Monges Premonstratenques
 Escut de l'orde, amb els bàculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri | |
| Tipus | Monàstic (des de 1247) |
|---|---|
| Nom oficial | Orde Premonstratenc |
| Nom oficial llatí | Ordo Praemonstratensis |
| Sigles | O.Praem. |
| Altres noms | Canonesses Premonstratenques, norbertines, Orde de Prémontré, canonesses blanques |
| Hàbit | Túnica, escapulari i sobrepellís de llana, blancs; vel negre |
| Lema | Ad omne opus bonum parati (Preparats per a qualsevol bona obra) |
| Objectiu | Vida contemplativa, pregària, estudi i treball |
| Fundació | ca. 1121, Prémontré per Sant Norbert de Xanten |
| Aprovat per | Honori II, en 16 de febrer 1126 |
| Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
| Patrons | Sant Agustí d'Hipona, Sant Norbert de Xanten |
| Branques i reformes | Branca femenina dels premonstratencs |
| Primera fundació | Abadia de Prémontré (Picardia, França), 1120 |
| Fundacions destacades | Doksany, Humpolec, Svatý Kopecek (Txèquia); Bonlieu (França); Rot an der Rot (Aulendorf, Alemanya); Zsámbék (Hongria); Mariengaard, Oosterhout (Països Baixos); Imbramowice, Cracòvia (Polònia); Banská Bystrica i d'altres (Eslovàquia); Toro, Villoria de Órbigo (Espanya); Berg Sion (Suïssa); Tehachapi (Estats Units) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Lloc web | http://www.premontre.org |
Les Canonesses Premonstratenques o Monges Norbertines (en llatí Ordo Praemonstratensis) són la branca femenina de l'Orde Premonstratenc, i un orde religiós de tipus monàstic. Les seves monges fan vots solemnes i clausura, dedicant-se a la vida contemplativa. Posposen a llurs noms les sigles O. Praem.
Història[modifica]
La branca femenina de l'Orde Premonstratenc té una història paral·lela a la masculina. Com en altres casos, la predicació de Norbert de Xanten va atreure no només homes, sinó moltes dones que volien viure cristianament segons els seus ensenyaments. Quan s'establí a Prémontré, prop de Laon, i hi fundà el primer monestir de canonges regulars, va establir també una comunitat femenina en la qual va ingressar Ricuera, considerada la primera religiosa de l'orde.
Els primers monestirs premonstratesos eren dobles, amb edificis separats per a homes i dones. La comunitat femenina era dirigida per una priora que retia comptes a l'abat de la comunitat masculina. Les dones no feien vots i es dedicaven a les tasques domèstiques i de manteniment, com quedava regulat als primers estatuts de l'orde, de 1131, promulgats per Hugues de Fosses, i dedicats a les dones en els capítols LXXV-LXXXII. Cap al 1140, influït per la tendència a separar els religiosos de les religioses, el capítol general, presidit per Hugues de Fosses, va suprimir els monestirs dobles i va aprovar la separació dels monestirs. Així i tot, algun monestir doble va subsistir a Alemanya fins al 1803).[1]
Innocenci IV va aprovar el 1247 les noves regles de 1240 per a les canonesses de l'orde: les premonstratenques es convertien llavors en religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa, l'estudi i el treball manual en clausura. Fins al segle xx, les branques femenina i masculina constituïen un únic orde i amb la mateixa regulació; 1945 es redactaren les primeres constitucions religioses exclusives per a les canonesses, regulant-ne la vida dintre de l'orde.
En acabar 2009, hi havia unes dues-centes monges premonstrateses en dinou monestirs, la major part a l'Europa Central.
Notes[modifica]
- ↑ Els ordes monàstics que mantingueren comunitats dobles foren pocs: l'Orde de Fontevrault (1100), l'Orde de Sant Sulpici (1112), l'Orde de Sant Gilbert (1135) i l'Orde de Santa Brígida, fundat el 1344; l'Orde de Montevergine comptà només amb un monestir doble.
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007.
- Bernard Ardura, Premostratensi: nove secoli di storia e spiritualità di un grande ordine, ESD, Bologna 1997. ISBN 88-709-4266-X.
Vegeu també[modifica]