Arquebisbat de Trèveris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Trèveris
Dioecesis Trevirensis
Bistum Trier

La catedral de Sant Pere de Trèveris
Localització
País Alemanya Alemanya
Territori Renània-Palatinat Renània-Palatinat
Metropolitana Arquebisbat de Colònia
Estadístiques
Àrea 12,870 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
1.504.500
2.468.000 (63,7%)
Parròquies 926
Informació
Ritus romà
Establiment Segle III
Catedral Catedral de Sant Pere
Sant patró Sant Pere
Sacerdots diocesans 1.053
Lideratge actual
bisbe Stephan Ackermann
Bisbe auxiliar Leo Schwarz, Robert Brahm,
Jörg Michael Peters,
Helmut Dieser
Mapa
Mappa_diocesi_Treviri.png
Web
www.bistum-trier.de
Arquebisbat de Trèveris

Escut de Trèveris (arquebisbat electoral)
Mapa de l'electorat el 1648

L'Arquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana a Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic. Els seus sufraganis eren les diòcesis de Metz, Toul i Verdun (Mosa). Des del segle IX els Arquebisbes de Trèveris foren simultàniament prínceps immediats imperials i des del segle XI electors de l'imperi. Els seus territoris temporals es coneixien com l'Electorat de Trier mentre o Arquebisbat-electoral de Trèveris; el nom d'Arquebisbat de Trèveris es reserva més aviat a la Diòcesi (Arxidiòcesi) catòlica de Trèveris el territori de la qual era diferent del principat eclesiàstic electoral.

Història[modifica | modifica el codi]

Escut complert d'un dels electors.[1]

Trèveris fou una important capital provincial romana amb el nom d'Augusta Treverorum, i fou seu d'un bisbe durant l'imperi romà (segons la llegenda ja al segle I, però probablement no abans del segle III). Fou elevada a estatus arquebisbal durant el regnat de Carlemany. El primer arquebisbe documentat es Agrici esmentat al primer quart del segle IV.

Sota Maximí, successor d'Agrici, sant Atanasi es va refugiar a Trèveris. Els bisbes de Trèveris foren magnats territorials ja virtualment independents en temps dels merovingis. En 772 Carlemany concedia immunitat completa de la jurisdicció comtal territorial a totes les esglésies i monestirs així com pobles i castells que pertanyien a l'Església de Sant Pere a Trèveris. El 816 Lluís I el Pietós confirmava a l'arquebisbe Hettó de Trèveris els privilegis de protecció i immunitat concedits pel seu pare. En temps d'Hettó se sap que tenia autoritat metropolitana sobre Toul, però encara no gaudia dels drets equivalents a un comte.

En la partició de l'Imperi Carolingi a Verdun el 843, Trèveris va correspondre a Lotari; en la partició de Lotaríngia al tractat de Meerssen el 870, quedava al regne de França Oriental, que es convertia en Alemanya. L'arquebisbe Radbod de Trèveris rebia el 898 immunitat completa de tots els impostos per al territori episcopal sencer, concedida per Zwentibold, el fill natural de l'Emperor Arnulf de Caríntia, que va regnar breument com rei de Lotaríngia i, sota pressió dels seus nobles, necessitava desesperadament un aliat poderós. El regal cimentava la posició dels arquebisbes com a senyors territorials pel seu propi dret. Després de l'assassinat de Zwentibold el 900, els tutors del jove Lluís IV d'Alemanya feien al seu torn la cort a Radbold, i li van concedir el districte i ciutat de Trier com feu immediat, i el dret de tenir una seca - tant un símbol d'autoritat independent com un eina econòmica - i el dret d'imposar taxes de duana. De Carles el Simple obtenia finalment el dret de que l'elecció del bisbe de Trier fos feta pel Capítol, alliberat de qualsevol interferència Imperial.

