria (1804–1835) amb el nom de Francesc I d'Àustria; mort en 1835.

Vicaris Imperials, 1437-1792[modifica | modifica el codi]

Durant els diversos interregnes, l'autoritat imperial va ser exercida per dos vicaris imperials - l'Elector de Saxònia, en el seu paper com a Comte Palatí de Saxònia exercí aquesta funció a Alemanya del nord, i l'Elector Palatí, com Comte Palatí del Rin exercí al sud d'Alemanya. La confusió sobre l'electorat Palatí durant la Guerra dels Trenta Anys, va portar discrepancies sobre qui era el legítim vicari en els darrers anys de l'Imperi.

Inici Fi Comtat Palatí de Saxònia Comtat Palatí del Rin
9 de desembre 1437 18 de març 1438 Frederic II de Saxònia Lluís IV, elector palatí
27 d'octubre 1439 2 de febrer 1440 Frederic II de Saxònia Lluís IV, elector palatí
12 de gener 1519 17 de juny 1519 Frederic III de Saxònia Lluís V, elector palatí
20 de gener 1612 13 de juny 1612 Joan Jordi I de Saxònia Frederic V, elector palatí
20 de març 1619 28 d'agost 1619 Joan Jordi I de Saxònia Frederic V, elector palatí
2 d'abril 1657 18 de juliol 1658 Joan Jordi II de Saxònia Ferran I Maria de Baviera
17 d'abril 1711 12 d'octubre 1711 Frederic August I de Saxònia (elector) Joan Guillem II, elector palatí
20 d'octubre 1740 14 de gener 1742 Frederic August II de Saxònia (elector) Carles VII, emperador romanogermànic
20 de gener 1745 13 de setembre 1745 Frederic August II de Saxònia (elector) Maximilià III de Baviera
20 de febrer 1790 30 de setembre 1790 Frederic August I de Saxònia Carles II Teodor de Baviera
1 de març 1792 7 de juliol 1792 Frederic August I de Saxònia Carles II Teodor de Baviera

Confederació del Rin 1806-1813[modifica | modifica el codi]

Nom Títol Dinastia Inici Fi
Napoleó Bonaparte Emperador de França, Protector de la Confederació del Rin dinastia Bonaparte 25 de juliol 1806 19 d'octubre 1813

Confederació Germànica 1815-1866[modifica | modifica el codi]

Nom Títol Dinastia Inici Fi
Francesc I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 20 de juny 1815 2 de març 1835
Ferran I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 2 de març 1835 12 de juliol 1848
Joan d'Àustria Vicari Imperial
Proposat per l'Assemblea Nacional de Frankfurt com Vicari Imperial d'un nou Reich Alemany. La Confederació Alemanya havia considerat dissoldre's.
Dinastia Habsburg-Lorena 12 de juliol 1848 20 de desembre 1849
Frederic Guillem IV de Prússia Rei de Prússia Hohenzollern En 1849 l'Assemblea Nacional de Frankfurt li ofereix el títol d'Emperador dels alemanys, però ho rebutjà.
Francesc Josep I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 1 de maig 1850 24 d'agost 1866

Confederació Alemanya del Nord 1867-1871[modifica | modifica el codi]

Nom Títol Dinastia Inici Fi
Guillem I Rei de Prússia, President de la Confederació alemanya Nord Hohenzollern 1 de juliol 1867 18 de gener 1871

es convertia Emperador Alemany el 1871.

Imperi Alemany (1871-1918)[modifica | modifica el codi]

Bandera de l'Imperi
Nom Títol Dinastia Inici Fi
Guillem I de Prússia Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia Hohenzollern 18 de gener 1871 9 de març 1888
Frederic III de Prússia Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia Hohenzollern 9 de març 1888 15 de juny 1888
Guillem II de Prússia Darrer Emperador d'Alemanya, darrer Rei de Prússia Hohenzollern 15 de juny 1888 9 de novembre 1918


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis germànics