Joan Baptista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan Baptista

Quadre de Tiziano, 1542 (Venècia, Galleria dell'Academia)
Precursor, Baptista, màrtir
Nom secular En Arameu: ܝܘܚܢܢ Yokhanan; en hebreu: יוחנן המטביל, Yo-hanan ha-matbil, Yo-hanan ben Zecharyah
Iohannes Baptista
Naixement ca. 6-2 a. C.
Jerusalem
Defunció ca. 30
Jerusalem
Enterrament Sebaste (Samària), traslladat a Jerusalem i Alexandria, o al monestir copte de Sant Macari (a Wadi el Natrun, entre el Caire i Alexandria); el cap, a diferents llocs: S. Silvestro in Capite (Roma), Catedral d'Amiens, Antiòquia, Mesquita dels Omeies (Damasc)[1]
Commemoració en Tota la cristiandat, Islam, Mandeisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Església de Sant Joan Baptista (Jerusalem)
Festivitat 24 de juny (catòlics, luterans, anglicans i ortodoxos i coptes (cal. julià, el 7 de juliol al gregorià), Nativitat de St. Joan), 29 d'agost (Degollament), 7 de gener (Synaxis, Esglésies Ortodoxes Orientals, església síria); 14 de gener (armenis); a més, Església Copta: 23 de setembre (anunciació del naixement), 24 de febrer (troballa del seu cap), 27 de maig (traslació de relíquies a Alexandria).
Fets destacables Baptisme de Jesucrist
Iconografia Vestit amb pells de camell; amb una creu; amb un anyell; a la vora d'un riu, batejant
Patronatge Catral, Albacete, Badajoz, Florència (Itàlia), Porto (Portugal), Jordània, Terranova, Canadà Francès, Puerto Rico; Horta de Sant Joan, Matadepera, Sant Joan les Fonts, Sant Joan Despí, Valls, Vilassar de Mar; Calvià, Ciutadella, Deià, Mancor de la Vall, Son Servera, Eivissa; Alcalà de Xivert; Orde de Sant Joan de Jerusalem; a Barcelona: assaonadors, tintorers i, fins al s. XVI, fusters

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea. És considerat un profeta en el cristianisme, l'islam, el mandeisme i la fe bahà'í. Seguint l'exemple d'anteriors profetes hebreus, vivia de forma austera, demanava el penediment dels pecats i anunciava la justícia de Déu. Recorria al bateig per simbolitzar el perdó dels pecadors penedits, d'acord amb el costum jueu. Entre els que foren batejats per ell hi hagué Jesucrist, motiu pel qual Joan és considerat com el precursor de Jesús.

Vida[modifica | modifica el codi]

El Nou Testament, principalment l'Evangeli segons Lluc, explica que, sent Herodes rei de Judea, hi vivia un sacerdot de nom Zacaries que estava casat amb Elisabet, i que tots dos eren justos i temerosos de Déu. No tenien fills perquè l'esposa era eixorca. A Zacaries se li aparegué l'Arcàngel Gabriel i, a través d'ell, sabé que el ventre d'Elisabet esdevendria fèrtil i albergaria el Precursor del Messies i, en nàixer aquell infant, li digueren Joan, nom que li donà l'arcàngel per voluntat de Déu. Com que Zacaries va dubtar en un primer moment del missatge diví, va restar mut fins al naixement del seu fill.

Joan, nasqué poc temps abans que Jesucrist (en el passatge de l'Anunciació, l'Arcàngel Gabriel li comunica a Maria que la seva cosina Elisabet està embarassada). Començà a predicar l'any 28 dC (Lluc 3:1 diu el quinzè any de l'imperi de l'emperador Tiberi). El baptisme en l'aigua del riu Jordà, acompanyat d'una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova. Joan visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió. Vestia pobrament, i només s'alimentava de garrofes i de mel silvestre.

Un dia, s'hi presentà Jesucrist i li demanà que el bategés. Aquesta trobada entre els dos cosins té una gran importància simbòlica per als cristians: Jesucrist inicià la seva vida pública de predicació, tot just després d'haver rebut el baptisme de mans de sant Joan.

Jesús i alguns dels seus deixebles havien viscut en el cercle dels seguidors de Joan. Joan fou fet decapitar per Herodes Antipas, instigat per Herodies, muller del seu germà, amb qui convivia il·legalment. En la iconografia bizantina, Joan Baptista és un tema molt freqüent, especialment com a personatge de la dèisi. En l'art occidental apareix sobretot assenyalant l'anyell de Déu, o bé en el tema de la seva degollació. El catolicisme en celebra la festa del naixement el 24 de juny, i la del martiri el 29 d'agost (Degollació de sant Joan Baptista).

