Colònia (Alemanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Köln [kœln] (alemany)
Bandera de Colònia Escut de Colònia
(En detall) (En detall)
Localització
Lage der Stadt Köln in Deutschland.png
Municipi d'Alemanya
Cologne montage.png
300px
Estat
• Estat federat
• Regió
• Districte
Alemanya
Rin del Nord-Westfàlia
Colònia
Districte urbà
Superfície 405,15 km²
Altitud 37-118 msnm
Població (2010)
  • Densitat
1.007.119 hab.
2.485,79 hab/km²
Coordenades 50° 57′ N, 6° 58′ E / 50.950°N,6.967°E / 50.950; 6.967Coord.: 50° 57′ N, 6° 58′ E / 50.950°N,6.967°E / 50.950; 6.967
Dirigents:
• Burgmestre:

Jürgen Roters (SPD)
Codi postal 50000-51999
Prefix de telèfon 0221
Matrícula K
Web

Colònia (Köln en alemany) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf. Travessada pel Rin, son centre està situat a la riba esquerra del riu, que l'ha inundat repetidament. Colònia és la quarta ciutat d'Alemanya (1.007.119 habitants el 2010) i la més gran de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia (la capital del qual és tanmateix Düsseldorf). A l'aglomeració urbana de Colònia hi viuen més d'un milió d'habitants. És la capital de la Regierungsbezirk Köln i oficiosament de la Rheinland. Des de l'edat mitjana és un important centre eclesiàstic i polític.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom original era Oppidium Ubiorum (ciutat dels ubis), que foren establerts per Marc Vipsani Agripa en temps d'August a l'oest del Rin per protegir-los dels atacs dels seus veïns cats. Agripina, filla de Germànic Cèsar i més tard esposa de l'emperador Claudi, hi va néixer durant el govern del seu pare a la regió, i temps després, l'any 51, va convèncer el seu marit l'emperador d'enviar-hi una colònia de veterans que va portar el seu nom (Colonia Agrippina, una inscripció l'esmenta com a Colonia Clàudia Augusta Agrippinensium). Fou una de les primeres colònies romanes a Germània conjuntament amb Augusta Vindelicorum i Augusta Raurica.[1]

En l'antiguitat, va ser una important ciutat fronterera de l'imperi Romà anomenada Colonia Claudia Ara Agrippinensium (Colònia Agripina, llatí Colonia Agrippina). Tàcit diu que als ubis se'ls va començar a anomenar agripenses). La colònia fou de dret italià (ius Italici), un privilegi excepcional (però de fet no se sap si ho fou des del començament o més tard); això volia dir que el govern municipal i bona part de la jurisdicció civil estava en mans dels magistrats de la ciutat (que potser es deien duumvirs com en altres llocs) i de la Ordo o Cúria, mentre que la jurisdicció criminal i les matèries civils més destacades estaven en mans dels cònsols governadors de Germània Inferior o Secunda, que més tard van tenir residència a la ciutat quan fou declarada metròpoli (capital) de la província. Aule Vitel·li era governador de la província quan fou proclamat emperador a Colònia. També era a la ciutat Trajà quan va morir Nerva (98 aC) i fou proclamat emperador.

Conquerida pels francs, fou recuperada per Julià l'Apòstata el 356, i en el seu temps fou una plaça amb grans fortificacions. A Notitia Imperium és esmentada com a Metropolis civitas Agrippinensium. Abans del 450 ja estava en mans dels francs i és possible que fos recuperada temporalment per Aeci, però la van perdre un altre cop perquè Khilderic I, el pare de Clodoveu I, tenia la ciutat a les seves mans i en va respectar les fortificacions (en canvi va destruir les de Trèveris). Clodoveu la va fer la seva capital.

Devastació de la ciutat de Colònia al 1945

Hi queden algunes restes del període romà: la porta Clàudia, alguns restes de muralles, i estàtues, sarcòfags i altres elements.

Amb la partició del regne franc va quedar dins de Germània, i durant l'edat mitjana va tenir un arquebisbe que fou elector de l'Imperi (vegeu Arquebisbat de Colònia).

A començaments del segle XIX i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques aquest territori va passar a ser una subprefectura de l'antic departament francès del Roer i després del congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica sota el control de Prússia.

Després de la Primera Guerra Mundial va romandre ocupada fins al 1926, quan les tropes aliades evacuaren la ciutat.[2] Anys més tard, durant la Segona Guerra Mundial, Colònia va ser durament bombardejada pels aliats, ja que era una important zona industrial. Cap al maig de 1945, la ciutat va quedar destruïda en un 80% i enderrocada. Només va quedar dreta la catedral gòtica.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicada a la vora del riu Rin, limita al nord amb el districte de Rhein-Kreis Neuss, al nord-est amb la ciutat de Leverkusen, a l'est amb el districte de Rheinisch-Bergischer Kreis (pobles de Bergisch Gladbach i Rösrath), al sud amb el districte de Rhein-Sieg (pobles de Troisdorf i Niederkassel), al sud-oest i oest amb el districte de Rhein-Erft-Kreis (pobles de Wesseling, Brühl, Hürthl, Frechen, Pulheim i Dormagen).

Organització politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]

La catedral de Colònia

La ciutat de Colònia està dividida en 9 districtes municipals (Bezirke), i aquestos en 85 barris en total. Els districtes són:

  • 1. Innenstadt
  • 2. Rodenkirchen
  • 3. Lindenthal
  • 4. Ehrenfeld
  • 5. Nippes
  • 6. Chorweiler
  • 7. Porz
  • 8. Kalk
  • 9. Mülheim

Economia[modifica | modifica el codi]

Colònia és una ciutat comercial i industrial gràcies a ser la ciutat més gran de la regió Rin-Ruhr. Colònia és una de les grans regions industrials del país junt.

En 2004, la Unió Europea (UE), va fixar a Colònia la seu definitiva de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) que havia sigut fundada el 2002. L'AESA està encarregada de revisar avions, plans de seguretat i les concessions de llicències als pilots. També vigila que es complisca la legislació i que les lleis locals siguen segons les de la UE.

Per altra banda, des d'aquesta ciutat es transmeten deu emissores de ràdio i de televisió, entre les quals destaquen la "Westdeutscher Rundfunk" (WDR), la privada RTL. Amb això Colònia lidera la producció televisiva del país. Aquesta reputació es veu reflectida en el complex urbanístic "Media Park".

Llocs i esdeveniments destacats[modifica | modifica el codi]

  • Catedral de Colònia: Patrimoni de la Humanitat des de 1996. Es va començar a construir en 1248, les obres es van interrompre un llarg període, i es van reprendre posteriorment per a concloure-la en 1880. Es diu que conté les restes dels 3 Reis Mags, suposadament transportats des de la catedral de Milà per a constituir a Colònia un centre de peregrinació.
  • Carnestoltes: La festa més gran i famosa de Colònia és el Karneval. Quasi tothom es disfressa, canta i balla al carrer i als bars. El Karneval dura des del Dijous Gras (Weiberfastnacht) fins al dimarts següent. Durant aquests dies hi ha desfilades amb carros. El dilluns té lloc la gran desfilada Rosenmontagszug. En total, sis dies de festa amb molta cervesa i caramels. El dimarts a la nit es crema el Nubbel per haver comès tots els pecats dels sis dies anteriors.
  • Museu Romano-Germà: Col·leccions d'obres de l'antiguitat.
  • Museu de la Xocolata.
  • Popkomm: Fira de música pop més gran d'Europa.
  • Fira de Dolços i llepolies.
Panoràmica de Colònia des del Rin.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Matthew Bunson, A dictionary of the Roman Empire, p.180
  2. Maisel, Ephraim. The Foreign Office and foreign policy, 1919-1926 (en anglès). Sussex Academic Press, 1994, p.287. ISBN 1898723044. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]