Norbert de Xanten
 Gravat amb Norbert triomfant sobre el mal (ca. 1750) |
|
| bisbe, confessor i fundador | |
|---|---|
| Naixement | ca. 1080 Gennep o Xanten (Electorat de Colònia, Alemanya) |
| Defunció | 6 de juny de 1134 Magdeburg (Alemanya) |
| Enterrament | Monestir de Strahov (Praga) (fins 1627, a la Liebfrauenkirche de Magdeburg) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 1582, Roma per Gregori XIII |
| Lloc de pelegrinatge | Praga |
| Festivitat | 6 de juny |
| Fets destacables | Fundador de l'Orde Premonstratenc, arquebisbe de Magdeburg |
| Orde | Premonstratencs |
| Iconografia | Custòdia, creu amb dues astes; amb el dimoni o un heretge als peus, vençut; amb la Mare de Déu dictant-li la regla de l'orde o donant-li l'hàbit |
| Patronatge | Magdeburg, copatró de Praga; premonstratencs; Germanes del Tercer Orde de Sant Norbert |
Norbert de Xanten o de Prémontré o de Magdeburg va ésser un religiós, bisbe de Magdeburg i fundador de l'Orde de Canonges Regulars de Prémontré (anomenats norbertins o premonstratencs). És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Nascut al voltant del 1080 a Xanten (Alemanya), a la ribera del Rin, era fill d'Heribert, comte de Gennep, relacionat amb la casa imperial alemanya, i de Hedwig de Guise. Va ser a la cort d'Enric V, on era l'encarregat de distribuir el que es donava per a obres de caritat.
Arran d'un greu accident de cavall, la seva fe es va fer més gran i renuncià al seu lloc a la cort, tornant a Xanten, on va iniciar una vida de penitència, guiat per Con, abat de Siegburg. El 1115, Norbert va fundar l'abadía de Fürstenberg i poc després va ser ordenat sacerdot.
-
Fresc a San Severo, Orvieto (s. XIV)
-
Gravat del sant, 1622
-
Escultura a St. Ulrich, Ulrichsberg (s.XVIII)
En el Concili de Reims, l'octubre de 1119, el papa Calixt II li demanà de fundar un orde religiós a la diòcesi de Laon. El 1120, Norbert va triar la vall de Prémontré per a fundar-hi l'abadía de Prémontré. L'any següent, la comunitat ja tenia 40 membres i en 1126 el papa Honori II aprovà la constitució de l'orde.
Arquebisbe de Magdeburg (1126), intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d'Innocenci II. Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l'Església. Norbert va morir a Magdeburg el 6 de juny de 1134. Va ser canonitzat per Gregori XIII en 1582.
-
Estàtua a Oberzell (s. XVIII)
-
Aparició de la Mare de Déu, per B. Fromont (ca. 1750), a l'abadia de Bonne-Espérance, Vellereille-les-Brayeux (Bèlgica)
-
Abadia de Strahov (Praga), amb la tomba del sant
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norbert de Xanten |