Segons Flavi Josep[modifica | modifica el codi]

Hi ha teòlegs que afirmen que l'historiador Flavi Josep [2] està descrivint a Joan Baptista amb el següent text: «Hi havia llavors un home que resseguia la Judea vestit de forma estranya, amb pels d'animals enganxats al seu cos en els punts en que no tenia coberts pel seu propi pel, i el seu rostre semblava al d'un salvatge. Abordava als jueus i els cridava a la llibertat, dient:

«Déu m'ha enviat per mostrar-vos el camí de la llei gràcies a la qual us salvareu de tenir varis amos, i no tindreu sobre vosaltres a cap amo mortal, sinó tan sols l'Altísim, que m'ha enviat...»
«Al sentir aquestes paraules el poble se sentia feliç, i tota la Judea el seguia així com els voltants de Jerusalem. I no feia altre cosa que submergir-los en les aigües del riu Jordà. I els feia marxar ensenyant-los de deixar de fer el mal, i dient-los, que els seria donat un rei que els llibertaria i que sotmetria a tots els insubmisos, i que ell mateix no estaria sotmès a ningú. Uns es burlaven de les seves paraules, altres creien en elles...»

Segons Robert Ambelain la raó per la qual Joan portava adherit pèls d'animals sobre el seu cos era una provocació expressa i una advertència a la dinastia usurpadora dels Herodes. Aquest fou l'artifici que utilitzar Jacob per enganyar al seu pare Isaac al substituir a Esaú el seu germà gran i primogènit que tenia molt de pèl al seu cos. Per tant segons Ambelain les intensions de Joan eren més aviat polítiques que religioses.

Mort[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues versions sobre la causa de l'execució del Baptista:

  • D'una banda, la canònica, continguda a l'Evangeli de sant Mateu, segons la qual sant Joan morí per haver-se manifestat contrari a l'enllaç matrimonial d'Herodes amb la seua cunyada Heròdies, la mare de Salomé I.
  • D'altra banda, la versió d'Ibn Kathir, menys difosa que l'evangèlica, que explica que el rei Herodes planejava casar-se amb la seua formosa neboda. Aquest matrimoni era vist amb bons ulls per l'ambiciosa Heròdies. En assabentar-se de la intenció del rei, el Baptista s'hi oposà per considerar-la incestuosa. Heròdies i Salomé III, enrabiades, decidiren venjar-se'n: la filla cantà i ballà davant l'oncle que, en acabar l'actuació, estava tan complagut que prometé donar-li qualsevol cosa; ella li demanà el cap del Baptista en una safata.

Aquest final, és a dir, el ball de Salomé i el degollament del sant és comú a les dues versions esmentades.

Transcendència religiosa[modifica | modifica el codi]

Per aquells cristians que pensen que cada criatura de Déu ve a la vida amb un propòsit -gran o petit, sabut o ignorat-, el de sant Joan era ben clar i elevat, i així l'esmenta l'Evangeli: "Tu seràs anomenat Profeta de l'Altíssim; perquè aniràs davant de Déu preparant els seus camins".[Lluc 1:76-77] Jesucrist mateix segons el Nou Testament va dir que Joan fou el profeta més gran de tots el temps, però, que el més petit dels creients era superior. La interpretació més comuna d'aquesta declaració en el cristianisme és que Joan Baptista seria el més gran i l'últim dels profetes de l'Antic Pacte, que moriria abans de la mort expiatòria de Jesucrist, i que per tant, no coneixeria el Nou Pacte salvador que s'establiria per mitjà de la mort de Jesús.

Folklore[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nit de Sant Joan

El naixement de Sant Joan Baptista se celebra el 24 de juny, dia del solstici d'estiu. La seva decapitació es commemora el 29 d'agost. La coincidència amb el solstici fa que s'hi celebrin moltes festes folklòriques relacionades amb aquest fet, entre elles les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca i la Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls, que inicia el calendari tradicional de la temporada castellera i de les festes majors d'estiu.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Lost Worlds: Knights Templar, 10/7/2006 video documental de The History Channel, dirigit per Stuart Elliott
  2. Guerres de Judea 2,2 en la seva versió eslovena


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Joan Baptista
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Baptista Modifica l'enllaç a Wikidata