Robert va reclamar el dret de coronar a l'emperador Otó I el Gran per ser l'arquebisbe de la seu més antiga però el 1315 va haver de reconèixer finalment la preeminència de l'arquebisbat de Colònia. El arquebisbe Enric I (956-964) fou nomenat pels papa (Juan XII) i Teodoric (969) va rebre de Joan XIII la dignitat de primat de la Gàl·lia i Germània.

Sota Dieteric de Nassau (1300-1307) les ciutats principals (sobretot Trèveris i Coblença) van emancipar-se del poder del bisbe. Amb Balduí de Lutzemburg (1307-1354), germà del rei Enric VII, l'arquebisbat va arribar al seu màxim esplendor i prestigi; Balduí fou arxicanceller de la Gàl·lia i l'Arlesat (Arelatum) des de 1314, i va ampliar les possessions territorials establint un potent principat territorial.

Durant el Cisma d'Occident la situació del bisbat va empitjorar a causa de les guerres i conflictes i els Estats, per evitar mals majors, van agafar el control del principat L'arquebisbe Ricard (1511-1531) va fer exhibir per primer cop en públic la Sagrada Túnica de Crist i es va oposar a la Reforma rebutjant els atacs de Franz de Sickingen. Joan VI de Leyden va cridar als jesuïtes i el seu successor Jacob III d'Elz els va construir un col·legi a Coblença; Joan VII els va confiar l'ensenyament a les escoles de Trèveris i va fundar seminaris a Trèveris i Coblença. Felip Cristòfol (1623-1652) fou aliat de França i va tractar amb els suecs, però acusat d'heretgia fou arrestat pels imperials (1635) i tancat a la presó a Viena fins a 1645. Sota Carles Gaspar (1652-1676) l'abadia de Sant Maximí va renunciar a la seva condició d'inmediata (1669).

El 1777 els nous obispats de Saint-Dié i Nancy foren declarats sufraganis de Trèveris. Els bisbes residien a més de a Trèveris a Pfalzel, Ehrenbreitstein i Philippsburg, i el darrer arquebisbe-elector Climent Wenceslau (que era també bisbe de Freising, Ausgsburg i Ratisbona/Regensburg, va promulgar un edicte de tolerància dels protestants, i es va traslladar a Coblença el 1786 (el territori es dividia en Superior amb centre a Trèveris, i Inferior amb centre a Coblença). Des de 1795, els territoris de l'Arquebisbat a la riba esquerra del Rin - és a dir gairebé tot el territori - eren sota ocupació francesa i foren annexionats el 1801 (pau de Luneville) i el 10 d'abril de 1802 es va establir un bisbat separat (que el 1803 va establir el control sobre tota l'arxidiòcesi) pel departament francès del Sarre, i que fou sufragani del bisbat de Malines, sent el seu únic bisbe a Carles Mannay (1802-1816) que va renunciar quan el territori va retornar a Alemanya (1815 de jure, 1816 de fet) quedant després vacant sent governada de fet per Hubert Antoine Corden (vicari general 1816-1818, vicari aposòlic 1818-1824). El 1802 Climent Wenceslau va abdicar i es va retirar a Augsburg. El 1803, per la Reichsdeputation, els territoris de la riba dreta de l'Arquebisbat foren secularitzats i annexionats al Principat de Nassau-Weilburg. L'arquebisbat mesurava 8.314 km2 i tenia uns 280.000 habitants; els ingressos anuals eren de 500.000 thalers.

