Arquebisbat de Magdeburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erzstift Magdeburg
Arquebisbat – Principat de Magdeburg

Vasall
(Sacre Imperi Romanogermànic)

Coat of arms of Lower Saxony.svg
1180 – 1680 Coat of Arms of the Archbishopric of Magdeburg.svg

Escut de Magdeburg

Escut

Ubicació de Magdeburg
Arquebisbats de Hildesheim, Halberstadt
i Magdeburg (morat), vers el 1250
Capital Magdeburg
Halle (des de 1503)
Religió Catolicisme
Forma de govern Principat electiu
Teocràcia
Període històric Edat mitjana
 • Arquebisbat fundat per Otó I 968
 • Col·lapse del Ducat de Saxònia 1180
 • Conquerí Jüterbog 1157
 • Adquirí la immediatesa imperial
en trencar-se Saxònia
1180
 • Sotmeté Halle 1478
 • Circumscripció de la Baixa Saxònia 1500
 • Albert de Brandenburg és elegit arquebisbe 1513
 • Secularitzat 1680

L' Arquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església Catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat en la ciutat de Magdeburg al riu Elba.

Planejat des de 955 i establert el 968, l'arquebisbat va ser governat després per administradors, alguns dels quals eren Luterans des de el 1545. L'arquebisbat fou heretat per Brandenburg-Prússia el 1680 i, després de ser secularitzat, va formar el Ducat de Magdeburg com a entitat dins els dominis prussians.

La Diòcesi Catòlica Romana de Magdeburg és la diòcesi moderna del ritus llatí de l'Església Catòlica Romana situada a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt.

Història[modifica | modifica el codi]

Després de les guerres dels anys 940 i 954, quan els eslaus de Polàbia fins a l'Oder, i els Magiars que havien entrat profundament a Alemanya, havien posat en perill Augsburg. A la Batalla de Lechfeld el 955 foren derrotas i rebutjats. Immediatament el 955 Otó I el Gran va treballar per establir un arquebisnat a Magdeburg, per a l'estabilització i cristianització dels territoris orientals. Desitjava transferir la capital de la diòcesi des d'Halberstadt fins a Magdeburg, i fer aquesta una arxidiòcesi. Però a això s'oposava activament l'Arquebisbe de Magúncia, que era el metropolità d'Halberstadt. Quan el 962 el papa Joan XII va decretar l'establiment de l'arquebisbat, sembla que Otó havia abandonat els seus plans de transferència. Les propietats que pertanyien als convents orientals del bisbat (fundat en 937) es convertien en els territoris del nou l'arquebisbat, i els monjos transferits al Convent de Berge. L'església arquebsibal va declarar patró a Sant Maurici, i a més a més rebia noves donacions i subvencions d'Otó.

Catedral de Magdeburg

La seva província eclesiàstica incloïa les diòcesis existents de Brandenburg i Havelberg i les diòcesis novament fundades de Merseburg, Zeitz, i Meißen. El bisbat de Lebus s'hi va afegir el 1424. La nova arxidiòcesi era a la vora de les regions de frontera entre les tribus eslaves i el Sacre Imperi Romanogermànic, i se suposava que havia de promoure el cristianisme entre els eslaus i altres. El 20 d'abril de 967, l'arquebisbat fou establert solemnement al Sínode de Ravenna en presència del papa i l'emperador. El primer arquebisbe fou Adalbert, un antic monjo de Sant Maximí a Trèveris, després bisbe missioner a les terres dels russos, i abat de Weissenburg (Wissembourg) a Alsàcia, que fou elegit a la tardor de 968, i va rebrte el pal·li a Roma, i al final de l'any era solemnement entronitzat a Magdeburg.

La Diòcesi de Magdeburg pròpia era petita; comprenia els districtes eslaus de Serimunt, Nudizi, Neletici, Nizizi, i la meitat de Turíngia del nord, als que Halberstadt renunciava. L'escola de la catedral guanyava especialment en importància sota l'administració eficient d'Adalbert. L'escolàstic Othrich es considerava el erudit més gran dels seus temps. Molts homes eminents s'educaren a Magdeburg.

Othrich fou escollit arquebisbe després de la mort d'Adalbert (981). Gisiler de Merseburg per suborn i frau, obtenia possessió de la seu de Magdeburg, i també reeixia temporalment a governar el bisbat de Merseburg (fins a 1004). Entre els successors dignes de menció hi ha el zelós Geró (1012-23), Werner (1063-78) que fou mort a una batalla contra Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; i sant Norbert de Xanten, prominent al segle XII (1126-34) i fundador de l'ordre dels Premonstratencs.

Territoris de Magdeburg (sense Jüterbog) vers 1648, a la moderna Saxònia-Anhalt

L'arquebisne Wichmann (1152-92) fou més important com un sobirà i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que com a bisbe; Albrecht II (1205-32) es va enfrontar amb Otó II de Brandenburg, marcgravi de Brandenburg (1198-1215), perquè el bisbe havia proclamat la prohibició del pape contra el marcgravi, i aquesta guerra en gran manera, va assolar l'arquebisbat. El 1208 començava a construir la moderna catedral de Magdeburg, que es consagrava només el 1263, i mai no es va acabar del tot; Günther I (1277-79) amb prou feina va evitar un enfrontament seriós amb el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que estava enfurismat perquè el seu germà Eric de Brandenburg no havia estat elegit arquebisbe. El brandenburgesos van reeixir finalment forçant Günther i Bernhard (1279-1281) a dimitir, i fent arquebisbe a Eric (1283-1295).

