Ezequiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ezequiel (escriptor grec)».
sant Ezequiel

Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
profeta
Nom secular Hebreu:יְחֶזְקֵאל (Y'khizquel, "Déu enfortirà")
Naixement ca. 622 aC.
Palestina
Defunció ca. 560 aC.
Babilònia, prop de l'actual Bagdad (Iraq)
Enterrament Dezful (Iran) o Al Kifl (Iraq)
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam
Canonització Antiga
Festivitat 10 d'abril (catòlics); 5 d'agost (ortodoxos, correspon al 23 de juliol del calendari julià)
Fets destacables Autor del Llibre d'Ezequiel; tercer dels profetes majors
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta

Segons la Bíblia Ezequiel (Hebreu: יְחֶזְקֵאל [jəħɛzəˈqeːl]; hebreu modern [jəħezˈqel]. Significat: "Déu enfortirà"; àrab Hizkil (حزقیال); llatí: Ezechiel -elis; grec: ᾿Ιεζεκιήλ) va ser un sacerdot exiliat a Babilònia. Les seves profecies avisen de la destrucció imminent de Jerusalem, també féu oracles sobre la condemnació de les nacions estrangeres, i la restauració d'Israel. Els musulmans el consideren un profeta sota el nom de Dhul Kifl.

Història[modifica | modifica el codi]

La seva història no es coneix sinó pels seus escrits profètics. Segons aquests fou elegit per Déu pel ministeri profètic i tingué la seva visió inaugural en l'any trigèsim de la seva edat i el quart de la transmigració de Babilònia (Ezequiel, I, 1). D'on es dedueix que Ezequiel degué de néixer vers l'any 622 aC, en els principis de la reforma de Josies, i que tenia uns 25 anys quan el 597, Nabucodonosor vingué per segon cop a Jerusalem i prengué la ciutat emportant-se captius al rei Joaquim o Jeconíes, a la seva mare, als prínceps i senyors, als eunucs i servidors de palau i, en fi, a la flor de la noblesa i de l'exèrcit, i no deixà només que els pobres del poble (4, Reg. XXIV, 10-16). Un dels captius fou Ezequiel, jove en aquell temps d'uns 25 anys, que fou amb els altres portat a Babilònia, a Tell-Abid (que la Vulgata tradueix Acervus novarum frugum), i que devia d'estar situada prop de Nippur, junt al riu Chobar, anomenat en assiri Naru Kabarse, llarg canal navegable, que passava prop de Nippur, el qual nom encara es llegeix en alguns contractes relatius a aquella ciutat babilònica.

Se sap a més, d'Ezequiel que era fill d'en Buzi, sacerdot, i sacerdot ell mateix (Ez, I, 1-3), i que va estar casat i la pèrdua de la seva esposa fou per a ell i per al poble amb què vivia un símbol o senyal de la destrucció de la ciutat i del temple (Ez, XXIV, 16-18). Això és el que de la vida d'Ezequiel ens diu el text sagrat; altres autors per cert no gaire dignes de crèdit com el Pseudo-Epifani Devitis prophet,9 (P.G., 43, 401), conten d'ell alguns miracles.

Quelcom més creïble és la tradició que sembla indicar ja San Atanasi,[1] i expressa el Pseudo-Crisòstom,[2] i que rebuda per altres antics escriptors restà consignada en el martirologi romà el 10 d'abril, on es diu que el profeta, perquè reprengué a un jutge del poble d'Israel per llur idolatria, fou mort a Babilònia i sepultat en el sepulcre de Em i Arfaxad, progenitors d'Abraham.

S'ignora l'edat en que va morir; però se sap que el seu últim vaticini contra Egipte és de l'any 570 i després d'aquest any és de suposar que encara va tenir temps de recollir llurs profecies i d'acabar el seu llibre.

Ezequiel exercí el seu ministeri profètic en mig dels israelites captius a Babilònia, junt al riu Chobar, a on emetia llurs profecies, ja oralment, ja també per mitjans d'accions simbòliques, ja solament per mitjà de l'escriptura.

Més tard reuní totes les seves prediccions formant un llibre, que fou anomenat llibre d'Ezequiel o profecia d'Ezequiel i que conté dues classes de profecies, unes d'amenaces, altres de promeses messiàniques.

Llibre d'Ezequiel[modifica | modifica el codi]

Per l'estudi del llibre se sol dividir aquest en dues parts, la primera fins al capítol XL i la dita segona part d'Ezequiel des del capítol XL fins al final. Altres el divideixen en quatre seccions, a més de la introducció, i en aquesta divisió el llibre es reparteix com segueix:

  • Introducció. Visió inaugural. El carro de la glòria de Déu. Vocació i missió del profeta (Ez., I, 1 III, 27).
  • Primera secció. Profecies d'amenaça contra Jerusalem i el poble d'Israel (fins al XXIV).
  • Tercera secció. Profecies messiàniques (fins al XXXIX).
  • Quarta secció. Profecies del nou temple (fins al final).

L'estil del profeta és quelcom obscur, segons ja ho advertí Sant Jeroni, qui el compara amb les catacumbes negres; però la foscor prové principalment del freqüent ús que es fa de figures i de símbols. El llenguatge no és l'hebraic pur i castís del temps d'Isaïes, sinó de l'època posterior, el del temps de la captivitat babilònica mesclada amb arameu. El text en el seu estat actual és força incorrecte i presenta moltes variants.[3]

Article principal: Llibre d'Ezequiel

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ezequiel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (Or. De incarn. Verbi. 37, P.G., 25, 160)
  2. (Op. Imperf. in Matth. hom., 46, P.G., 56, 895)
  3. Tom núm. 22, pàg. 1524, de l'Enciclopèdia Espasa