Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.

L' Arquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu nom oficial era:Erzstift und Kurfürstentum Köln. Aquest principat eclesiàstic es va originar el 953 a càrrec de Bruno I i va deixar d'existir com a estat el 1803, tot i que abans va anar perdent el seu estatus original (esdeveniments del 1288 i del 1512).

Taula de continguts

1 Orígens
2 Extensió
3 Desaparició de l'arquebisbat com a estat
4 Bisbes i Arquebisbes de Colònia
5 Veieu també
6 Enllaços externs

Orígens [modifica]

Colònia coneguda en temps de l'imperi romà com Colonia Agrippina,va ser ser seu arquebisbal cap a l'any 88. En aquell temps no parlem encara d'un estat polític sinó d'una zona assignada a un bisbe la funció principal del qual consistia en escampar la doctrina cristiana, que es va convertir en religió oficial el 313. Conquerida pels francs, el rei Clodoveu va fer de la ciutat de Colònia la seva capital. Després de la redistribució de l'imperi carolingi, l'arxidiòcesi va quedar dins de Germània, i durant l'edat mitjana l'arquebisbe va ser elector de l'Imperi. Això va ser a partir que el rei dels francs Odó I va destituir el duc Corad de Lotaríngia i va nomenar en el seu lloc al seu germà Bruno que era arquebisbe de Colònia.

Extensió [modifica]

Els seus territoris comprenien una franja de territoris al llarg de la riba esquerra del Rin, l'est de Jülich, el Ducat de Westfalia a l'altra banda del riu, a més de Berg i Mark. L'arquebisbe era tradicionalment un dels Electors Imperials i també l'Arxicanciller d' Itàlia i Borgonya, tècnicament des de 1238 i permanentement des de 1263 fins 1803.

Desaparició de l'arquebisbat com a estat [modifica]

Colònia va esdevenir Ciutat imperial lliure el 1288 quan la residència de l'arquebisbe va ser traslladada de la Catedral de Colònia a la ciutat de Bonn. Així, tot i que la ciutat pertanyia a la diòcesi, no formaba parte del territori de l' Electorat.

Al llarg del segle XVI, tres arquebisbes de Colònia es van convertir al Protestantisme. Els dos primers, Hermann von Wied i Salentin von Isenburg-Grenzau, van renunciar a l'arquebisbat en adoptar la nova doctrina cristiana, però Gebhard Truchsess von Waldburg, en fer-se calvinista el 1582, va provar de secularitzar l'arquebibat. Aquesta va ser la causa de la Guerra de Colònia amb la què una armada bàvara va instaurar el príncep Ernst com arquebisbe, fet que es compta com el primer èxit de la Contrarreforma a Alemanya. Des d'aquell moment fins a mitjans del segle XVIII l'arquebisbat de Colònia va esdevenir un segon lloc per als governants de Baviera. Com que l'arquebisbe en aquest període habitualment també posseïa el títol de Bisbat de Münster (i sovint el de Bisbat de Lieja), era uno de los prínceps més importants del nord-oest alemany.

Després de 1795, els territoris arquebisbals de la banda esquerra del Rin van ser ocupats per França, i formalment annexionats el 1801. Com a conseqüència de les guerres Napoleòniques aquest territori va passar a ser una subprefectura de l'antic departament francès del Roer i després del congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica sota el control de Prússia. Amb motiu del procés de Mediatización y Secularización de 1803 es va secularitzar la resta de l'Arquebisbat, quedant integrat dins el Ducat de Westfalia sota el domini del Landgrave de Hesse-Darmstadt. Colònia va ser, no obstant, restablerta como a seu de l'arquebisbe católic el 1824 .