Gereó de Colònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Gereó de Colònia

Gereó i els seus companys, per Stefan Lochner, s. XV
màrtir
Nom secular Gereo
Naixement Segona meitat del segle III
Alt Egipte?
Defunció 303 o 304
Colònia (Renània-Palatinat, Alemanya)
Enterrament Basilik Sankt-Gereon (Colònia)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Colònia
Festivitat 10 d'octubre
Fets destacables Militar romà, membre de la Legió Tebana
Iconografia Com a soldat romà, amb palma de martiri
Patronatge Colònia, cavallers de Colònia; invocat contra el mal de cap

Gereó de Colònia (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Colònia, Alemanya, ca. 304) va ésser un militar de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.

Biografia i llegenda[modifica | modifica el codi]

Gereó, el Sant Daurat, era un soldat (praefectus cohortis) de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle V. Gregori de Tours diu que Gereó formava part d'un destacament de cinquanta soldats que havia arribat més al nord, a la Colonia Agrippina, actual Colònia (Alemanya).

Aquí, com els seus companys, també va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar i fou decapitat amb els seus companys, entre ells: Cassi, Gregori Maur, Florenci, Innocenci, Constantí i Víctor.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La tradició, potser llegendària, el popularitzà i féu que es convertís en el sant patró de Colònia, on se li dedicà la basílica de Sankt Gereon. Beda el Venerable esmenta que la seva festivitat és als calendaris de Barking i Durham.

Segons altres llegendes, Gereó i els seus companys foren enterrats per santa Helena de Roma. Les troballes de restes humanes al cementiri romà durant l'Edat mitjana va donar arguments per a confirmar l'existència dels màrtirs: al segle XI s'hi trobaren restes de 360 esquelets i fou llavors quan es va incrementar el nombre de companys de Gereó al martiri. Sant Norbert de Xanten, en una visió el 1121, va descobrir el lloc on hi havia les relíquies de Santa Úrsula i els ossos de Gereó, amb els d'altres màrtirs que s'havien amagat, que es van instal·lar a la basílica de Sankt Gereon de Colònia. Finalment, al segle XIII es fixà el nombre de companys de Gereó en 318, a partir de les restes trobades. Les excavacions modernes fetes al mateix lloc no permeten, però, confirmar la llegenda.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gereó de Colònia