Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'emperador Ferran III, emperador romanogermànic.

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz 1608 - Viena 1657). Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a la ciutat de Graz, capital històrica del Ducat d'Estíria, el dia 13 de juliol de 1608. Fill de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic i de la princesa Maria Anna de Baviera. Nét per via paterna de l'arxiduc Carles II d'Habsburg i de la princesa Maria Anna de Baviera i per via materna del duc-elector Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena. Educat pels jesuïtes, es va convertir en rei d'Hongria el 1625, en rei de Bohèmia el 1627 i arxiduc d'Àustria (però només de la Baixa Àustria i l'Àustria Interior) el 1623 (l'Alta Austria fou donada pel seu pare a un germà seu, Leopold V d'Habsburg).

El 1627 Ferran va reforçar la seva autoritat i va establir un important precedent legal i militar mitjançant l'emissió d'una Ordenança de Terres revisat que va privar als estats bohemis del seu dret a mobilitzar soldats, reservant aquesta facultat exclusivament al monarca.

Després de la mort de Wallenstein el 1634, va ser nomenat cap titular de l'exèrcit imperial a la guerra dels Trenta Anys, i aquest mateix any es va unir al seu cosí, el cardenal-Infant Ferran, sent el nominal responsable de la captura de Donauwörth i Regensburg, i de la derrota dels suecs a la batalla de Nördlingen. Líder del partit de la pau a la cort, va ajudar a negociar la pau de Praga amb els estats protestants, especialment a Saxònia el 1635.

Després d'haver estat elegit rei dels Romans l'any 1636, va succeir al seu pare com a emperador del Sacre Imperi el 1637. Tenia l'esperança de ser capaç de fer la pau amb França i Suècia, però la guerra es va perllongar durant altres 11 anys, arribant per fi al final amb la pau de Westfàlia (Tractat de Münster amb França, tractat d'Osnabrück amb Suècia) el 1648, ambdós negociats pel seu enviat Maximilian von und zu Trauttmansdorff, un diplomàtic que s'havia estat nomenat comte el 1623 pel seu pare Ferran II.

Durant l'últim període de la guerra, el 1644, Ferran III va donar a tots els governants dels estats alemanys el dret de dur a terme la seva pròpia política exterior (ius belli ac pacis). D'aquesta manera l'emperador estava tractant de guanyar més aliats en les negociacions amb França i Suècia. Aquest edicte va contribuir molt a l'erosió gradual de l'autoritat imperial al Sacre Imperi Romà.

Després de 1648, l'emperador es dedicava a executar els termes del tractat i alliberar Alemanya de la soldadesca estrangera. En 1656 va enviar un exèrcit a Itàlia per ajudar Espanya en la seva lluita amb França, i va acabar de concloure una aliança amb Polònia per comprovar les agressions de Carles X de Suècia quan va morir el 2 d'abril de 1657.

Matrimonis i fills[modifica | modifica el codi]

El dia 20 de febrer de l'any 1631 contragué matrimoni amb la infanta Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. La parella tingué sis fills:

  • SAIR l'arxiduc Maximilià Tomàs d'Àustria, nat el 1638 a Viena i mort l'any 1639.
  • SAIR l'arxiduquessa Maria d'Àustria, nada el 1646 a Viena i morta pocs dies després.

L'any 1648, l'emperador tornà a contraure matrimoni, aquesta vegada amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, filla de l'arxiduc Leopold V d'Àustria i de la princesa Clàudia de Medici. La parella tingué un únic fill:

  • SAIR l'arxiduc Carles Josep d'Àustria, nat el 1649 a Viena i mort el 1664. Fou Gran Mestre de l'Orde Teutònic.

Tres anys després del seu segon matrimoni, l'emperador contragué matrimoni amb la princesa Elionor de Màntua, filla del duc Carles IV de Màntua i de Maria Gonzaga de Màntua. La parella tingué quatre fills:

  • SAIR l'arxiduquessa Teresa d'Àustria, nascuda a Viena el 1652 i morta el 1653.
  • SAIR l'arxiduc Ferran Josep d'Àustria, nat el 1657 a Viena i mort l'any següent.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Rothenburg, G. The Army of Francis Joseph. West Lafayette: Purdue University Press, 1976.
  • Lederer, Josef-Horst. "Ferdinand III", Grove Music Online, ed. L. Macy
  • Lothar Höbelt, Ferdinand III (1608–1657). Friedenskaiser wider Willen (Graz: Ares Verlag. 2008)