El 1814 l'antic arquebisbat electoral fou adjudicat a Prússia i confirmat pel Congrés de Viena de 1815. Alguns districtes com Sankt Wendel, que va passar a Saxònia-Coburg, Birkendeld, que va passar a Oldenburg, i Meisenheim que va passar a Hessen-Homburg, van tenir sort diferent (no obstant Sankt Wendel va acabar finalment en mans de Prússia el 1834 i Meisenheim també va passar a Prússia el 1866). El 1821 la nova Diòcesi de Trèveris fou creada com un sufragania de l'Arquebisbat de Colònia i comprenia Trèveris (menys dos districtes) i Coblença (menys 10 districtes) i l'antic principat de Birkenfeld. El primer bisbe fou Joseph von Hommer (1824-1836) i el seu successor Wilhelm Arnoldi (1842-1864) va exhibir altre cop la Sagrada Túnica el 1847 originant l'aparició de la secta dels Catòlics Alemanys. Els següents bisbe fou Leopold Pelldram (1864 - 1867) i després Matthias Eberhard (1867 - 1876) que va ser perseguit per la Kulturkampf i fou condemnat a 10 anys i 10 mesos de presó (6 de març de 1876) morint poc després; 197 parròquies de la diòcesi van arribar a estar vacants però després de 5 anys de vacant el papa va designar a Michael Felix Korum que va intentar reparar els efectes de la Kulturkampf i el 1891 va ensenyar altre cop la Sagrada Túnica. A la seva mort (1921) la diòcesi tenia 1.850.000 habitants dels que uns 500.000 no eren catòlics, amb 768 parròquies, 829 esglésies, 930 missions i capelles, 4 monestirs, 1 abadia d'homes, 213 convents de monges i 16 convents de frares.

Bisbes de Trèveris[modifica | modifica el codi]

  • Auspici de Trèveris vers 130, dubtós
  • Eucharius vers 250[2]
  • Valerius vers 250
  • Maternus vers 300
  • Agricius (Agrippinus) 327-335
  • Maximinus 335–352
  • Paulinus 353–358
  • Bonòs (Bonosus) 359–365
  • Veterani (Veteranius) 365–384
  • Fèlix II 384–398
  • Maurici II 398–407
  • Leonci 407–409
  • Auctor 409–427
  • Sever 428–455
  • Ciril 455–457
  • Iamblic 457–458
  • Evemerus 458–461
  • Marc 461–465
  • Volusià 465–469
  • Mileci 469–476
  • Modestus 476–479
  • Maximià 479–499
  • Fibici 500–526
  • Aprunculus (Aprunentius) 526–527
  • Niceti 527–566
  • Rústic 566–573
  • Magneric 573–596
  • Gunduic 596–600
  • Sibald 600–626
  • Modoald 626–645
  • Numerià 645–665
  • Hildulf 665–671, (+ 707)
  • Basinus 671–697 (+ vers 706)
  • Leudwinus 697–718
  • Milo (de Reims i Trèveris) 718–758
  • Wermad 758–791

Arquebisbes de Trèveris[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes-Electors de Trèveris[modifica | modifica el codi]

Segon bisbat de Trèveris[modifica | modifica el codi]

  • Josef von Hommer (3 de maig de 1824 - 11 de novembre de 1836 )
  • Wilhelm Arnoldi (21 de juny de 1842 - 7 de gener de 1864 )
  • Leopold Pelldram (29 de desembre de 1864 - 3 de maig de 1867)
  • Matthias Eberhard (16 de juliol de 1867 - 30 de maig de 1876)
  • Michael Felix Korum (12 d'agost de 1881 - 4 de desembre de 1921)
  • Franz Rudolf Bornewasser (27 de febrer de 1922 - 20 de desembre de 1951)
  • Matthias Wehr (20 de desembre de 1951 - 19 de novembre de 1966)
  • Bernhard Stein (13 d'abril de 1967 - 5 de setembre de 1980)
  • Hermann Josef Spital (24 de febrer de 1981 - 15 de gener de 2001)
  • Reinhard Marx (20 de desembre de 2001 - 30 de novembre de 2007 ), també arquebisbe de München-Freising (Munich)
  • Stephan Ackermann (8 d'abril de 2009 - )

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Siebmacher, Johann. Erneuertes und vermehrtes Wappenbuch.... Nürnberg: Adolph Johann Helmers, 1703, p. Part I Table 2. 
  2. Bistum Trier - Bistum - Geschichte/Bischöfe
  3. des de 1801, amb la cessió oficial dels territoris a l'esquerra del Rin, només governava als territoris a la dreta del riu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Trèveris Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 49° 45′ 22″ N, 6° 38′ 35″ E / 49.75611111°N,6.64305556°E / 49.75611111; 6.64305556