Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic,[1] arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Regnat[modifica]
A la mort del seu germà Ferran IV, rei dels Romans, rei d'Hongria i rei de Bohèmia el 1654 era massa jove per ser elegit, i el seu pare, l'emperador Ferran III va retardar l'obertura i la conclusió del Deputationsstag després del Reichstag per guanyar temps fins a les següents eleccions.[2] Finalment, Leopold va ser coronat rei d'Hongria el 1655, va seguir el mateix el 1656 a Bohèmia i el 1657 a Croàcia respectivament.[3] El juliol de 1658, més d'un any després de la mort del seu pare, Leopold va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Frankfurt en oposició al cardenal Mazzarino, que va intentar coronar Ferran Maria de Baviera o d'algun altre príncep no Habsburg. Va governar el Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva mort el 1705, convertint-se en el segon emperador dels Habsburg amb més temps (46 anys i 9 mesos). Va ser alhora un compositor i un considerable mecenes de la música.
La primera guerra de Leopold va ser la Segona Guerra del Nord entre 1655 i 1660 en la que el rei Carles X Gustau de Suècia va intentar convertir-se en rei de la Confederació de Polònia i Lituània amb l'ajuda d'aliats com el príncep de Transsilvània Jordi Rákóczi II. El pare de Leopold s'havia aliat amb el rei Joan II Casimir Vasa de Polònia el 1656, i el 1657, Leopold va ampliar aquesta aliança per incloure les tropes austríaques (pagades per Polònia), van ajudar a derrotar l'exèrcit de Transsilvània i van fer campanya fins a Dinamarca, i la guerra va acabar amb el Tractat d'Oliwa el 1660.[4]
El regnat de Leopold és conegut pel conflictes amb l'Imperi Otomà. En 1663, els otomans van endegar una desastrosa invasió d'Àustria, que finalitzà en la batalla de Sant Gotard, guanyada pels cristians.[5] Els austríacs no van poder donar continuïtat a aquesta victòria i van haver de signar la pau de Vasvár favorable als otomans[6] a causa de l'amenaça francesa a la frontera occidental,[7] El conflicte va esclatar de nou amb la Gran Guerra Turca, que va tenir lloc entre 1683 i 1699. La victòria de les potències de la Sagrada Lliga (els Habsburg, Polònia, Venècia, i Rússia) va venir de mans dels talents militars del príncep Carles V de Lorena, qui el setembre de 1683, amb el suport del rei polonès Joan III Sobieski, va atacar i derrotar els turcs que assetjaven Viena i va dirigir diverses expedicions a l'Hongria ocupada pels otomans, conquerint Budapest el 1686, i després de la batalla de Mohács l'any següent, Eslavònia i Transsilvània. Amb el tractat de Karlowitz, Leopold va recuperar gairebé tot el Regne d'Hongria,[8] que havia caigut sota el poder turc els anys posteriors a la batalla de Mohács de 1526 i marcà l'inici del replegament otomà als Balcans.[8]
La rivalitat amb el seu cosí germà Lluís XIV de França a l'oest va portar a diverses guerres contra França: la guerra Francoholandesa entre 1672 i el 1678, que acabà amb el Tractat de Nimega,[9] la Guerra de les Reunions que va acabar amb la cessió a França de Luxemburg i Estrasburg pel tractat de Ratisbona de 1684, la Guerra dels Nou Anys que finalitzà pel tractat de Rijswijk el 1697 amb la devolució de Lorena i Luxemburg a Leopold,[10] i la Guerra de Successió Espanyola, quan Leopold va intentar donar al seu fill petit l'arxiduc Carles l'herència espanyola, sense tenir en compte el testament del difunt Carles II de Castella, que havia designat a Felip d'Anjou.