Al segle XIV i XV hi va haver successos de menys importància. Al segle XVI el cardenal Albert de Brandenburg (1513-45), a causa de la seva posició insegura, així com afectat per una manca perpètua de fons, donava alguna ocasió a l'extensió de Luteranisme a la seva diòcesi, encara que pertsonalment oposant-se a la Reforma Protestant. No és cert que es convertís en un luterà i desitjava retenir el seu domini com a principat secular; també és fals que al Parlament de Kalbe el 1541 hagués consentit la introducció de la Reforma a canvi de tenir els seus deutes pagats. Els seus successors eren el zelós catolic Joan Albert de Brandenburg-Ansbach (1545-1550), que tanmateix podria fer molt poc, i Frederic IV de Brandenburg, el Gran, que va morir el 1552.

Els administrators diocesans del principat eclesiàstic foren prínceps seculars que prenien el lloc de l'arquebisbe, i ells mateixos, així com la majoria del capítol de la catedral i els habitants de la diòcesi, eren normalment protestants. Pertanyien a la Casa de Brandenburg. Guillem Cristià de Brandenburg fou fet presonedr erl 1631 i enviat a la catòlica Viena. A la pau de Parga de 1635 l'arquebisbat de Magdeburg va passar a August de Saxònia-Weissenfels. Al tractat de Westfàlia (1648), l'expectant sobre l'arquebisbat fou promesa a Brandenburg-Prússia a la mort d'August. Quan el príncep saxó va morir el 1680, l'arquebisbat fou secularised per Brandenburg i convertit en el ducat de Magdeburg.

Les parròquies catòliques i abadies restants a l'àrea de l'anterior arxidiòcesi es posaren sota supervisió de l'Arxidiòcesi de Colònia el 1648. El 1821, l'àrea fou transferida a la Diòcesi de Paderborn. El 1994 es va fundar a l'àrea la Diòcesi de Magdeburg.

Arquebisbes i administradors[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes de Magdeburg[modifica | modifica el codi]

  • Adalbert 968–981
  • Giselmar 981–1004
  • Tagino 1004–1012
  • Waltaro 1012
  • Geró 1012–1023
  • Humfrid 1023–1051
  • Engelhard 1052–1063
  • Werner de Steutzlingen 1064–1078
  • Hartwig de Spanheim 1079–1102
  • Enric I d'Assel 1102–1107
  • Adalgod d'Osterberg 1107–1119
  • Rudigar de Baltheim 1119–1125
  • Norbert de Xanten 1126–1134
  • Conrad I de Querfurt 1134–1142
  • Frederic de Wettin 1142–1152
  • Wichmann von Seeburg 1152–1180; prince-arquebisbe immediatitzat de 11180 fins 1192; Bisbe de Naumburg, 1150–54

Prínceps-arquebisbes de Magdeburg[modifica | modifica el codi]

  • Wichmann von Seeburg 1180–1192; arquebisbe des de 1152
  • Ludolf of Koppenstedt 1192–1205
  • Albert I de Käfernburg 1205–1232
  • Burkhard I de Woldenberg 1232–1235
  • Wilbrand de Kasernberg 1235–1254
  • Rudolf de Dinselstadt 1254–1260
  • Rupert de Mansfeld 1260–1266
  • Conrad II de Sternberg 1266–1277
  • Günther I de Schwarzenberg 1277–1279
  • Bernhard de Wolpe 1279–1282
  • Eric de Brandenburg 1282–1295
  • Burkhard II de Blankenburg 1295–1305
  • Enric III d'Anhalt-Aschersleben 1305–1307
  • Burkhard III de Mansfeld-Schrapglau 1307–1325
  • Heideke d'Erssa 1326–1327
  • Otó d'Hessen 1327–1361
  • Dietrich Kagelwit 1361–1367
  • Albert II de Sternberg 1367–1372
  • Peter Gelvto 1372–1381
  • Lluís de Meissen 1381–1382
  • Frederic II de Hoym 1382
  • Albert III de Querfurt 1382–1403
  • Günther II de Schwarzburg 1403–1445
  • Frederic III de Beichlingen 1445–1464
  • Joan II del Palatinat-Simmern 1464–1475
  • Ernest de Saxònia 1475–1480; des de 1480 els arquebisbes van administrar el bisbat d'Halbertsadt; príncep-arquebisbe fins 1513

Prínceps-arquebisbes de Magdeburg, administradors d'Halberstadt[modifica | modifica el codi]

  • Ernest de Saxònia 1480–1513; príncep-arquebisbe des de 1475
  • Albert IV de Brandenburg 1513–1545; també arquebisbe i elector de Magúncia de 1514 a 1554'
  • Joan Albert de Brandenburg-Ansbach 1545–1551
  • Frederic IV de Brandenburg 1551–1552 (Frederic III a Halberstadt)
  • 1552: La diòcesi passa a ser governada per Administradors luterans

Administradors de Magdeburg[modifica | modifica el codi]

Província Eclesiàstica de Magdeburg[modifica | modifica el codi]

Província eclesiàstica de Magdeburg (en verd) entre altres províncies

L'arquebisbe de Magdeburg era el metropolità de la Província eclesiàstica de Magdeburg (de facto dissolta el 1648), amb els arquebisbes que també ostentaven, a més a més del títol d'arquebisbe i elector de Magúncia (a vegades), el títol honorari de Primas Germaniae. Els sufraganis de Magdeburg eren:

  • Diòcesi d'Havelberg, Luterana des de 1558, dins la qual el principat-bisbat fou secularitzat i unit al Electorat de Brandenburg el 1598.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Catholic Encyclopedia, Magdeburg

Coord.: 51° 28′ 00″ N, 11° 58′ 00″ E / 51.46666667,11.96666667