Tel Aviv

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tel Aviv
תל אביב-יפו
Bandera de Tel Aviv Escut de Tel Aviv
(En detall) (En detall)
Diverses imatges de Tel Aviv
Diverses imatges de Tel Aviv
Estat Israel
il
Superfície 50,553 km²
Altitud 34 msnm
Població 
  • Densitat
405.200 hab.
8,02 hab/km²
Coordenades 32° 5′ N, 34° 48′ E / 32.083,34.800Coord.: 32° 5′ N, 34° 48′ E / 32.083,34.800
Dirigents:
• :

Ron Huldai
Web

Tel Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània. És, també, el centre de l'àrea metropolitana de Gush Dan, la més extensa d'Israel. És anomenada la Barcelona israeliana en relació a un lloc comú que la compara amb la capital catalana no sols per la seva fesonomia, sinò també pel seu caràcter obert i cosmopolita. Particularment marcat és el contrast amb l'altra gran ciutat del país: Jerusalem.

El terme municipal de Tel Aviv és de 50,6 km2, i té una densitat de població de 7.445 persones/km2. Un 96,1% dels residents són jueus, un 3% són musulmans i un 0,9% són cristians àrabs. A més, hi ha uns 50.000 immigrants il·legals vivint a la ciutat.

L'àrea metropolitana comprèn diverses poblacions, sumant un total d'uns 3,850,100 d'habitants vivint al llarg d'uns 14 km de costa mediterrània. Bat Yam, Holon, Ramat Gan, Giv'atayim, Bené-Berac, Pétah Tiqvà, Rixon le-Tsiyyon, Ramat HaSharon i Herzliya són altres poblacions pertanyents a aquesta àrea, coneguda com a Gush Dan.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

El nom Tel Aviv significa, en hebreu, "muntanya (tel) de primavera (aviv). Així és com Nahum Sokolov anomenà la ciutat en la traducció a l'hebreu del llibre Altneuland (en alemany, La vella nova terra) escrit per Theodor Herzl.

Sokolov va idear el nom de "Tel Aviv" per al·ludir a la destrucció de l'antic estat jueu i a l'esperança de reconstrucció. Aviv (primavera) havia de simbolitzar renovació, i tel (muntanya), que en llenguatge arqueològic significa "pila de ruïnes", havia de simbolitzar la reconstrucció. Solokov va agafar el nom de la Bíblia, de Ez 3, 15: "Vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d'ells, vaig estar-m'hi, atuït, durant set dies". Aviv, en aquest cas, podria fer referència a un déu o a una deessa de Mesopotàmia, que es creia que era qui originava la primavera.

Història[modifica | modifica el codi]

Pla mestre de Tel Aviv per Patrick Geddes, 1925
Nucli antic de Jafa

L'assentament a la zona més meridional de Tel Aviv (els barris de Neve Shalom i Neve Tsedek) va començar cap al 1880 en substitució dels barris relativament més cars de la ciutat àrab de Jaffa. Tanmateix, el 1909 es va independitzar formant la població de Ahuyat Bayit, que posteriorment va anomenar-se Tel Aviv. En el moment de la fundació, Tel Aviv va sorgir com a ciutat dormitori per als treballadors que diàriament es desplaçaven a Jafa. Al final, però, es va iniciar una disputa entre els jueus de Tel Aviv i els àrabs de Jaffa el 1921, cosa que va portar els jueus a construir un nou centre econòmic. La proximitat al port de Jaffa va fer que la primera comunitat jueva que veien els immigrants fos Tel Aviv, ciutat que no ha parat de créixer des d'aleshores i ha acabat per convertir-se en la capital econòmica, cultural i social de facto del país.

Entre els anys trenta i cinquanta s'hi van construir unes 2.500 estructures d'estil Bauhaus i internacional. Anomenada la "Ciutat Blanca de Tel Aviv" i una mica ruïnosa actualment, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2003.

A la Guerra araboisraeliana de 1948, Tel Aviv va ser durant vuit mesos (maig-desembre de 1948) la capital temporal d'Israel, a causa del setge àrab de Jerusalem.

L'annexió israeliana de Jerusalem Est va generar molta polèmica internacional, de manera que molts països mantenen les ambaixades a Tel Aviv i fins i tot alguns la hi van portar als anys vuitanta, com per exemple els Països Baixos.

El 1950 es van unificar els municipis de Tel Aviv i Jafa.

Tel Aviv ha esdevingut sovint blanc de grups terroristes palestins en el curs del conflicte araboisraelià. El 19 d'octubre de 1994 un terrorista suïcida explotà en un autobús causant 25 morts; va ser el primer atac terrorista en un autobús de la ciutat, i l'esdeveniment causà fort impacte als ciutadans. El 4 de març de 1996 un altre terrorista suïcida, en ser-li barrat el pas a un centre comercial, va immolar-se en un caixer automàtic i matà 18 civils. L'1 de juny de 2001, un suïcida va explotar a la cua per entrar a una discoteca i van morir 32 persones, la majoria d'entre 16 i 21 anys. El 25 de gener de 2002 va haver-hi un altre atemptat amb vint morts i el 5 de gener de 2003 dos més amb 23 víctimes. El 17 d'abril de 2006 va haver-hi una altra immolació a l'antiga estació central d'autobusos, amb nou morts i dotzenes de ferits.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museu Eretz Israel
Figura reclinada per Henry Moore. Museu d'Art de Tel Aviv
Museu Bauhaus de Tel Aviv
Dia de l'Orgull Gai a Tel Aviv

La Universitat de Tel Aviv és la universitat més gran d'Israel. Té una excel·lent reputació internacional, i és especialment famosa pels departaments de física, informàtica i química.

Hi ha nombrosos centres culturals a Tel Aviv, que inclouen l'Opera House (on Plácido Domingo va estar amb la seva dona, Marta, durant dos anys i mig, de 1962 a 1965) i el Culture Hall (amb capacitat per a 3.000 persones). Tel Aviv té, a més, moltes companyies teatrals i sales d'actuació, entre les quals destaca el teatre Habima.

Museus i galeries d'art:

  • El Museu Eretz Israel, conegut per la rica col·lecció de restes arqueològiques i exposicions d'història.
  • El Museu d'Art de Tel Aviv és un dels museus d'art més importants d'Israel.
  • El Museu Bauhaus de Tel Aviv
  • El Museu de la Diàspora Jueva, situat al campus de la Universitat de Tel Aviv, és dedicat a la història dels jueus arreu. Exposa documents històrics i obres d'art, i explica la història de la prosperitat i la persecució dels jueus durant els segles d'exili.
  • El Museu Batey Haosef és un museu d'història militar de l'exèrcit israelià. Molts experts i col·leccionistes d'armament el consideren una autèntica joia, ja que exposa peces rares, armes israelianes històriques així com una gran varietat d'armes de foc i pintures.
  • El Museu Palmach, proper a la Universitat, ofereix una experiència multimèdia única i uns arxius vastíssims, mostrant la vida de joves soldats jueus autoentrenats que esdevingueren, finalment, els primers defensors d'Israel.
  • L'Acadèmia Lliure d'Israel, d'activitats poètiques i de carrer.
  • Prop del jardí de Charles Clore al nord de Jafa, hi ha un petit museu de l'organització militant projueva Etzel, que va conquerir Jafa per a Israel durant la Guerra àrabo-israeliana de 1948.

El juliol de 2003, la Ciutat Blanca de Tel Aviv va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, gràcies als nombrosos edificis d'estil Bauhaus.

Tel Aviv té molts parcs i jardins. El més extens és el de Ganei Yehoshua (o Parc HaYarkon).

La ciutat és escenari, a més, del Dia de l'Orgull Gai més important d'Israel, que reuneix anualment més de 100.000 persones. Tel Aviv és considerada una ciutat molt oberta i amb molta vida nocturna.

Economia[modifica | modifica el codi]

Segons estadístiques de 2001, l'estatus socioeconòmic de Tel Aviv es classificà de nivell alt (8 sobre 10). El 63,1% del estudiants d'últim curs d'educació secundària van graduar-se. L'any 2000, el salari mensual mitjà era de 6.773 nous shequels,[1] aproximadament la mitjana nacional.

Esports[modifica | modifica el codi]

Tel Aviv és seu de molts dels millors equips esportius d'Israel, i en un cas del món. Tel Aviv és, a més, l'única ciutat israeliana amb tres equips de futbol a primera divisió.

El Maccabi Tel Aviv fou fundat el 1906 i participa en deu esports diferents, entre els quals el bàsquet, el futbol i el judo.

El Hapoel Tel Aviv fou fundat el 1923 i actualment inclou onze seccions esportives, destacant en bàsquet, basquet femení, futbol i caiac.

El Club de Futbol Bnei Yehuda és l'únic equip de futbol israelià de primera divisió que representa només un barri (el Shechunat Hatikva o Barri Esperança) en lloc d'una ciutat sencera.

Altres clubs de futbol que van jugar a primera divisió eren el Shimshon Tel Aviv i el Beitar Tel Aviv, que ara, fusionats, juguen a la tercera divisió. El Maccabi Yafo, que va jugar també a primera, juga ara en categories inferiors.

Transports[modifica | modifica el codi]

La principal àrteria viària de Tel Aviv és l'autopista Ayalon, que recorre la ciutat de nord a sud seguint parcialment el recorregut del riu Ayalon.

Seguint aquesta autopista trobem les quatre estacions de tren de la ciutat, que són (de nord a sud): Universitat de Tel Aviv, l'estació central de Tel Aviv Merkaz (propera a l'estació d'atobusos Masof 2000), Tel Aviv ha-Xalom (propera al centre comercial Azrieli) i Tel Aviv ha-Haganà (propera a l'estació central d'autobusos). Cada mes un milió de persones viatgen entre Tel Aviv i les ciutats de Rixon le-Tsiyyon, Rehobot i Pétah Tiqvà.

L'estació central d'autobusos, la més gran del món, es troba al sud de Tel Aviv. La xarxa principal d'autobusos urbans és gestionada per la companyia Dan Bus. La Cooperativa Egged Bus, la segona empresa d'autobusos més gran del món, gestiona la majoria de trajectes interurbans amb origen o destinació Tel Aviv.

L'aeroport de Tel Aviv és Dov Hoz (codi: SDV), situat al nord de la ciutat i destinat principalment als vols nacionals. L'Aeroport Internacional de Ben Gurion (codi: TLV) és l'aeroport internacional més important d'Israel, i es troba a 15 km al sud-est de Tel Aviv, prop de Lod.

La primera fase del metro de Tel Aviv es completarà, segons les previsions, el 2012 i es pretén que millori enormement la xarxa de transport públic de la ciutat.

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Està agermanada amb Barcelona amb qui va signar un Acord d'Amistat i Col·laboració el 1998.[2] A més, està agermanada amb:

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al canvi del 2 de gener de 2000, 1.705 euros.
  2. Ciutats agermanades, Ajuntament de Barcelona

Panorama[modifica | modifica el codi]

Panoràmica des del nord
Panorama de l'àrea metropolitana de Gush Dan
Vista de Tel Aviv des de l'Azriel Center
Vista de Tel Aviv des de la torre Shalom Meir. S'aprecia la plaça HaMedina al mig


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tel Aviv