Leopold va promoure el Pacte mutu de successió acordat entre els arxiducs Josep i Carles[11] i va iniciar una guerra que aviat va engolir bona part d'Europa. Els primers anys de la guerra van anar força bé per a Àustria, amb victòries a la batalla de Schellenberg i la batalla de Blenheim, però la guerra s'allargaria fins al 1714, nou anys després de la mort de Leopold, i amb prou feines va tenir efectes en els altres estats en guerra, però a la Corona d'Aragó va dur als decrets de Nova Planta.[12] Quan la pau va tornar amb el tractat d'Utrecht, no es podia dir que Àustria va sortir tan triomfant com ho va fer de la guerra contra els turcs.[4]
Família[modifica]
El 1666 es va casar amb Margarida d'Espanya (1651 - 1673), filla del seu oncle matern, el rei Felip IV de Castella i de Marianna d'Espanya. El matrimoni va tenir quatre fills:
- Ferran Wenceslau (1667 - 1668).
- Maria Antònia (1669 - 1692), casada amb Maximilià II de Baviera.
- Joan Leopold 1670.
- Maria Anna Antònia (1672).
Morta Margarida el 1673, Leopold es casà l'any següent amb Clàudia Felicitat del Tirol (1653 - 1676), filla del comte Ferran Carles del Tirol i d'Anna de Mèdici. D'aquest segon matrimoni en nasqueren dues filles:
Finalment, el 1676 es va casar amb Elionor del Palatinat-Neuburg (1655 - 1720), filla de Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. La parella va tenir deu fills:
- SM l'emperador Josep I, emperador romanogermànic, nascut a Viena el 1678 i mort el 1711. Es casà amb la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg.
- SAIR l'arxiduquessa Cristina d'Àustria, nascuda a Viena el 1679 i morta el mateix any.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Elisabet d'Àustria, nascuda a Viena el 1680 i morta a Brussel·les el 1741. Esdevingué governadora dels Països Baixos austríacs.
- SAIR l'arxiduc Leopold Josep d'Àustria, nascut a Viena el 1682 i mort el 1684 a Viena.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Anna Josepa d'Àustria, nascuda a Viena el 1683 i morta el 1754 a Lisboa. Es casà amb el rei Joan V de Portugal.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, nascuda a Viena el 1684 i morta el 1696.
- SM l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic, nascut a Viena el 1685 i mort a Viena el 1740. Es casà amb la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel l'any 1708.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, nascuda el 1687 i morta el 1703 a Viena.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Magdalena d'Àustria, nascuda el 1689 i morta el 1743 a Viena.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Margarida d'Àustria, nascuda a Viena el 1690 i morta el 1691 a Viena.
Referències[modifica]
- ↑ «La guerra de 1714». Cavall Fort.
- ↑ Hengerer, Mark. Kaiser Ferdinand III. (1608-1657): Eine Biographie (en alemany). Wien - Köln - Weimar: Böhlau Verlag, 2012, p. 322. ISBN 978-3-205-77765-6.
- ↑ Ingrao, Charles W. The Habsburg Monarchy, 1618–1815 page 1656 (en anglès). Cambridge University Press, 29 juny 2000. ISBN 978-1-107-26869-2.
- ↑ 4,0 4,1 Schumann, Jutta. Die andere Sonne: Kaiserbild und Medienstrategien im Zeitalter Leopolds I. (en alemany). Walter de Gruyter, 13 setembre 2012, p. 3–. ISBN 978-3-05-005581-7.
- ↑ «comte Miklós Zrínyi, el poeta i senyor de la guerra». Arxivat de l'original el 2009-01-03. [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ Mikaberidge, Alexander. «Vasvár, treaty of». A: Spencer C. Tucker. Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection (en anglès). ABC-CLIO, 2019, p. 1311. ISBN 9781440853531.
- ↑ Tucker, Spencer C. «1663-1664:Central Europe: Hungary». A: A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East. (en anglès). Vol. 2:1500-1774. ABC-CLIO, 2010, p. 641.
- ↑ 8,0 8,1 Davies, Brian. Empire and Military Revolution in Eastern Europe (en anglès). A&C Black, 2011, p. 5. ISBN 1441162380.
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (1518 - 1714). Vol.2. 1a edició. Enciclopèdia Catalana, 2003, p.277. ISBN 84-412-0885-9.
- ↑ Whaley, Joachim. Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806 (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 50. ISBN 0199693072.
- ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 0691007969.
- ↑ «La guerra de Successió. El decret de Nova Planta. Supressió de l’estat català». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2013. [Consulta: 11 novembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic |